(Vinaròs 15-VI-1866 – 25-II-1931). Canonge Arcedià de la Catedral d’Oviedo. Llicenciat. Va cursar estudis en el Seminari de Tortosa en l’antic col.legi de Sant Josep. Mestre de Capella de Música; de les seues aficions van nàixer xicotets orfeons d’alumnes i companys que ell ja dirigia. Es va traslladar a València a la Capella del Corpus Christi, formant-se allí durant un temps. Retornat a Tortosa, va actuar de Salmista en el Cor de la Catedral fins que mitjançant oposició va guanyar la plaça de sochantre de la Catedral de Samora en 1889. En 1891 se li va adjudicar el mateix càrrec en la Catedral Primada de Toledo, ocupant-lo fins 10 de febrer de 1897 en que també per oposició va passar a València i va dirigir en la Metropolitana (Arxiu Metropolità, protocol 106, full 166). Allí a València se li va reconèixer per la premsa al Soxantre la seua meritoria tasca de donador de sang, ja que l’any 1917 va salvar la vida d’un xiquet. Va passar més tard junt al bisbe d’Oviedo, Dr. D. Joan Bta. Luis Pérez que el va nomenar Arcedià de dita catedral. Cansat de la seua carrera i per malaltia es va retirar amb llicència de Roma durant cinc anys i va morir a Vinaròs on havia nascut, el 25 de febrer de 1931. Havia escrit alguns drames i comèdies, com «Todo por el Amor», drama en tres actes (1921), del que encara es conserva algun exemplar.
Redó Alonso, Agustí
(Vinaròs 1908). Pintor. Fill del pintor Agustí Redó Monroig, amb el qual feia treballs conjuntament. Amb el pintor castellonenc Vicent Castell va pintar amb una decoració pompeiana el Mas de Clarà, en Benadressa, prop del pantà de Maria Cristina, mansió construida entre mig de pins i garrofers, propietat de l’il.lustre metge Josep Clarà Piñol i obra de l’arquitecte Montesinos Arlandis, autor així mateix de l’Hospital Provincial de Castelló. De 1923 trobem aquesta xicoteta notícia: “HAN SALIDO. Para Valencia, con el fin de ingresar en la Academia de San Carlos el hijo de nuestro buen amigo, el inteligente pintor, don Agustín Redó” (“Patria Nueva”, 23-IX-1923).
Rectors – Arxiprests
Els Rectors que han regit la nostra parroquial des de temps pretèrits han sigut:
ANY – NOM – ORDRE – LLOC NAIXEMENT
ANY – NOM – ORDRE – LLOC NAIXEMENT
1314 – Berenguer des Mas
1345 – Pere Congues
1375 – Jaume Torres
1383 – Francesc Climent Sa Pera
1566-70 – Pere Oliver de Boteller
1547 -76 – Bertomeu Redorat
1576-160 – Miquel Joan de Ledesma
1603 – Joan Sancho López
1618 – Fra Joan Galceran – Montesa
1645 – Mathies Fraga – Montesa
1648 – Francesc Bernat – Montesa
1677 – Ignasi Fontestad – Montesa
1695-70 – Fra Fèlix Vicent – Montesa
1713-71 – Fra Josep Ortells – Montesa – Sogorb
1718-64 – Fra Antoni Estop – – Gandia
1765-71 – Fra Marc Garcia – Montesa – Silla
1772-88 – Fra Vicent Esbrí – Montesa
1788-18 – Fra Josep Rico – Montesa
1820-52 – Fra Agustí Vaquer – Montesa
1854-68 – D. Vicent Piñón
1877-05 – D. Cristòfol Falcó Guasch
1905-36 – Josep Pascual Bono Boix – – Vila-real
1938-43 – Vicent Enrique i Tarancon – – Borriana
1943-56 – Jaume Sirisi Mestre. Masriudoms (Tarragona)
1957 – Alvaro Capdevila Nebot – – Useres
1970 – Enrique Porcar Forés. Des de 4-X-70 (Barcelona)
2001 – Vinaixa Porcar, Emili. (Portell 1952) Des d’octubre 2001
Rebeca
Personatge bíblic representat en una de les pintures de la nostra ermita. Apareix al costat d’un pou sostenint un cànter. Rebeca era la mare d’Essaú i de Jacob, estip de la qual naixeria la Verge Maria.
Rebañito
Nom que rebia la catequesi dels xiquets per a la preparació de la sea comunió, iniciada uns anys abans, es celebrava a la mateixa església. Havia estat fundat per Enric d’Ossó i Cervelló el 6 de juliol de 1876. S’aprenien les oracions, cançons religioses, etc.
Real Salero
Vinaròs era el centre distribuidor de la sal per a una gran zona i en el llibre de difunts corresponent es llig que va morir en 31 de març de 1775 Pedro Hermendáriz: «viudo, administrador del Real Salero de esta Villa de Vinaroz, natural de Anorbe reyno de Navarra«. (Vide Sal)