Nom amb el que es coneixia durant el segle XVI a la raval de santa Anna, situada llavors fora dels murs de la població.
Ratto de Marchena, Rodolfo
(Santo Domingo, R. Dominicana, 1875 – Vinaròs 2-XII-1964). Fotògraf. Ha quedat com el més popular de tots els Ratto de Vinaròs. Va exercir la seua professió durant més de cinquanta anys a la nostra població. A ell es deuen la major part dels testimonis gràfics i de les fotos antigues que conserven els ciutadans de la població dels seus avantpassats, veïns del nostre poble i d’altres de la comarca, així com moltes de les postals fotogràfiques de les que queden per la població es deuen també a les seues mans. La seua època de treball abarca des de 1908 en que apareixen les seues primeres postals de la població fins l’any 1955 en que encara es troben retrats fets amb la seua signatura. Altres treballs que no la porten es poden atribuir a la seua mà degut als decorats i complements que utilitzava (la catifa, gerros, caballets, etc). Són per tant obra d’ell moltes de les fotos de color sèpia que encara es guarden en els albums familiars de les cases vinarossenques, sent per tant com un notari o cronista oficial de molts actes rellevants de la nostra població durant tota una llarga època.
Ratto
Cognommolt popular en la nostra ciutat, donat que els seus darrers personatges han tingut una activitat pública molt destacada.
RATTO ARAGONÉS, Agustí. (Vinaròs). Va finalitzar la carrera de Magisteri a València al gener de 1933.
RATTO IBÁÑEZ, Evelina. (Vinaròs, 1913 – 17-XI-1971). Professora de Piano. Filla del fotògraf. Va finalitzar els estudis al Conservatori de Música de València en juny de 1933. La preparava musicalment el mestre Francesc Frías. Va morir als 58 anys.
RATTO DE MARCHENA, Fabià. (Santo Domingo. República Dominicana 20-V-1876-13-VI-1971) Farmacèutic. Fou personatge molt popular i se li atribuïen acudits graciosos. Conservava la parla calmada i melosa de la seua nació d’origen. Va viure 95 anys, exercint durant moltíssims d’ells la seua professió en el seu domicili–farmàcia de la plaça de sant Antoni. Pepe Farga li va dedicar una de les seues poesies: “Bon pos tingue, Don Fabià”, publicada el 21 d’agost de 1971 al setmanari “Vinaroz”.
RATTO DE MARCHENA, Silvestre Antoni. (1884). Tenia l’ofici de rellotger.
RATTO SOTO, Lluís. (Vinaròs 15-VII-1914). Mestre. Fou director de l’oficina de Correus de Vinaròs des de gener de 1961 fins març de 1970 en que va obtenir la plaça a Barcelona i el substituí el Sr. Garay Cartas.
RATTO ARAGONÉS, Agustí. (Vinaròs). Va finalitzar la carrera de Magisteri a València al gener de 1933.
RATTO IBÁÑEZ, Evelina. (Vinaròs, 1913 – 17-XI-1971). Professora de Piano. Filla del fotògraf. Va finalitzar els estudis al Conservatori de Música de València en juny de 1933. La preparava musicalment el mestre Francesc Frías. Va morir als 58 anys.
RATTO DE MARCHENA, Fabià. (Santo Domingo. República Dominicana 20-V-1876-13-VI-1971) Farmacèutic. Fou personatge molt popular i se li atribuïen acudits graciosos. Conservava la parla calmada i melosa de la seua nació d’origen. Va viure 95 anys, exercint durant moltíssims d’ells la seua professió en el seu domicili–farmàcia de la plaça de sant Antoni. Pepe Farga li va dedicar una de les seues poesies: “Bon pos tingue, Don Fabià”, publicada el 21 d’agost de 1971 al setmanari “Vinaroz”.
RATTO DE MARCHENA, Silvestre Antoni. (1884). Tenia l’ofici de rellotger.
RATTO SOTO, Lluís. (Vinaròs 15-VII-1914). Mestre. Fou director de l’oficina de Correus de Vinaròs des de gener de 1961 fins març de 1970 en que va obtenir la plaça a Barcelona i el substituí el Sr. Garay Cartas.
Randemar
Nom d’una revista local d’aparició mensual apareguda l’1 de juliol de 2000. Promoguda per l’Editorial Antinea, estava dirigida per Agustí Delgado Agramunt. El seu cost era de 500 pessetes, oferint també uns suplements com “Lligams”, “Veus del nostre entorn”, etc. Tenint una continuitat d’apenes mig any, posteriorment ha sortit a la llum algun número solt extraordinari dedicat a Ayguals d’Izco i a Almela i Vives.
Ramos, Joan Antoni, Rvnt.
(Vinaròs – La Jana). Arxiprest de Morella. Successivament havia sigut rector a Xilxes, Calaceit i Vila-real. Va fer oposicions a Arxiprest de Morella en 1833, però a causa de la guerra civil carlina va haver d’emigrar i exiliar-se a França. Va prendre possessió en 1846, però la falta de salut, la vellesa i altres motius l’obligaren a retirar-se a la Jana el 17 d’octubre de 1847, on va morir.
Ramos Ten, Josep
(1875 – 1938). Colaborador de la revista “San Sebastián” i “Patria”. Aparéix com agent consular en el cens de 1910. En la primera d’elles va publicar en 1917 la seua preciosa obra “Morialera”, conjunt de cançons i refranys vinarossencs, treball que havia sigut premiat en els jocs florals del mateix any. Aquest recull es va cedir per a formar part del Diccionari Catala Valencià, Balear d’Alcover en la seua estada a Vinaròs pocs anys després en 1921. Josep Ramos Ten va morir a causa d’un bombardeig de l’aviació el 13 de març de 1938, durant la guerra civil, quan comptava 63 anys.