Rabasa, Melcior

(Vinaròs, segle XVI-XVII). Escultor. Entre altres obres se li atribueix la construcció de l’altar de santa Càndia en 1604 per a l’església del convent de Sant Agustí, ja que la santa tenia relació amb l’orde dels agustins. A Castelló tenien també una relíquia de la santa, regal de Francesc Aliaga de l’Anglesola, decidint fer festa l’Ajuntament des de 1623; a Sogorb també la veneraven les monges agustines de la mateixa orde.

Rabasa Doménech, Josep

rabasa domenech(Vinaròs 1901-1989). Alcalde de la ciutat en dos ocasions: des de novembre de 1933 fins novembre de 1934 i posteriorment des del 15 d’abril de 1936, pel Partit Socialista. Era alcalde quan va esclatar la guerra civil, sent excel.lent moderador de les convulsions i barbaritats que es promovien tant a la nostra ciutat com en altres. Però en vore’s impotent de poder frenar tants alborotadors va deixar l’alcaldia, i donant un gran exemple, se’n va anar a lluitar al front. Des de 1924 a 1933, apareix com a matador de bous («novillero»), adquirint certa fama, sent el seu nom artístic «Vinaterito». En 1931 actua a Gandesa – maig – i Lleida -juliol-; en 1932 toreja a Tortosa i Tarragona (en 31 d’octubre actuant en la de Tortosa es va clavar una banderilla a la mà però no va patir conseqüències greus); desprès passeja el seu art per Lunel, Marsella, Royar, Arlès, a l’estiu de 1933. Afirmava d’ell “Joselito “ (J. Molés), en 1959 que “Pudo y no quiso”, referint-se a que tenia classe, però no va voler mai anar més lluny en aquesta afecció. Passatrabasa domenech 2l’estiu de 1933 fou elegit alcalde per primera vegada. President del PSOE local amb l’adveniment de la democràcia, des de 1978 fins la seua mort ocorreguda el 9 d’octubre de 1989, als 88 anys. Casat amb la popular comare Pilar Ripoll Bordenave, que havia començat a exercir com a tal en octubre de 1931; no van tenir fills. (Vide Alcaldes i Guerra Civil de 1936).

Rabasa Adell, Sebastià

rabasa(Vinaròs 1856 – 18-VI-1921). Nomenat alcalde de la ciutat en dos ocasions: el 17 d’abril de 1901 i per segona volta el 31 de desembre de 1903, com a representant del Partit Conservador. Pare del qui també fou alcalde socialista durant la guerra civil del 36, Josep Rabasa Doménech.

Ràfels García, Josep

rafels garcia(Vinaròs 1830-1906). Advocat, polític i escriptor. Fill il.lustre de Vinaròs. Procedent d’una distingida família, va nàixer al carrer de la Platja, actualment plaça Primer de Maig, el 13 de setembre de 1830. Son pare, Josep Ràfels Adell era natural de Culla i sa mare, Agustina Garcia Lluch era vinarossenca. Dèbil de salut en la seua infància, se li van prohibir els estudis, però ja major va cursar lleis a València i es va llicenciar en Dret Civil i Canònic. Casat a Vinaròs amb Teresa Cabadés Ribalta, va tenir dos fills, Elisa i Josep. Dedicat molt jove a la política va ocupar l’alcaldia vinarossenca en 1861, destacant el fet de salvar i socòrrer els nàufrags del llaüt «Estrella» de la matrícula d’Aguilas, cosa per la qual se li va concedir la Creu de Beneficiència. Cap de l’Administració Civil en 1864, i honorat amb el títol de «Fill rafels garcia 2Predilecte de la Ciutat”i Soci de Mèrit de la Real Societat d’Amics del País Valencià. Sent alcalde per segona vegada en 1867, va proposar la concessió de les obres del port, i amb col.laboració de Costa i Borràs i Febrer de La Torre es van adjudicar, així com la idea de construcció de l’hospital, buscant l’ajuda de les Monges de la Caritat (Consolació) per a que s’encarregaren d’ell. Els esdeveniments de la Revolució de 1868 li van tallar els desitjos. En 1873 va ingressar en la Milícia Nacional, sent nomenat Comanant i Primer Cap, encara que va dimitir poc després, davant la conducta despòtica del coronel Navarro. La nit del 17 de febrer de 1874 a causa d’entrar les tropes carlines a Vinaròs, es refugià en el vaixell a vapor San Jorge i es va dirigir cap a Barcelona. Va ser impulsada per ell l’obra de l’Asil dels Vells, sent nomenat President de la seua Junta i posant la primera pedra en 24 de juny de 1896. Gràcies a ell es va construir la carretera a l’Aragó per la Serafina; va habilitar la duana de 2ª classe, elevant-la a Principal de la Província, i passant Vinaròs a ser capital de la Província Marítima. Va treballar per obtenir la gràcia del Títol de Ciutat per al nostre poble. En 1875 va ser Diputat provincial pel districte de Vila-real, càrrec en el qual va perdurar vint anys. President de la Diputació des del primer de gener de 1883 fins al 24 de març de 1884. També va ocupar la Vice-Presidència en 1892. Va intervenir en la concessió del port de Castelló, de l’Hospital Provincial, subvenció per a reparar l’aqüeducte de Morella. Va lograr subvencions per a l’església de sant Mateu que s’havia incendiat, millores de la carretera de Vinaròs a Càlig, un pont sobre el riu Palància per a Sogorb; culminació de l’església de Santa Magdalena de Polpís; conducció d’aigües de la font de la Salz a Alcalà de Xivert rafels garcia 3i la carretera d’Albocàsser per Les Coves a Alcalà. Proposà la pensió al pintor Puig Roda, i a altres personatges, músics i arquitectes, així com la publicació dels escrits històrics de Balbás.
Va escriure «Muerte, Lauros y Gloria«, sobre els vinarossencs morts en l’Atac d’Alcanar, publicada en edició de luxe per l’Ajuntament; el drama històric “El corazón de una mora”; el drama de costums «El dedo de Dios» i el drama sagrat «San Sebastián», que es va representar amb èxit notable; va guanyar un certamen literari organitzat per l’Heraldo de Castellón amb l’obra «Noticias biográficas del ilustre vinarocense Fray Rafael Lasala». El 19 de març de 1895 se li va dedicar solemnement i en vida el carrer de Càlig o del Pilar, comprometent-se l’Ajuntament a publicar la seua obra històrica «Apuntes històricos de Vinaroz», «Efemèrides Históricas» i «Biografias», regalades per l’autor a la Diputació.
Dita obra, va ser obsequiada pel fill de Ràfels al General Francisco Franco, el qual va fer donació d’ella a la Real Acadèmia de la Història per a que es conservessen allí. Ràfels García va morir a Vinaròs el 29 de març de 1907, d’hemorràgia cerebral, sent soterrat al dia següent, Dijous Sant, sent acompanyat el seu cadàver per l’Ajuntament amb macers i una multitud imponent.

Apuntes historicos de Vinaròs

Ràfels Cabanés, Josep

rafels(Vinaròs 1867). Pintor. Empleat de Duanes. Fill de Rafels García. Va ocupar el càrrec de concejal en el bieni 1910-1911. Com pintor i artista dibuixant se li coneixen diverses obres tals com l’estendart de Sant Sebastià, per a les festes de 1910, la portada de les primeres Revistes de “San Sebastián” de 1908; pintà una carrossa artística també per a les festes de 1910; uns dibuixos del pont trencat del Riu Servol per les inondacions de l’any 1884 (18 de setembre) que van ser publicades per la revista «La Ilustración Española y Americana». Altres obres seues són un dibuix del port de Vinaròs, publicat a una revista de Castelló i diversos dibuixos anònims apareguts en la mencionada Rev. “San Sebastián”. Va deixar els volums de la història de Vinaròs escrita pel seu pare per a que es publiquessen (en fragments) en l’esmentada revista. Vivia en la casa coneguda com “La Aduana”, (en temps moderns convertida en tenda de roba de moda) al carrer de Costa i Borràs.

rafels 2rafels 3

Río Cuarto, Carrer de

Nom donat a una nova construcció d’uns blocs de pisos al carrer del Pilar, en l’antic hort de Miralles, en correspondència al carrer que la ciutat argentina de Río Cuarto havía dedicat a la nostra ciutat. Va ser inaugurat molt solemnement el dia 26 de març de l’any 2007, previs acords municipals d’agermanament, signats per les autoritats de les dos poblacions, representades per l’alcalde Xavier Balada i el president del “Concejo Deliberante” de Río Cuarto, Juan Jure, nét del vinarossenc Bautista Gasó, i tot amb motiu de la visita de diverses personalitats ríocuartenques entre les que es trobaven Cecilia Llàdser, professora de la seua Universitat i Roberto Roure, Vice-Cónsul honorari d’Espanya, entre altres descendents de vinarossencs.