RAMON REDÓ

Va nàixer el 12 de març de 1944, fill d’Emilio i Joaquina. Va ser director de la Acadèmia Verge de Montserrat, de Alcanar (1.964-1.974). Professor de las Escuelas de Orientación Marítima, de Vinarós “el Pòssit” (1.974-1.976). A més de mestre i director del CEIP Sant Sebastià, va rebre el premi Grinyó Ballester el 2007. Va faltar el dia 2 d’agost de 2020.

Va ser autor en la Editorial Antinea de llibres d’història local de molt èxit, com els dos volums de Cançons i Costums de Vinaròs (on enumera jocs i tradicions locals), Vinarossencs a la Barcelona industrial, sobre l’emigració de vinarossencs a Barcelona, i el més internacional: Vinarocenses en América, sobre l’emigració a les Amèriques. A la col·lecció Mare Nostrum va publicar Salvador Brau, un fotògraf popular. La seua obra més elaborada va ser l’Enciclopèdia Il·lustrada de Vinaròs, publicada per l’Associació Cultural Amics de Vinaròs en format digital, que va ser guanyadora del premi Borràs Jarque d’investigació l’any 2011, després d’haver-li dedicat molts anys a recopilar dades i es la base de la Vinapèdia. Entre els fons de l’associació Amics de Vinaròs es troba el seu últim manuscrit, en el que estava treballant quan la malaltia ja no el va deixar fer-ho més, porta com a títol provisional Andaluces de Vinaròs.

Altres obres de format més menut però de molta importància també van ser, en 1.988 El nostre poble: Vinaròs per a la Delegació d’Educació del Magnífic Ajuntament de Vinaròs. En 1990 Semana Santa de Vinaròs, que va editar l’ Ajuntament de Vinaròs. I poc temps després per a la Societat Cultural La Colla va investigar La fotografía a Vinaròs.

També son nombrosos els articles que va publicar al Setmanari Vinaròs, com a exemple podem destacar «Los billetes de Vinaroz» (1-03-75); «Manuel Serrano García, escultor vinarocense» (10-05-75); «Los festejos vinarocenses de antaño» (21-06-75); «A propósit de N’Antoni Mundo» (9-04-88); «Puig Roda, 70 anys de la seua mort» (18-11 -89). 

Al Crónica de Vinarós: «Carles I va crear la primera Cátedra de Taquigrafía en Vinarós» (5-01-91); «El Salvador, Y antic gremi dels llauradors» (2-11-91); «El Tresor artístic de l’Arxiprestal» (2-03,6-04 y 11 -05-91); «La pintora vinarocense Isabel Mondéjar Ayguals» (3-08-91); «Heráldica vinarocense: Els Brusca» (7-09-91); «Sebastián Miralles» (7-09-91); «1.391, desapareix la jueria de Vinarós» (7-12-91); «Llegendes i tradicions de Sant Sebastiá» (11-01-92); «Els Pinyol, orfebres vinarossencs» (1-11-92)

I al Butlletí Cultural Fonoll va col·laborar en el seu llançament al publicar en el seu primer número un article dedicat als malnoms vinarossencs.

Reguart Bas, Joan

(Vinaròs).  En març de 1921 fou ascendit a Oficial de 1ª en ordenació de pagaments de “Instrucción Pública y Fomento” de Madrid, cobrant un sou de 5.000 pessetes.

Reguart, Mossèn Joan

(Vinaròs). En 1924 residia a Madrid, agregat a l’església de Calatrava.  Era nebot de Joan Bta. Fraile Caballer.