Categoría: Letra R

Es va crear la Cavalcada dels Reis Macs d’Orient el 1922, per l’Arxiprest Mossén Bono, qui la deuria importar de terres valencianes. En aquest aspecte és famosa la ciutat d’Alcoi per ser la pionera d’Espanya on es va celebrar per primera vegada al 1885. Vinaròs té precisament dedicada una placeta a aquests simbòlics Reis Macs d’Orient. Recordem l’antiga Fonda dels Tres Reis, de la que tan bé parlaven uns llibres turístics francesos. Segurament aquesta antiga Fonda va acabar per donar el nom a la placeta, que fins a finals del segle passat es coneixia, per ser perllongació, com carrer Sant Cristòfol o «Labradores». Vegem com explica l’historiador Borràs aquella primera Cavalcada. «L’any 1922, a iniciativa del Rvent. Arcipreste coadjuvat per la obra caritativa del Roper, es celebrà per primera vegada en Vinaròs la cabalgata dels Reis d’Orient. Font un desfile dels simbòlics «Magos» en cavalleries seguits de gran número de autos, repartint-se joguets i roba als infants pobres, als que portà sobretot il.lusió i alegria, al mateix temps que constituí una simpatiquíssima festa nocturna per a la ciutat«. En un periòdic local de 1907, El Imparcial, de 5 de gener, llegim però que s’anuncia ja que per a l’any següent, els Reis Macs repartiran en mà els joguets als xiquets. Les festes nadalenques es van enriquint d any en any i així s’han anat creant ademés dels Macs d’Orient, el Betlem vivent a la porta de la capella (Reis 1980), el Papà Noel (Nadal 1979), embelliment de carrers amb els típics arbres de nadal o avets (Nadal 1990), megafonia per la ciutat (Nadal 1990),-aquestes dos últimes a càrrec de l’Associació de Comerciants- el «Paje» o Emissari dels Reis (Reis 1992), el Parc de Nadal (Nadal 1991), etc. La seua arribada s’ha fet de diverses maneres, a cavall pel carrer S. Francesc, a peu des del col.legi de l’Assumpció, per mar i arribant a la llotja dalt d’una barca tota il.luminada, etc. Recordem de la nostra infantesa quan entraven pel carrer Sant Francesc, amb les seues torxes enceses i els veiem des de lluny i de dalt del balcó, on ja teniem preparat el cabàs plenet de palla i les garrofes «per als cavalls» fatigats del llarg viatge, que es convertirien al cap d’unes hores en que ja haviem donat la volta pel poble, amb tots els joguets que ens havien dixat o el repartiment de joguets en l’antic centre Republicà convertit en local de la Falange. Després s’ha implantat l’entrada dels Reis a l’església a adorar a l’Infant Diví o en el pessebre vivent que organitza el Grup de les Camarades o pastorets, a l’entrada a la Capella. Amb l’adveniment de la democràcia un nou element importat de països nòrdics s’ha anat sumant a aquestes celebracions nadalenques: la del Papà Noel, del qual s’ha encarregat tots els primers anys l’amic de tots els xiquets, repartint-los caramels i visitant-los en les seues escoles, Agustí Ribera, «Corea». Una altra manifestació és la de pendre els grans de raïm coincidint amb les dotze campanades junt al rellotge de la torre campanar. Encara que en els primers anys participava la gent major amb molta harmonia, últimament els joves han desvirtuat l’acte xopant els assistents amb cava i fent trencadissa de les botelles quedant tot el voltant de cristalls perillosos. També es va popularitzant el «Carter, Paje» o «Emissari dels Reis» qui rep uns dies abans les cartes i que sol instal.lar-se en lloc estratègic de la placeta que duu el nom de Reis Mags. A partir de 1992, es va instaurar la moda del Parc de Nadal, per a passatemps dels xiquets i curiositat dels grans. S’imitava així les magnes exposicions que es feien a Madrid amb tant d’èxit, (Juvenalia) i incorporada recentment a altres pobles catalans. Ulldecona ja era el tercer any que ho feia amb un bon nivell i Benicarló va tirar la casa pel balcó creant «Benicarlandia», amb un pressupost de més de vuit milions, mentre a Vinaròs no s’alcançaven les 800.000 pessetes. Però a pesar d aquesta diferència tant flagrant, l’èxit no va faltar. La febra d obsequiar invadix els ànims de les persones i també la del consumisme els quals no deuen desdibuixar aquesta data tan bonica, i deu de contribuir cadascú controlant aquests impulsos consumistes per no ser arrastrats pel torrent de materialisme i la malversació. Lluny en el record queden les simpleses que utilitzavem per aquestes dades, de que a la pregunta de què et portaran els Reis, es postil.lava: «Una nina, un ninot i un carxot!…»

(I dames de les festes i fira: Un dels actes amb que actualment acostumen a iniciar-se les festes, el de la proclamació de les Reines i dames és una tradició prou recent ja que data de l’any 1959; aquella primera vegada es van proclamar amb l’escusa o motiu d’un Jocs Florals, organitzats per l’Ajuntament que presidia llavors l’alcalde Ramon Adell Fons. Aquests consistien en certamens poètics que ja havien sigut creats o iniciats a Toulouse (França) en 1323, i s’havien posat de moda a finals del segle passat, coincidint amb el moviment literari de la «La Renaixença». Així van ser instituits de nou a València en 1879, des d’on es van escampar per diferents poblacions, encara que al País Valencià sols perduren en la capital i a Nul.les – iniciats en aquest últim poble en 1953. L’enaltiment de la dona, representada per una reina i unes dames, en un dels moments àlgids de la seua bellesa, donava peu a poetes i escriptors a cantar alguns dels moltíssims mèrits que la societat, en canvi, secularment, li havia negat. Llavors, a Vinaròs, en 1917, van ser les reines dels esmentats Jocs Florals les senyoretes Mª Pilar Carsi Balanzà i Mª Rosa Aragonés Domènech. Després, seguint una moda més bé importada dels paisos anglosaxons, i que es va anar implantant amb molt d’èxit pels nostres pobles, van continuar les reines i dames tal com són en l’actualitat, quedant d’aquells anteriors jocs el paper del mantenidor. Així van actuar de pregoners o mantenidors els nostres llorejats poetes, l’insigne escriptor Almela i Vives, el primer any, i Manuel Foguet, al següent. Altres personalitats de més o menys relleu han fet de pregoners, ja fora del concurs literari: catedràtics, investigadors, polítics, etc. L’any 1979, coincidint amb l’adveniment de la democràcia, el col.lectiu feminista local va presentar a l’Ajuntament un escrit amb unes dos-centes signatures, protestant contra el paper de submissió i decoratiu de la dona, volent fer desaparèixer aquesta curta, però arrelada tradició. Cal fer notar que les dames presideixen els actes i són les autèntiques reines d’unes festes cada vegada més apretades en les que resulta difícil assistir a tots els actes, als que incansablement han d’acudir, sofrint de vegades pacientment alguns retards i la forta calor del nostre mes de juny. Però resulta gratificant per a eixes jovenetes, que saben que han sigut elegides entre moltes per a representar-les i s’ho passen molt bé, tenint una forta experiència que recordaran sempre mentre viuran, com un bell somni, encara que no es mantinga en el programa un dels actes que més anava dirigit a elles que era el de la «batalla de flors», quedant, però, el del sopar de gala al Casino, sens dubte el que més els fascina i en el que lluixen les seues millors prendes.

CRONOLOGIA  REINES DE LES FESTES  (A.C.A.V.)

Reines dels ’60 (A.C.A.V.)

Reines dels ’70 (A.C.A.V.)

Reines dels ‘ 80 (A.C.A.V.)

Reines dels ‘ 90 (A.C.A.V.)

Reines dels 2000 (A.C.A.V.)

(Vinaròs, segle XIX). Alcalde Major. Com a tal tenia jurisdicció en el Partit Judicial que comprenia les poblacions de Vinaròs, Peníscola, Benicarló, Càlig i Sant Jordi. Havia sigut nomenat en 1835 per la Reina Governadora Mª Cristina, en nom de S. M. Isabel II, de cinc anys d’edat.

Reglament d’honors i distincions (A.C.A.V. 30/08/2013)

Per disposició del Concili de Trento i per tenir censats tots els parroquians davant els qui no confessaven la mateixa religió catòlica es va iniciar aquest cens de l’estament eclesiàstic, iniciat sobre l’any 1570, seguint actiu i útil fins la posterior imposició obligatòria per l’Estat, dels Registres Civils, ja tres segles després, en el s. XIX.

Aquesta entitat va obligar-se en tota la nació per part del govern de la Reina Regent, Mª Cristina, el 1841. Era llavors alcalde, Wenceslao Ayguals de Izco. Es notificava des de l’alcaldia al rector l’1 de març que des d’aquell dia en tots els batejos i defuncions s’havia de presentar abans papereta del registre i que els casaments verificats per l’Església s’havien de registrar després, amb un màxim de temps de 24 hores. Aquests llistats s’havien de fer efectius de manera retrospectiva ja que s’havien de registrar totes les inscripcions dutes a terme des del dia 1 de gener anterior.