Categoría: Letra S

(1752-1803). Aristócrata i escriptor anglès del segle XVIII. Autor de “Travels trough Spain” (Londres 1779). En els seus escrits sobre un viatje que realitzà per Espanya en 1775-1776, fa referència als prestigiosos vins de Vinaròs i Benicarló, indicant que ja en el seu temps s’enviaven cargaments a Cette, França, on es barrejava amb altres vins menys espessos que es remetien a Burdeos pel canal del Languedoc i des d’allí a Anglaterra. El seu llibre va servir de guia per a altres viatgers, com el del Baró Charles Davillier.

Nom d’una de les partides més extenses del nostre terme municipal. Es troba diferenciada en Soterranyes altes i Soterranyes baixes. Es troben en la part més allunyada de la població, junt al camí de la Ratlla, que divideix el nostre terme del de Sant Jordi. El significat de la paraula, soterranya o suterranya, prou abundant i repetit en tota l’àrea de la nostra llengua, ens el desxifra el filòleg Joan Coromines en el llibre “Onomasticon Cataloniae”, que el fa originar de “iter subterraneum”, que ve a significar camí fons.

Nom d’una de les partides del nostre terme municipal però principalment de Benicarló. Aquesta partida s’extén pels termes de Traiguera, Sant Jordi, Càlig i Vinaròs, separada de Benicarló pel barranc d’Aiguaoliva. També es coneix com a nom d’un pou i d’un barranc de la població veïna. Apareix citada entre d’altres llocs en el padró de riqueses de 1811. Segons Joan Coromines el seu significat prové de la paraula aràbiga surrac, variant de xerrac que significa senzillament l’eina de fuster o serra.

Nom de camí i finca més extensa de Vinaròs, d’uns 1000 jornals, situada al límit nord del terme, junt al riu Sénia. Cap a l’any 1970 es van vendre unes parcel.les. El nom del camí apareix molt sovint amb la denominació de Camí de la partició de La Sunyera.

En 1921 aquest luxòs xalet, que volia imitar un castell àrab seguint la moda modernista imperant en Barcelona i que abans havia pertenescut a D. Hilarion Talavera, pertanyia ara a D. Antoni Esteller. En 1931 era propietat de les seues nebodes Tanita i Rogèlia Esteller. Cap als anys cinquanta va ser adquirit per la família Nolla i la van convertir en hotel, perdurant d’aquesta manera durant uns vint-i cinc anys.

És prostíbul des de finals de la dècada de 1980.

Companyia dedicada al negoci del vi que estava vigent a l’any 1840; estava dirigida per Francesc Sullivan, íntimament relacionada amb tota la familia Ayguals de Izco.