Categoría: Letra S

En 1916 l’absència del domicili familiar durant 10 anys produia l’exempció dels considerats fugats. Molts vinarossencs havien emigrat a Argentina i altres destinacions de Sud Amèrica per tal de no haver d’anar a lluitar a la Guerra d’Àfrica. El servei militar va ser totalment suprimit pel Partit Popular en guanyar les eleccions en 1993.

(Vinaròs ? – 13-II-1934). Alcalde de Vinaròs nomenat al febrer de 1917 i posteriorment al març de 1920. A l’abril de 1921 era el major contribuent de la ciutat en comerç.

(Vinaròs 16-III-1908). Escultor Marbrista. Fou escultor com el seu germà Manuel però de menys nombradia que ell. Amb ocasió de les festes de 1916 va fer amb guix, entre altres moltíssimes, diverses imatges del sant Sebastià per a la venda, que es poden vore encara per diferents cases de la localitat i en el Museu Municipal. Finalitzada la guerra civil de 1936, va reproduir amb guix per a l’altar major de la capella de la comunió una imitació de la façana arxiprestal, igual que per a l’altar major de l’ermita i també va fer en un dels altars del convent de la Divina Providència. Segurament i en eixa època deuria treballar en molts diversos altars de la localitat i en molts altres de poblacions veïnes que per circumstàncies d’emergència es feren en aquest material senzill de guix.

(Vinaròs 16-IX-1890 – 2-IX-1956). Escultor. Va nàixer en el carrer Sant Francesc i era un dels déu fills que van tenir els seus pares. Va estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de València. De jove, va treballar en la façana de la casa del senyor Antoni Sendra, a la plaça Jovellar (Casa Espuny). Va romandre després a París durant uns quaranta anys. En 1952, al retornar al seu poble, va poder portar-se, gràcies al embaixador espanyol a París, Marqués d’Inicio, moltíssimes escultures fetes per ell en fusta, marbre i ivori, que van ser exposades al saló de sessions de l’Ajuntament.
Ja malalt, va ser sol.licitat per mossén Jaume Sirisi per a fer el retaule de l’altar major, que no va poder acabar, sent la imatge de la Mare de Déu Assumpta i els angelets que la coronen l’obra en la que més va participar, encara que a causa de la seua prematura mort, li van afegir a la Verge, a l’altura de les cames, uns dos pams més de tamany per a que la Mare de Déu no paregués a distància massa nana. També es van retocar els excessius plecs del matell de la Verge que li cobreixen el ventre, ja que era un excel.lent miniaturista, però no tenia costum de treballar en escultures de gran tamany. Treballava a una casa de les afores del carrer de Sant Francesc, próxima a la Colonia Balada. Ramon Redó, qui això escriu, tenint 11 i 12 anys, li anava a fer les compres del que necesitava per menjar que era molt poqueta cosa.
En 1954 va realitzar la imatge de la Immaculada d’alabastre per a la portada renaixentista, beneïda i inaugurada en la seua festa del 8 de desembre d’eixe mateix any, establert per l’Església com Any Marià. De l’alabastre sobrant va realitzar la imatge del Sant Sebastià que hi ha a l’Ajuntament. Va morir el mateix mes que el rector Jaume Sirisi, el qual li havia encomanat fer el retaule de l’altar, deixant-lo inacabat.

(Vinarós 1822?- 1882). Industrial constructor molt apreciat. En la primera guerra civil carlina es va trobar en l’acció de l’atac d’Alcanar per Cabrera i va poder salvar la seua vida, gràcies a la lleugeresa dels seus peus, sent perseguit durant un llarg tret per la caballería d’aquell. En la darrera guerra exercia el càrrec de capità, i la nit en que Valls i Segarra atacaven Vinarós, no va abandonar el seu punt, i abans de la capitulació, es va embarcar cap a Barcelona, retornant a Vinaròs a l’arribada de les tropes del General Jovellar. Va dirigir diverses obres públiques, com la casa de «Enseñanza» -actualment correus-, presons, hospital, plaça de bous, pescateria, carnisseria, etc.

Alberg molt antic que es trobava situat a la vora del camí que conduia cap a l’Aragó. Va ser gràcies a les gestions dutes a terme pel Diputat Provincial vinarossenc Ràfels Garcia que aquesta carretera es va millorar moltíssim considerant-se gràcies a ell com de segona categoria, construïda precisament per aquest lloc.