Abans de la conquesta de Peníscola per part del Rei Jaume I ja va obtenir el nostre pla o territoris el Compte Ramon Berenguer IV. El Rei Alfons II (1162-1196) va unificar l’antic Regne d’Aragó, per herència de la seua mare Peronella, amb la Comptal de Barcelona per la mort sense descendència del darrer Compte Ramon Berenguer. També se li afegiren a aquest Rei els territoris de la Provença i del Rosselló per semblants circumstàncies. Morí a Perpinyà el 25 d’abril de 1196. El seu cos fou traslladat a Poblet, llegant a aquest monestir la seua corona i el senyoriu o dominicatura de Vinaròs. Des de llavors fou el monestir de Poblet el principal panteó dels Reis d’Aragó, com abans havia estat el de San Juan de la Peña.
Senyera valenciana
Es va exhibir per primera vegada al balcó de l’Ajuntament en temps de la Segona República amb motiu d’una Festa Regional Valenciana, en el que se s’imposava el nom de Blasco Ibáñez al passeig marítim. La bandera actual que presideix junt a l’Espanyola i la d’Europa el nostre Ajuntament, la Senyera (en un principi la Catalana), va ser posada per primera vegada en acte solemne i acompanyat per la Banda de música, el dissabte 17 de setembre de 1982, segons acord anterior ja pres en sessió del Consistori del dia 26 d’abril de 1979.
Senia, Rio
Des de la mateixa reconquesta el riu Sénia divideix Catalunya i l’antic Regne de València. Les aiqües del Riu Sénia han sigut en temps no massa llunyans disputades per diverses poblacions com Ulldecona i Vinaròs. El fet de que el pantà d’Ulldecona es denomine així es deu a la llarga reivindicació que aquesta població tenia sobre la necessitat d’aigua en tot temps, malgrat que jurisdiccionalment es trobe en terres valencianes.
Sendra Bonet, Antoni
(Capellades, Barcelona) 1845 – Vinaròs 17-VII-1928). Pèrit Mercantil. Industrial. Va passejar el nom de la nostra ciutat aconseguint moltes medalles i premis amb les seues patents d’invents en les exposicions de París. Roma, Saragossa, Novara, Castelló, Brusel.les, Tortosa, Múrcia, Medina de Rio Seco i Barcelona. Entre els invents principals es trobava una màquina que treia la closca de l’arròs.
Tallers SENDRA, Situats a l’eixida del carrer Pont, a mà dreta. De la seua fundició són nombroses obres de forja de ferro i les famoses maquinàries de les sénies per al rec, algunes de les quals encara es troben per la comarca. Els tallers van ser traspassats a Tomàs Miralles Fontanet en setembre de 1931. En la seua façana es trobaven fins als anys seixanta unes rajoletes fines en les que es llegien les inscripcions que més o menys dien: “Hasta aquí llegaron las aguas del rio Cervol en la inundación del año (tal)”, molt similars a la que encara es troba a la façana de l’ermita de Sant Gregori. El lloc on estrovaba el taller posteriorment fou taller i magatzem de Telefónica i en 2005-2006 s’està construint un gran bloc de pissos.
Senderisme
En 2004 es va imprimir el primer plànol del senderisme promogut per Patronat Municipal de Turisme, l’Aula de Natura i altres entitats oficials colaboradores. Des de la part més meridional de la punta o desembocadura del barranc d’Aiguadoliva fins la més meridional de pont de l’Olivar, es poden triar diversos camins o senders que ens poden sorprendre ja que per a la gran majoria d’habitants del poble molts racons interessants són molt desconeguts.
Senadors
Entre els vinarossencs que han ostentat la categoria de Senador del Regne tenim que ho va ser per dret propi, l’arquebisbe Costa i Borràs en la legislatura de 1858 i Manuel Febrer de la Torre ¿? . Per aquest motiu, a aquest últim se li va dedicar un carrer per l’ajuntament presidit per l’alcalde Agustí Safon en 1890, vint anys després de la seua mort.