Categoría: Letra S

Centre d’estudis dels sacerdots de la Diòcesi de Tortosa. Havent servit durant uns anys l’antic col.legi de S. Josep de Jesús, , es va construir el nou seminari cap a 1955, estant apte quasi totalment en 1956.

(Vinaròs 1852-1921).Destacat mestre de pàrvuls. En 1890 la Junta local d’Instrucció primària li va concedir un vot de gràcies pels seus mèrits. El 3 de març de 1921 va complir 35 anys com a mestre en la seua escola. Va morir molt poc després en el mes de maig immediat. El seu soterrament va ser multitudinari. Era remarcable la seua manera d’ensenyar “als petuts”, amb la xasca, el púlpit, tambors, banderes, etc.

(Vinarós 1918-Badalona 3-XI-1992). Mestre Nacional amb molta dedicació i abnegació. Molt prestigiòs i reconegut. Castelló capital li té dedicat un carrer junt a la carretera de L’Alcora. Exercí el magisteri en el col.legi de La Marina del Grau de Castelló (1945-1950) i després va ser director del centre «Maestro Canós» de l’esmentada capital de la província. En 1963, amb motiu del Dia del Mestre o festivitat de Sant Josep de Calasanç va rebre un premi de l’Ajuntament de Castelló a la seua “Labor Magistral Total”. Va ser guardonat per la Diputació en setembre de 1965 i va rebre un homenatge dels seus antics alumnes en maig de 1980. Morí a Badalona als 74 anys.

En 1986 eren tants els robatoris que es produïen en els comerços de la ciutat que es van haver de protegir els seus aparadors posant reixes, quan era una pràctica normal que les portes de les cases estiguèssen tranquilament obertes gran part del dia. Així llegim en el setmanari “Vinaròs” del 24 de maig de 1986. “En los últimos meses existe en Vinaròs un ambiente, casi una psicosis, de inseguridad que se ha reflejado de una manera especial en la gran cantidad de rejas que se han instalado. Aparte las farmacias que cada vez tienen algo más de “bunker, las rejas han llegado a establecimientos en los que normalmente no se ponían como es el caso de las barberías. La droga, el paro juvenil, la ausencia de mínimos valores éticos, la legislación, etc. etc. están influyendo en todo ello. Pero por mucho que se puedan comprender sus causas , el ciudadano pide soluciones. ¿Sanbrán tomar nuestras autoridades las medidas adecuadas? Esperemos que acierten”.

(Vinaròs ¿? – Castelló 13-V-1919). Mestre nacional. Conegut com el mestre “roiget”, pel color ros del seu cabell. Havia exercit el seu magisteri durant més de quaranta anys i va deixar molt bon record en els seus ex – alumnes i a la seua mort, en presència dels seus tres fills, Juli (mestre), Pio (metge) i Maria, se li va dedicar un caloròs homenatge, dedicant-se-li la placa commemorativa que encara es conserva. Aquesta es va col.locar durant les fires de 1920 en la façana de l’antic ex – convent on havia ensenyat , sent traslladada en 1929 a una paret del “grup de Baix”, en quan van assolar aquella. Els anys de la làpida (1870 i 1906) corresponen als anys primer i darrer de la seua docència i no de la seua vida.

 

 

 

 

(Traiguera 1846 – Tortosa 1895). Militar i guerriller carlí. En 1860 va ingressar en l’exèrcit i més tard va passar a la Guàrdia Civil. L’any 1873 es va adherir a les forces carlines i amb una partida pròpia va lluitar als Ports i al Maestrat contra el govern, aconseguint el grau de coronel. Va ser la nit del 17 de febrer de 1874 que Segarra, procedent d Alcanar va atacar Vinaròs, entrant les seues forces per assalt i en dur combat pel portal de Càlig, on pareix que va haver connivència amb alguns dels defensors de les muralles. Fins a les tres del matí van durar les negociacions i finalment Vinaròs es va rendir, entregant el defensor, coronel Navarro, el poder a Segarra, permaneixent els carlins en Vinaròs més de déu mesos, manant assolar les muralles i fent pagar fortes contribucions als veïns. Borràs Jarque dedica tot un capítol a eixa acció en la seua “Història de Vinaròs” i Gaetà Tresserra va escriure sobre el fet l’obra de teatre «La Perla de la Illeta o els carlistes en Vinaroz».