Segarra Obiol, Josep Manuel

segarra obiol josep(Vinaròs 25-XII-1922 – Boston, Massachussets, Novembre 1984). Doctor en Neurologia. Professor Associat de Neurologia de la Universitat de Boston. Nascut a la plaça de Sant Antoni i alumne del mestre Sanchiz, va cursar posteriorment estudis a l’Institut Escola de Barcelona i es va llicenciar en Medicina en la Universitat de la Ciutat Comtal cap a 1945. Va ser destinat com a metge al Penedés, compaginant el treball amb la investigació al laboratori de l’Institut Neurològic Municipal de Barcelona. En 1947 es trasllada a París, becat pel govern francés i es doctora en Neurologia en la Sorbona, amb la tesi «El Kernicterus», amb la màxima qualificació. En 1953 es becat novament ara per la Fundació Rockefeller dels Estats Units per a efectuar investigacions a l’Hospital Municipal de Boston. En Octubre de 1958 li naix sa filla Thelma. En setembre de 1961 passa uns dies a Vinaròs, després d’haver prés part en el 7é Congrès Internacional de Neurologia, celebrat a Roma. Pels seus mèrits va ser nomenat Professor de la Càtedra de Neurologia en la Universitat Estadounidenca, publicant més de trenta articles sobre la seua especialitat en revistes de tot el món. Ja major va enviar articles per a publicar en el nostre Setmanari, com «Qui som els vinarossencs?» del 19-III-1983 i «La vocació militar dels Catalans», publicat en 6-VIII-1983. Giner Sorolla ens detalla aspectes molt interessants de la seua vida en un altre article: «Vinarossencs en la recerca científica» (11-VIII-1984) i el Diari Avui parla d’ell en «Les paradoxes de la Història», reproduït al setmanari “Vinaròs” del 27 d’octubre de 1984). El Diari “La Vanguardia” va glossar la seua gran carrera professional amb motiu de la seua mort, article que oferí també el nostre setmanari (10-XI-1984). Fill de Josep Segarra i Conxita Obiol, casats el 7 d’abril de 1921.

Segarra Obiol, Francesc

segarra obiol(Vinarós 20-VIII- 1924 -Barcelona 1990). Eminent Doctor en Medicina, especialitzat en Tisiologia, Fisiopatia i terapéutica Respiratòria. Alumne del mestre Sanchiz, de Vinarós. Es va llicenciar i Doctorar en la Universitat de Barcelona. Va guanyar les oposicions al Patronat Nacional Antituberculós. Dos anys d investigació en París. Havent exercit la seua professió en Catalunya, cap a 1941 va marxar cap a Boston on va residir quaranta anys, treballant en el Boston City Hospital i en la Brown University. En desembre de 1961, li naix allí una filla (la primera). Cap a 1969 ja és Director del Departament d’Enfermetats Pulmonars de l’Hospital de Lakeville, Massachusetts. En juliol de 1971 anticipa als metges de Vinarós una conferència que anava a donar en la Residència Generalíssim de Barcelona sobre la seua especialitat, motiu pel que havia estat sol.licitat, fent el viatge aposta des dels Estats Units.
segarra obiol 2En 1974 retorna a Espanya amb motiu de ser-li atorgada la quefatura de Servei de Neumologia de l’Institut Territorial de Barcelona, recent creat i que comprenia les províncies de Catalunya, València, Aragó, Navarra i les Balears. Sent professor de l’Escola Professional de Medicina en el Treball de la Facultat de Medicina de Barcelona, va morir, el 27 de juny de 1990. Les seues publicacions, especialitzades en neumologia, tracta els diversos camps de les patologies com la silicosi, asma, asbestosi, alveolitis alèrgiques, etc. Entre dites publicacions destaca el gros volum «Enfermedades Broncopulmonares de Origen Ocupacional», escrita amb colaboració amb els doctors vinarossencs A. Giner Sorolla i Ginés Doménech Ratto. Els seus pares, Josep Segarra i Conxita Obiol, s’havien casat el 7 d’abril de 1921.

Segarra Meseguer, Xavier

segarra(Vinaròs ). Showman i humorista, amb gran activitat a la televisió del País Basc. Aquí, al seu poble natal, va actuar per primera vegada en maig de 1987, al PUB OSCAR’S. Llavors residia a Saragossa. En 2004 presentà a la televisió local del canal 56 el popular programa concurs conegut amb el nom de “Carimbache” i en 2007 presenta un programa d’entrevistes.

Segarra Lleixá, Antoni

(Vinaròs, 1973). Enginyer Aeronàutic. Va estudiar la carrera a Madrid. Ha treballat en diversos projectes. Des de 1999 exerceix com a responsable de la Zona Est de l’empresa Gamesa (Grup Auxiliar Metal.lúrgic d’Aeronàutica en la secció de Pamplona que estudia l’energia Eòlica. Ja ha participat en diferents forums i ha donat conferències sobre aquesta matèria en diferents universitats (en novembre de 2002 a Jaen, sobre el futur de l’energia eòlica a Andalusia).

Seda

Cultiu i comerç intensificat a Vinarós i en el País Valencià en general durant la segona meitat del segle XVIII per exportar a Amèrica, a traves de Càdis, únic habilitat per a comerciar amb les colònies, i posteriorment pels ports d’Alacant (1778) i València (1791). Entre les famílies valencianes que tenien corresponsals a Càdis cal citar als Lostau que s’establirien també en Vinarós per intensificar el tràfec de la seda i del paper d’encigarrar el tabac. Els vinarossencs venien la seda produïda als comerciants valencians que després s’encarregaven del posterior comerç colonial. Les collites més importants dels cultius de seda dels vinarossencs van ser les dels anys següents: en 1753 ascendien a 263 lliures; en 1754, va ser de 243 i tres onces; la de 1755, més superior, de 359 lliures i sis onces; 1756, de 343 lliures i sis onces; l’any 1757, de 231 lliures i nou onces; l’any 1764, de 174 lliures. Els noms dels colliters de seda que apareixen documentats en la vila en 1784 i que Borràs Jarque ens aporta tal com apareixen citats, alguns amb el nom, altres amb el cognom i altres amb els seus mals noms, eren els següents: Lleisona, M. Tomàs Forner, Rita Martorell, Peregrina, Cristòfol Arnau, Pere València, Maria Carrasco, la filla de Chulito, Diego Chacón, Masalducar, Mariana Borrull, Agata Llopis. Vicent Català, Agnes Rita Oller, Maria Teresa la Castellana, M. Arnau, Tomàs Agnes Doménech, Cristòfol Gil, Latorre de Palacio, Enrique, Bosch, Josep Balaguer, Fernando Sales, Joaquim Puchal, Maria Agna Albalat, Claudi, Josep Forner, Francesc Camòs, Batiste, Agnes Peris, Francesc Polo, «la ratada de Moino», Francesc Parex, etc. Carmen Ramírez Domínguez va presentar una comunicació a les Primeres Jornades sobre Art i Tradicions populars als Maestrar, amb el títol de “El hilado de la seda en Vinaròs en el siglo XVIII” (Setm. “Vinaròs”, 24-I-1987).