Secretaris d’Ajuntament

Entre alguns dels secretaris de l’Ajuntament de Vinaròs que hem anat recollint, hem trobat:
Joan Baptista Mirán Borrell. (Vide id.).
Rafel Piñol, en 1811.
Oliver Giner, Josep. Agost i setembre de 1846.
Juan Ramon Antolí. Setembre 1846.
Ramón Comes Flos. (Vinaròs 1871). Secretari de l’Ajuntament en diversos periodes o biennis (1910-1911, 1916, 1917-1918, 1923-1924, etc)
Félix García García , des de 6 de febrer de 1924.
Josep Cid López. (des de desembre de 1926 i durant uns 25 anys).
Francesc Michavila Peirat, Advocat. (1936)
Antonio Ribot Mullerat (anys 1950 – 1961).
Alberto Vera Fernández. (1962 fins 21-I-1972
José Mateo Rodríguez 1972 – 1980?
Ignacio Durán Boo (des de 7-VIII-1984)
Mari Carmen Redó Solanilla. 1998
Jordi Romeu Granados. Accidental. 1998. Definitiu en 2001
Anna Moreno. 2003

Sección Femenina

73 DE 1938 -DESPACHO SECCION FEMENINA-Rama de la Falange vigent en els anys de la postguerra. Va ser la promotora dels balls de les nostres dances típiques, organitzant-ze definitivament «Les Camaraes». Així van actuar amb competició amb altres poblacions en Castelló en març de 1943 i després amb molt d’acert en diferents poblacions d’Espanya (Granada, Màlaga, etc.) obtenint diversos premis.

Sebastiá Ribera, Josep

sebastia(Vinaròs, 17-I-1973). Jove pintor. Llicenciat en Belles Arts, amb l’especialitat de pintura a la Facultat de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona en el curs 1999/90. Després de diversos premis en concursos de cartells locals, seleccions d’obres a la pròpia facultat, beques i integrant de exposicions col.lectives, la Fundació Caixa Vinaròs li va exposar la seua obra, molt moderna, impactant i atrevida entre els dies 5 i 25 de setembre de 2002.

Schola Cantorum

Formada per xiquets principalment, va fer la primera actuació el 20 de gener de 1931, interpretant alguns trisagis d’autors vinarossencs, entre ells «del ilustre Padre José Maria Bover. de la Compañía de Jesús«. Va estar constituida i dirigida per mossén Vicent Enrique i Tarancón. (Rev. San Sebastián).

Saura, Miquel

saura(Vinaròs sobre 1530 – Pamplona, segle XVI). Professor de llatí i retórica en diferents universitats. Va fer estudis de Dialèctica i Gramàtica a la Universitat de València. Autor de diversos llibres de text sobre aquestes assignatures, publicats a València des de 1564 a 1579. Mestre de Gramàtica de Vinarós segurament entre 1530 a 1580. Va ser nomenat per a impartir classes en la llavors recent creada Aula de Gramàtica de l’any 1570. Havia estudiat a València, sent nomenat Mestre de la Joventut de la Universitat en finalitzar els estudis de Dialèctica i Filosofia. Va ensenyar Gramàtica, Poètica i Retòrica a Valencia durant cinc anys. Després va ensenyar Gramàtica en diverses ciutats espanyoles, inclòs Vinarós, com ja s’ha dit. Finalment, reclamat pel Magistrat de Pamplona, va exercir allí el seu Magisteri Major dels estudis d’Humanitats que els va fer aixecar, ja que llavors es trobaven allí prou decaiguts. Es deuen a la seua ploma les següents obres: «Libellum de figuris adolescentibus admodum utilis», 1557; «Gramaticae Tabulae», de 1564; «Libellum de Figuris Rethoricis», de 1567 i 1576; «Syntaxis cum observationibus» (també apareix amb el títol de «Observationes in Universam Syntaxi»), 1569; «Syntaxis, seu de Constructione Libellus», 1569, publicat a Valencia; “Etymologia Partium Orationis Tabulae tyronibus Gramaticae artis utilissimae”, València 1569. Aquests dos llibres es troben a la Biblioteca de València i perteneixqueren a l’investigador Nicolau Primitiu. La biblioteca General de Navarra conserva també dos volums: “Gramaticae Institutiones latinae linguae tyronibus utilissimae” (1577) i “Oratoriarum Institutionum libri tres, nunquam antea in lucem editi, ad Ilustrissimum D. Dominum Franciscum Oliverum abbatem; est etiam perutilis Epitome eiusdem Saurae sola Rhetoricae praecepta complectens”, de 1588, publicats aquests dos a Pamplona. Altres obres, molt similars són: «De Syntaxi Partium Orationis Libellus», 1579; «De Ethymologia, seu Attributis partium orationis Tabulae Latinae Linguae Tyronibus utilisimae», “Gramaticae Tabulae” i “Constructione octo partium orationis institutio brevis”, etc.

Sarthou Carreres, Carles

sarthou(Vila-real 1876 – Xàtiva 1971). Arqueòleg, historiador i publicista de reconegut prestigi. Doctorat en Dret, Arxiver i Cronista oficial de Xàtiva, membre de diverses Acadèmies i institucions nacionals i estrangeres. Fiil Adoptiu de Xàtiva i Fill Predilecte de Vila-real. Autor de molts llibres i director i colaborador de no poques revistes il.lustrades, destacant per al nostre interès la “Geografia General del Reino de Valencia: Provincia de Castellón”. Aquesta obra, publicada en 1913, amb moltísssimes il.lustracions, consta de 1088 pàgines; 21 estan dedicades a Vinaròs, destacant moltes notes històriques i fotografies curioses pròpies, aportant grabats i mapes. Aquest llibre que va ser reeditat i obsequiat per la “Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón” en 1989, duu al principi una extensíssima biografia de l’autor i és una obra capdal per a tots els historiadors de temes locals per les moltes aportacions que aporta de diversos temes.