Categoría: Letra S

Vide Avinguda de Zaragoza.

(Vinaròs 1908 – Tavernes de Valldigna 20-IV-1994). Mestre Nacional. Deportat al camp d’extermini de Mauthausen. Exercia el seu magisteri a Tavernes de Valldigna ja en març de 1933 fins la seua jubilació, on va morir. Publicà. “Homenaje en Tarragona a los deportados a la alemania nazi. (Setm. “Vinaròs”, 2-VI-1984). A Vinaròs no va rebre cap homenatge per aquest trist fet.

(Sevilla 1969). Llicenciat en nàutica.Va exercir durant dos anys com alfères de fragata en una Comandància de Marina a Barcelona.Posteriorment treballa de controlador aeri a l’aeroport de Tenerife. Fill de pares vinarossencs. Es autor del llibre “Crecimiento, auge y crisis del puerto de Vinaròs en el siglo XIX”, tesi de llicenciatura publicada per l’Editorial Antinea en juliol de 2000.

(Vinaròs 1866). Alcalde de Vinaròs en quatre ocasions diferents: 1898, 1907, 1914 i 1921-22. Advocat. El trobem exercint com a tal en 1910 i també fins 1932. Al febrer de 1909 va inaugurar a Alcalà de Xivert l’enllumenat elèctric públic, la fàbrica del qual tenia ell instal.lada al carrer de València, número 3, però el seu mal funcionament el va obligar a que tant sols dos anys després, a finals de 1911, es fes servir d’una central hidroelèctrica ubicada a Villahermosa, que tampoc va funcionar massa bé.

(Vinarós 1840 -?). Músic notable. Fill del també destacat músic Josep Sanz. Fou organista d’Alcalà de Xivert des d’agost de 1865 a 1887, en que va dimitir per traslladar-se al seu poble natal, Vinaròs, dedicant-se a més a més de a organista, al comerç. Nomenat organista, mestre de capella i d’escola per l’Ajuntament a la mort de Paco Argemí Casamada, es va originar un plet per haver nomenat el clergat local al Sr. Tapbioles Pinós, ja que Julián Sanz era d’idees maçòniques. Així va perdurar el conflicte que va motivar la suspensió de l’assistència de les autoritats als actes religiosos i que ni la banda de música municipal participès en les processons (acord del 30 de desembre de 1887). L’alcalde Agustí Safon, per més que va voler, no va poder solucionar el conflicte. L’11 de setembre de 1897 va actuar altra vegada a Alcalà de Xivert en els oficis religiosos com a mestre de Capella i havia de ser nomenat com a tal i com a director de la banda de música al dia següent per acord particular municipal, però requerit pel rector que li exigí un certificat de la seua conducta moral i altra vegada per les idees pro-maçòniques va haver de dessistir del càrrec, agafant el primer tren cap a Vinaròs. Citat pel Baró d’Alcahalí, pàgina 402, del Diccionario Biográfico y Crítico.

(Vinarós, 1947). Doctor en Ciències Biológiques per la Universitat de València. Va finalitzar els seus estudis de llicenciatura en juny de 1972. Casat en juliol de 1977 amb Maria del Pilar Sendra de Quevedo. És autor de la Tesi Doctoral «Biologia y Ecologia de Palaemonetes Zariquieyi Solland»(Crustacia, Decapoda Palaemonidae), presentada en la Universitat Valentina el 26 de juny de 1980, per la que va obtenir la qualificació de Excel.lent «cum laude». Dit estudi científic analitza una espècie de gamba que viu a les nostres llacunes litorals. A més a més té publicats diferents treballs en el prestigiòs butlletí “de la Real Sociedad Española de Historia Natural. Sección Biologia”, que es presenta en español i anglès i referits al nostre poble com el que duu per títol: “Contribución al conocimiento de los crustáceos decápodos (Crustacea. Decapoda) costeros de Vinaròs (Castellón de la Plana. España”, escrit amb la col.laboració de Francesc Mezquita (1999).