Categoría: Letra S

(Vinaròs 1875- 1965). Farmacèutic. En juny de 1917 era subdelegat interí de Medicina del Districte. De la seua farmacopea s’han trobat diferents medicaments fabricats per ell, com el producte «Apirin», que servia per fer baixar la febra i també era molt famòs el reconstituent “Biotrofo”. Pare de Carmen, (pianista), Josep i Carles (farmacèutics) i Ricard Santos Ramos (metge pediatra). En gener de 1926 va regalar a les escoles de Vinaròs un valuós equip o gabinet de “Mecànica”, consistent en molts diversos aparells, com diferents bombes, alambics, projectors, aeròmetre, densímetre, voltàmetre, pèndul elèctric, màquina neumàtica, electròmetres, motor elèctric, etc., sent molt alabat per aquest acte benefactor.

Nomenat sempre com Ibarra per Borràs Jarque. Per ell sabem que quan era alcalde, va allotjar en sa casa al militar carlí Vallès el qual va ser rebut entusiàsticament per la població el 28 de març de 1874. Però Ibarra girava molt fàcilment de costat, perquè el 14 de març següent, i sent diumenge, estant en la vila el General Morales Reina, es va fer missa de campanya a la plaça de sant Antoni, celebrada al balcó de la seua casa i el dia 25 del mes d’abril següent es va fer una rebuda extraordinaria al General Montenegro, sent allotjat també en la seua casa. El 20 de juny, quan se li va dedicar la plaça al General Jovellar va discursejar conjuntament amb l’alcalde Masdemón. En 1876, a l’abril va retornar les claus de la squirol al vicari, passada ja la darrera guerra squi carlina, en que s’havia fet servir de magatzem de municions i efectes militars. El 1878, incomplint el contracte que tenia amb les monges de la Consolació que cuidaven l’Hospital squiroll de l’ermiteta de santa Magdalena, en juny de 1878 les va despedir, tot i encara que es mostrava alcalde alfonsí entregadíssim, quan feia pocs anys que havia acollit en sa casa al carlí Vallès. En 1881 es va proposar una comissió gestora per a formar un asil de vellets, de la que Ibarra formava part i presidia com alcalde, però es va tornar arrere. Tingué que suportar la primera vaga social que es va produir en la ciutat, la dels nostres mariners en 1883, que juntats en cooperatives, reclamaven salaris més justos i en la que es va sentir per primera vegada la paraula “esquirol”.

Nom d’un famós galió construit a les drassanes de Vinaròs en el segle XVI que apareix citat en els llibres. El Conseller valencià d’Agricultura, Lluís Font de Mora, el va retraure en el pregó de festes de 1986, de la següent manera: “Recordemos, entresacándolo de los libros de historia económica, el galeón Santiago construído a lo largo de dos años en las atarazanas de Vinaròs hace cuatro siglos y el nombre y apellido de su patrón Pere Rubert, que coincide con el apellido de nuestra Reina Infantil”.

Se li va dedicar dit carrer al pintor, encara en vida, en la sessió del ple de l’Ajuntament de 8 de Juny de 1988.

(Vinaròs 18-IV-1906-Barcelona 7-V-1993). Pastisser i pintor. La seua família es va traslladar a Barcelona quan comptava 16 anys. El seu pare era un sabater del barri de la Barceloneta i sa mare, Emilia Egea, era de Vinarós. Compaginant l’ofici de pastisser, que va perfeccionar en una estada a Mallorca durant tres anys, va estudiar després, fora d’hores Belles Arts i aprofitava les hores lliures dels diumenges per pintar els barris barcelonins, treball que culmina realitzant més de 30 exposicions, la majoria de les quals es presenten a Barcelona i Vinarós. La primera exposició que se li coneis la feu a Barcelona i formà part del Grup d’Art Vivent des de 1951. Des de 1952 entrà com a soci al Reial Cercle Artístic de Barcelona on pintà abundantment en les sessions de models. També impartia lliçons a grups de joves aprenents pastissers. El Gremi Provincial de pastissers de Castelló li va retre un calorós homenatge en setembre de1980, amb motiu de la celebració de la seua patrona que és la Verge del Dolç Nom de Maria. La seua obra, molt colorista, és expresionista i ha pintat amb molts tipus de materials, com oli, pintura acrílica, cera, aquarel.la, etc. La major part de les obres de l’època en que estava actiu es desconeix per ser venuda totalment en les galeries. Es conserva gran part de l’obra que en el seu estudi de Castelldefels pintava ja jubilat. Així feia de memòria quantioses ermites del nostre poble i nus femenins. La ciutat de Vinarós li té dedicat un carrer. En gener de 1992 es presenta aquí el llibre magníficament editat a Barcelona anteriorment, sobre la seua vida i obra, amb el títol de «Santapau, el color de la luz«, obra del periodista barceloní Joan Lluis Montané. Santapau havia rebut diferents distincions i homenatges en el ram de la pastisseria. Mort a Barcelona el 7 de maig de 1993, va ser soterrat a la nostra ciutat al panteó familiar. L’Ajuntament de Barcelona encara el va homenatjar després de mort a l’hivern de 1997-1998, ja que els pastissers li van reconèixer l’honor de ser el primer en utilitzar el xocolata per fer les mones que allí són tan tradicionals amb aquest element.

LUIS SANTAPAU EGEANaix a Vinaròs, al carrer S. Jaume nº 4, el 18 d’abril de 1906.La seua germana, Emilia, exerceix de mestra molts anys a la nostra ciutat.Estudis de Belles Arts a Barcelona, on acudeix a classes nocturnes.1924. Treballa i apren l’ofici de pastisser a Palma de Mallorca.1927. Es trasllada a Barcelona on adquireix gran prestigi.1935. Exposa per primera vegada a Barcelona.1950. Medalla d’Or del Gremi de Confiters. València.1956. Exposa al Saló de sessions de l’Ajuntament de Vinaròs.1957. Febrer. Exposició de confiteria al Palau de la Virreina. Barcelona.1957. Desembre. Barcelona, Exposició col.lectiva. Casa del Libro.1958. Octubre. Barcelona. Exposició col.lectiva. Casa del Libro.1958. Amposta. Accèssit.1959. Barcelona. Exposició col.lectiva.1959. Exposa a la Galeria Bernad. Castelló.1960. Juliol. Exposició al Círculo Mercantil y Cultural de Vinaròs.1961. Fires de Juny. Saló de Sessions de l’Ajuntament. Vinaròs.1962. Viatja a París, on pinta més de quinze obres.1962. Desembre. Círculo Artístico de Barcelona. Exposició concurs.1962. Desembre. Ateneu Barcelonés (24 obres).1964. Ateneu Barcelonés.1964. Sala d’Art Modern. Barcelona.1967. Ateneu Barcelonés.1968. Abril. Ateneu Barcelonés.1968. Agost. Oficina de Turisme. Festes del Llagostí. Vinaròs.1968. Puigcerver Farcha obsequia amb un quadre de Santapau a la Biblioteca Municipal1968. Agost. Medalla d’Or del Gremi.Distinció en exposició de Confiteria a València.1968. Setembre. Rep un homenatge dels Pastissers de Barcelona.1968. Octubre. Exposa 22 obres en una Sala de Barcelona.1970. Abril. Exposició a l’Ateneu Barcelonés.1971. Març. Obri taller estudi a Castelldefels.1972. Gener. Rep la Insignia d’Or de l’Escola Professional de Pastisseria.1973. Juny. Festes de S. Joan. Exposa a l’Escola-Hogar de la Secció Femenina. Vinaròs.1977. Juny. Festes de S. Joan. Exposició Homenatge dels Amics de Vinaròs. Saló d’Actes de l’Ajuntament.1979. Juny. Festes de S. Joan. Exposa al Museu Municipal. Vinaròs.1979. Octubre. Exposició col.lectiva a la Galeria Riba de Barcelona.1980. Juny. Exposa 50 obres al Saló social del Gremi de Pastissers de Barcelona.1980. 30 de Setembre. Homenatge dels Pastissers Castellonencs a Santapau a l’Hotel Roca. Vinaròs.1981. Exposició col.lectiva d’Artistes Vinarossencs. Museu Municipal.1981. Gener. Fa entrega de 35 obres per al patronat de l’Ermita. Vinaròs.1982. Maig. Rep la Pluma d’Or, del Gremi de Pastissers. Barcelona.1985. 2 de març. Rep homenatge davant de 2.000 pastissers. València.1987. Maig. Entrega un quadre a la Penya «Pan y Toros». Vinaròs.1987. Medalla d’Or del Gremi de Pastissers. Barcelona.1988. Gener. Se li entrega un quadre a Enriqueta Landete, presidenta de la Colònia vinarossenca de Madrid.1988. 8 de Juny. L’Ajuntament de Vinaròs li dedica un carrer de nova apertura.1989. 8 de Juny. Rep de mans del President de la Generalitat de Catalunya la «Carta de Mestre Artesà».1991. Es publica el llibre «Santapau, el color de la luz», del que és autor Joan Lluis Montané.1992. Gener. Es presentat a la nostra ciutat el seu llibre per Caixa Vinaròs. Crònica publica les pàgines centrals a tot color.1993. Mor a Barcelona en 7 de maig, sent traslladat i soterrat posteriorment al cementeri de Vinaròs.

(Morella? 1524-1603). Mestre argenter, últim de la important dinastia d’orfebres morellans. És autor de l’antiga custòdia processional plateresca, construida entre 1566 i 1570, segons disseny de l’escultor santmatevà Pere Dorpa. Vegeu Tresor Artístic.