Categoría: Letra S

Vide ermita de santa Magdalena i Parròquia de id.

 

 

 

 

 

Es denominaven així els dos carrers paral.lels, de dintre del passeig, sent diferenciats com Santa Magdalena de «Dins» i Santa Magdalena de «Fora»(fires de 1890). Aquest es va canviar a carrer del Liceo en 1842 i es va dedicar després a Canalejas i també Costa i Borràs, que manté ara. El de «Dins» també apareix com carrer del «Teatro» en el canvi de noms de l’any 1842, per estar tocant a l’antic Teatre Municipal (fins l’any 2000 jutjats).

Deu celebrar la seua festa en 4 de Maig. A aquest carrer se li va canviar el nom en 1854, posant-li el de Carrer de La Lluna.

Patrona de les modistes, sastres i sastresses, un dels oficis més importants en temps passats, quan la gran majoria de les dones es dedicaven únicament a ser mestresses de casa i aprenien a cosir, brodar, fer calça, etc. Pareix que en desembre de 1997 es va fer reviure aquesta antiga tradició a la santa, ja que es van nomenar un munt de majoralesses. Celebren la seua festa tradicional el 13 de desembre.

Nom donat a un carrer de nova apertura en sessió de l’Ajuntament del 26 d’octubre de 1965.

Arràn del descobriment de la tomba d’aquesta santa màrtir al cementeri romà de santa Priscil.la en 1802, es va anar escampant i / o implantant aquesta devoció a la verge i jove màrtir que pels símbols i escriptures que van aparèixer en la làpida va patir martiri morint per ferides de sagetes als 14 anys durant els primers segles del cristianisme. Les estampes representen a aquesta verge amb la palma del martiri, portant o bé una ancla o una o diverses fletxes. La imatge de la santa de Vinaròs, que era treta en processó el dia de la seua festa, es va adquirir a la casa d’objectes religiosos de València del Sr. Orrico, cap a 1882, i era obra de l’escultor Josep Guzmán. Les seues devotes, conegudes com les filomenes, eren una Associació religiosa integrada per xiques joves. Mossén Sebastià Brau va ser l’iniciador d’aquesta devoció que ja es mantenia a nivell particular, l’any 1883. El 13 d’agost de l’any següent es va inaugurar un altar propi i imatge a l’arxiprestal. Un canonge de Tortosa va proporcionar fins i tot un relicari de la Santa. (Borràs, pàg. 456). En 1920 mossén Bono tornà a recuperar la tradició mig perduda i en 26 de setembre es va reinaugurar el seu altar propi a l’arxiprestal i així renaix la devoció estant prou activa fins la guerra civil de 1936. La junta anual de l’associació la conformaven nou jovenetes de la localitat que es denominaven “Hijas de Maria Inmaculada y Santa Filomena, Virgen y Mártir”. La festa es celebrava en diumenge variable (juny o agost), segons diversos recordatoris que es conserven. A partir d’octubre de 1957 es va reorganitzar l’associació però canviant-li part del nom i l’advocació per la de “Archicofradia de Hijas de Maria y Teresa de Jesús”, conegudes popularment com “Les Teresianes”.