Categoría: Letra S

Es celebra la seua festa tan popular i tradicional al nostre poble de les xiquetes escolars, el dia 25 de novembre. Coincidint prácticament amb una nova llei de 1970 per la qual s’implantava la Educación General Básica (EGB) amb ensenyament mixte de xiquets i xiquetes junts en una mateixa aula, les dos festes de Sant Nicolau i Santa Caterina es van fundir en una sola i es celebraven a conveniència de les dades un dia o un altre. Però declarada la data del 6 de desembre Festa de la Constitució Espanyola, ha quedat ja definitivament consolidada la del 25 de novembre per als xiquets de totes les escoles. Sobre les seues celebracions que foren vigents i les que encara segueixen celebrant-se, cal consultar-les en el llibre de “Cançons i costums de Vinaròs”.

Es va disposar donar-li eixe nom a un carrer de nova apertura en sessió de l’Ajuntament del 26 d’octubre de 1965 i es va retolar com a tal en gener de 1966. Es un carrer menut, estret i perpendicular entre l’Avinguda de Barcelona i el Riu Cervol.

Aquesta santa verge tenia a Vinaròs els seus devots en el segle XVII i per tant un altar dedicat en l’església del convent de sant Agustí, contruit per l’escultor vinarossenc Melcior Rabasa, en 1604.

Déu celebrar la festa el dia 4 de desembre. Segurament se li posaria aquest nom de santa patrona dels campaners o de les armes de foc -artilleria- per viure en ell alguna família de campaners o de fabricants d’armes. De campaners famosos en la nostra ciutat cal recordar a Antoni Guillem (vide id).També cal recordar que la família dels Frexes, molt rics i amb moltes cases se ls portaven el mal nom o «apodo» dels «Armeros» per ser fabricants d’armes. Es coneix també pel nom antiquíssim de carrer del Poll, que l’ ajuntament li va posar oficialment en 1854 (perquè ja se l’anomenaria així familiarment o pel malnom d’algun dels seus veïns més destacats). En 1928, amb motiu d un congrés nacional esperantista celebrat en Vinaròs, se li va posar el nom de carrer Dr. Zamenhoff, l’ inventor polac de l’Esperanto, ja que en dit carrer havia nascut Sebastià Chaler Arnau, afincat en Terrassa, gran enamorat d’aquest idioma artificial. El carrer ha sofert una profunda remodelació l’any 1994 obrint-se a la muralla, amb la construcció de noves edificacions i fent-se una placeta en el lloc que abans era un atzucac o carrer tancat i sense sortida.

Es celebra la seua festa el 26 de juliol.Es coneix també tradicionalment amb el nom de «La Ravaleta» per ser una raval menuda. En 1842 se li va canviar el nom posant-li el de «La Fonda», cas que es va repetir en l’ any 1854. Però el seu nom més antic és el de Santa Ana, com ho demostren per exemple les precioses rajoletes de la Imatge de la Santa que són de 1802. Era el carrer dels teixidors, quin Gremi tenia per patrona a dita santa Ana, tenint l’altar corresponent a l’església nova des de 1594 i les rajoles de la qual encara es conserven en dit altar. La partida dels «ameradors» també fa referència a aquest important ofici dels teixidors, ja que era el lloc on s’arremullava el lli i es tintava abans de teixir-lo. Possiblement amb el atzucac de Sant Caietà formarien l’antiga «aljama» jueva vinarossenca, a les afores del recinte murat de la població primitiva.