Categoría: Letra S

Patró menor de la nostra ciutat. Es considerat com a tal segurament per haver obrat el miracle que narra el Dr. Guilló al final del primer llibre de batejos en que el dia del Sant va desaparèixer la plaga de llagosta: «En esta gran aflicció es veya esta villa, quant arribat lo dia del gloriòs Pare Sant Vicent Ferrer, fill i patró deste Reyne, improvisament se desaparegué y extingué tanta multitut y afaram de llangosta que gamay se na paregut rasa alguna. Alguns digueren que del mar ixqueren copia de aves no conegudes, blanques y negres, que anant per los camps se la tragaren. Lo sierto fonch que es desaparegué y no podia ser volant, perque encara no bolava lo dia del dit gloriòs Sant Vicent Ferrer, que com a patró de este Reyne intercedí en Déu nostre Sr. per a que el lliuràs de tan gran plaga». La presència de la devoció a Sant Vicent Ferrer per les nostres terres queda demostrada en les nombroses manifestacions artístiques o commemoratives que actualment perduren. Son encara testimonis d’aquest sant famòs pels seus miracles, que han quedat en la memòria de la gent que com a llegenda ha anat augmentant-los i engrandint-los en les típiques representaciopns valencianes. Al seu gran poder de convocatòria i la seua gran oratoria predicant per a convèncer cal afegir les facultats de radioestessista perquè va trobar o descobrir molts de pous i fonts, com es citava en tradició oral també en Vinaròs, on s’anomenava el pouet de sant Vicent el que hi havia en la casa del carrer Sant Francesc nº 13. La imatge del sant era venerada en el mateix altar dels sants patrons i tenia la següent disposició: abaix, l’urna amb el cos de Sant Valent; més amunt la imatgee de la Mare de Déu de la Misericòrdia; entre mig Sant Sebastià, tenint a un costat a i l’altre les imatges de sant Roc i sant Vicent Ferrer. Vinaròs té també un carrer dels més antics de la població dedicat al Sant. La seua presència en la nostra població no està confirmada documentalment, però apareix en llibres dedicats al sant la casa on tradicionalment s’assegura que va estar i també molt segurament amb les anades i tornades en el famòs Compromís de Casp, en que el Sant va aconsellar el Papa Luna, deuria estar per les nostres terres. Precisament en les corts celebrades amb eixe motiu pel Parlament de Vinaròs, el pare sant Vicent Ferrer va ser elegit un dels tres compromisaris que van elegir nou rei de la corona d’Aragó en la persona de Ferràn d’Antequera. Recordem que Vinaròs va declarar a Sant Vicent patró menor de la Vila el 5 de maig de 1683 (Borràs, Pàg. 126) i està representat en una de les pintures ennegrides del sostre del presbiteri de l’església Arxiprestal. En ella apareix el Sant amb l’hàbit de dominicà. Fins la Guerra Civil de 1936 existia la costum en totes les esglésies valencianes i no era la nostra una excepció, dir missa eixe dia i predicar en llengua «valenciana». El 27 d’abril de 1919 mossén Bono va dedicar-li en la revista “San Sebastián” un delicat article amb motiu de cumplir-se els 500 anys de la seua mort a Vannes, el 5 d’abril de 1429, amb el títol “Lo Pare Sant Vicent Ferrer”.

Aquest co-patró valencià té dedicat aquest carrer antic del poble des d immemorial, però primitivament es deia Carrer d’en Cabanes. Sant Vicent va prodigar la seua estada per la comarca. Moltes ermites estan dedicades a ell. En un llibre biogràfic del sant que l’autor va tenir de menut (gran, amb tapes roges i amb lletres i estampacions platejades) sortia la fotografia de la casa en que el sant havia estat a Vinaròs, segons la tradició assenyalava. Segurament la seua possible estada a Vinaròs seria amb motiu dels viatges que el Sant deguera fer amb el Papa Luna i en els intents conciliadors en el Compromís de Casp, on la nostra població va tindre part destacada per residir en ella un dels Parlaments, conegut com «el de dins». Sant Vicent tindria facultats de radiestesista o saurí ja que per tota la comarca va trobar aigua; així moltes fonts i pous estan dedicats a ell per haver sigut el seu localitzador. En 1842 se li va canviar el nom posant-li al carrer el nom de Carrer de l’Hospital, el qual va perdurar fins el dia 7 de maig de 1753. A Vinaròs es coneix la festa de sant Vicent -variable, dilluns següent a la setmana de Pasqua-com a «Pasqüeta» i s’acostuma a menjar-se l’última mona o farinada. També es diu una dita popular: «Fer Sant Vicent antes que Pasqua», que vol dir prenyar la novia abans del casament.

Gràcies a les gestions fetes pel militar Carles Esteller, la relíquia del cos incorrupte de sant Valent, procedent de les catacumbes de Roma va ser regalat a Vinaròs, on es venerava. En la novena que per al cas es va escriure es narren les llargues vicisituds de l’enviament i com van arribar finalment dites relíquies al nostre poble.

Es celebrava dita festa el quart diumenge de Juliol. En 1854 es va canviar el nom, donant-li el de Plaça Valentina. Juntament amb el carrer- Sant Cristòfol-, en 1873 se denominava a la plaça Carrer de Pi i Margall. La història del cos de Sant Valent la va detallar en un llibret de la novena, l’any 1881, el vinarossenc Baltasar Piñol.

Està dedicat dit carrer a Sant Tomàs de Villanueva, i es celebrava la seua festa el 21 o 22 de setembre. Està dedicada a aquest Sant que rep aquest nom per haver nascut a Villanueva de los Infantes i va ingressar en la Orde dels Agustins en 1520. Va acceptar l’arquebisbat de València i amb un règim auster de la seua pròpia vida va establir les normes de Trento en la seua diòcesi. Va promocionar sínodes; va crear escoles i hospitals, morint en 1555. Es pel fet de ser un sant de la ordre dels frares Agustins i pel seu veinatge de carrer i convent, que s’explica que dita vall se li deuria dedicar a ell. Antigament es dia carrer de la Vall. En 1842 se li va posar el nom de carrer del «Comercio». Diu Borràs que en la última casa i tocant al ex-convent va nàixer Fra Agustí Cabadés i Magí, de l’hàbit de la Mercé i catedràtic de la Universitat de València, i que va morir precisament en rebre el nomenament de bisbe de Guadix. En temps de la 1ª i 2ª República se li va donar el nom de carrer de Fernando Gasset, polític i diputat republicà de Castelló, el qual tenia molts seguidors aquí a Vinaròs. Aquest carrer i tots els carrerons que el comuniquen amb el del carrer Major es va millorar moltíssim i es van posar tots al mateix nivell d’enllumenat i paviment del dit carrer Major amb motiu de tenir botigues modernes a quasi totes les cases en l’any 2001.

Es venerava aquest sant a l’altar de l’arxiprestal que té al damunt un vaixell, per ser el patró de la marina mercant.