Categoría: Letra S

Nom que rebia el primer varador fet a la platja del port i on treballaven els mestres de ribera o calafats dels «Astilleros Sorolla». En els treballs de varar les naus era el més pràctic el Sr. Agustí Sorolla Salomó.

Situats a la plaça Primer de Maig van ser fundats per Joan Sorolla Doménech en 1920; estaven especialitzats en mecànica naval i construccions mecàniques. Amb la colaboració d’un tècnic italià van fabricar les primeres «maquinilles» que es van construir en Espanya, situant-les en Vinaròs, Peníscola, Arenys de Mar, Barcelona i Lepe (Huelva). Van ser pioners en posseir els primer equip de soldadura autògena (elèctrica) de Vinaròs. I van construir l’estructura metàl-lica del mercat municipal, i també de moltes naus de la fàbrica Foret. Durant la guerra Civil de 1936 l’empresa va ser incautada i dirigida per la CNT i dedicada a la recuperació (reparació ) d’automòbils de l’exèrcit republicà. Aquesta industria, que va tancar en 1971, va aplegar a ocupar a unes 25 persones.

Famoses drassanes fundades en 1860, existents a la plaça Primer de Maig. Segons pròpia propaganda apareguda a l’Anuari guia de la Província de 1924, van ser, però, fundades en 1876. Eren les més importants, conegudes i les que han perdurat més en el temps. (Vide Drassanes). El seu lloc d’emplaçament ha servit per construir als anys vuitanta un bloc de vivendes. Entre l’any 1900 i 1908 es van construir nombroses barques de pesca amb un arqueig de 238 tones. La successora d’Antoni Sorolla Salomó va ser la seua viuda, Na Elvira Tusquet Gisbert. Després de la guerra civil de 1936, havien construit fins 1962 més d’ un centenar de barques per a Vinaròs i altres destins.

ASTILLEROS SOROLLA
——————-
1860. FUNDA ANTONIO SALOMÓ, TIO DE
I
ANTONI I SEBASTIÀ SOROLLA SALOMÓ
I
FRANCISCO, ANTONIO – PEDRO, AGUSTIN, AMADEO
I
VICTOR, SEBASTIAN i ANTONIO SOROLLA MARGARIT -JULIO FERNANDEZ

Nom d’un pailebot de tres pals, el més gran construit a les drassanes homònimes de Sorolla, i que es va llançar a perdre en maig de 1926 a Palos de Moguer, junt a Faro (Portugal).

(Vinaròs 1856). Mestre calafat. Alcalde de Vinaròs durant un mig any des de l’11 de maig fins a l’1 de novembre de 1920 . Durant el seu manament es va adquirir l’hort dels frares (“Patria”, 8-VIII-1920). També era propòsit del seu ajuntament cobrir la séquia paral.lela al carrer de Gasset (de Sant Tomàs). La seua aspiració era que havent cedit el Ministeri de la Guerra la “muralla” i la vall colindant es podria construir un mercat modest si els veïns paguessen 25.000 o 30.000 pessetes. Va presentar la dimissió com a alcalde per estar l’Ajuntament empenyat fins les orelles per un deute que s’arrastrava encara des de 1907, ja que es devien en aquell temps 266.872 pessetes (el que significaria el total pressupostat deu anys després en 1930) i per no poder vore complides les necessitats o desitjos del moment com eren la construcció de carreteres, ferrocarril d’Utrilles, eixample del port, grup escolar, mercat i demés, problemes que es resoldrien alguns d’ells en part durant la Dictadura de Primo de Rivera. Son germà Sebastià (1848), era calafat amb domicili al carrer Pi i Margall, nº 71.

(Vinaròs, 16-IV-1804 – Ilocos (Filipines) 26-VIII-1871). Missioner agustí. Va vestir l’hàbit en el propi convent de Vinaròs. Quan encara no havia acabat els estudis es va oferir per anar en missió a Filipines, arribant allí després d’un llarg viatge bordejant l’Àfrica en 1827. A l’any següent ja va ser ordinant sacerdot. Fets destacadíssims seus foren la reconstrucció de San Fernando, capital de la província de La Unión i l’aixecament del poble de Tagudín, que al cap de sis anys ja comptava amb uns 7.000 habitants. En 1845 va ser destinat a Santa Lucía (part nord de la costa) on moriria a causa de les primeres revoltes independentistes. Es citat en una carta de desembre de 1863 enviada per Esteban Arseguet a D. Manuel Mª Febrer de la Torre explicant-li la processó de la Puríssima, en que es diu: «y salió la procesión con la Sta Imagen q. la precedian el Cura con diácono, y Subdiácono ricamente vestidos con el terno que el Patron Sorolla mandó de Manila (…). La cita no és exacta perquè en una de les “Efemérides Vinarocenses”, publicada i recollida segurament per mossèn Bono, es llig com a sacerdot. Aí diu: “EFEMERIDES VINAROCENSES. DICIEMBRE. 25 DE 1859. El Padre Frey Juan Sorolla, agustino, residente en Manila, regala a su patria, Vinaròs, un terno blanco, bordado en oro y sedas”. (Rev. “San Sebastián”, 19-XII-1915).