Categoría: Letra S

Incomprensiblement aquest carrer duu un nom de sant que a Vinaròs no té cap tradició, ni apareix mai en documents anteriors. Anecdòticament la gestació d’aquest nom es produí de la següent manera: un treballador de la Fàbrica Foret que tenia aquest nom va recomanar al regidor Abelard Forés que si no sabien quin nom posar, li podrien posar el seu i així es va fer en sessió de l’Ajuntament del 26 d’octubre de 1965, en temps de l’alcalde F. Balada. La seua festa és el dia 29 d’octubre però no s’ha celebrat mai.

Població del Partit Judicial de Vinaròs.

Per la festa del Sant s’anava en processó a la creu de la raval de Càlig per beneir el terme fins que es va construir la carretera nacional per fora de la població (desvio). Aquesta processó era antiquíssima. En el moment de la benedicció s’aixecaven els rams de flors (flors dites de Sant Josep) i es cridaven els vítors al Sant. Eixe dia i els immediats hi havia la costum de menjar els típics crespells.

Aquest curiós carrer déu segurament la seua rectitud a ser en els seus inicis el camí per on baixaven els vaixells construits pels mestres d’aixa i calafats, els Verderes, o els “Cucos”, que tenien els seus tallers a la part de més amunt, al carrer Sant Francesc; per ell baixarien les naus, ajudats amb molts homes, pals i cordes. Els Verderes ja apareixen citats a la Història de Vinaròs en 1793. Segurament li posarien aquest nom per ser S. Josep el patró dels fusters i mestres de ribera. La imatge actual del santet S. Josep la va beneir mossén M. Milián l’1 de maig de 1960, dia en que celebra la seua festivitat. En 1842 se li va posar el nom de La Marina i en 1884 l’Ajuntament va prendre l’acord de posar-li a dit carrer el nom de bisbe Lassala, però no va arribar a efecte. En 1902 se li va dedicar el carrer a D. Alejandro Lerroux.

Població veïna, contigua a la nostra, situada a l’est de la ciutat. Forma part del Partit judicial de Vinaròs. El camí de la Ratlla separa els dos termes. Era coneguda en altres temps com “Mas dels Estellers”. Vinaròs va ajudar a la població a fer-se independent de Traiguera a la que pertanyia; així, el 12 d’agost de 1641 els seus veïns van demanar al clergat vinarossenc 600 lliures a cens que els demanaven els traiguerins per a poder independitzar-se i declarar tal lloc com a Vila. Llavors setze rics propietaris s’obligaven a retornar-les al Clergat vinarossenc a interès mòdic. Durant la guerra civil de 1936-39, degut a que es van fer desaparèixer les nomenclatures religioses, se li va posar el nom de “Villa Durruti”.

Nom donat a un carrer de nova apertura en sessió de l’Ajuntament del dia 7 d’abril de 1999.