Celebra la seua festa el dia 4 d’octubre. Es el carrer més llarg de la ciutat. Allí es troba l’ex-convent de Sant Francesc que li va donar el nom, segurament des de la seua fundació. Anteriorment era una raval fora de la població primitiva conegut com camí que va a Benicarló i Càlig on estava la casa del Senyoriu de Montesa (durant molts anys el Bar Rosales). El 31 de març de 1889, l’Ajuntament li va posar una làpida commemorativa a la casa on havia viscut l’alcalde Dozal i li va dedicar dit carrer. Dita casa l’havien habitat les monges de l’Asil de vellets, instal.lades provisionalment. Era la casa que després va ocupar la Clínica i que durant la guerra civil van ocupar els alemanys de la Legió Còndor. Després seria hostal i Clínica Virgen de la Fuente de la Salud. En escriptures notarials de 1927 apareix com carrer de Sant Francesc o de València, «hoy de Dozal». Madoz diu referent al carrer: “(…)… y la de Valencia ó San Francisco, que es la más recta, ancha y dilatada y sería la mejor si no la afease la desigualdad de los edificios.”. Molts han escrit sobre eixe carrer (Vide Setm. “Vinaroz”. «Calle San Francisco» de J. Molés Puell, en 25-V-1957; Emili Fonellosa en «Noms de Carrer» de Llapis i goma en 12-X-1991. Festes al Carrer Sant Francesc. (12-X-1991)
Sant «Fernando» (Ferran), Carrer de
Festa el 30 de maig. Va nèixer com a carrer amb aquest nom en gener de 1966. És la primera travessera a la dreta en el carrer Sant Blai. Durant els últims anys del franquisme, el règim va crear unes festes anomenades de la Juventud, coincidint amb aquesta festivitat.
Sant Cristófol, Carrer de
Rep el nom del portal d’amunt de la població primitiva i que tenia una fornícula dedicada a aquest sant, protector de la pesta. Estava llavors dit portal molt prop de l’església. Va aparèixer com un raval en crèixer la població fora de les muralles, naixent simultàniement les demés ravals (raval de Càlig, raval del Socors, etc.), havent ja desaparegut el perill dels atacs piràtics de moros i turcs. En els canvis de carrers, de sentit antireligiòs com el que es va produir en 1842, se li va donar el nom de carrer Barcelona. En 1873 se li va posar el nom de «Pi i Margall», segon president de la Primera República. També portava aquest nom la mateixa plaça de Sant Valent. En esciptures de 1927 apareix indistintament com carrer sant Cristòfol, Labradores i Pi i Margall- Aquest últim nom va desaparèixer definitivament en acabar-se la guerra civil de 1936-39. El dia de la festa s’acostuma a celebrar la benedicció de cotxes i la festa del carrer.
Sant «Cayetano», Carrer de
Es déu de dir en valencià Sant Gaetà. Atzucac, carrer sense sortida. Es troba darrere de l’església en la plaça sant Valent. En el padró de riqueses de 1811 apareix com calliso Cervera. Som de l’opinió que per ser un carrer sense sortida i amb portal per a tancar per les nits, allí es trobava l’antiga aljama o juderia vinarossenca que Amador de los Rios cita diverses vegades en els seus llibres. El sant Gaetà, la festa del qual es celebra el 7 d’agost, era un sacerdot italià, jurisconsult i fundador dels teatins, ordre religiosa que ajudava els dolents molt malalts a ben morir, especialment els ajusticiats. Va nàixer a Vicenza en 1480 i va morir a Nàpols en 1547. (Vide jueus).
Sant Blai, Carrer de
Nom donat a un carrer de nova apertura en sessió de l’Ajuntament del 3 de febrer de 1961, dia de la festa del sant.
Es coneixia aquest modern carrer en els anys seixanta en que es va fer com el del «Desesperats», ja que els seus veíns van patir molt per poder pagar les seues humils cases.
El carrer el conformaven principalment un grup de cases construides per la Cooperativa Agrícola “El Salvador”.
Sant Antoni, Plaça de
Coneguda com plaça de «L’Amera». Celebra ara la seua festa el 13 de juny, com de Sant Antoni de Padua, però pareix confusa aquesta atribució perquè possiblement estava dedicada a Sant Antoni Abat, ja que llegim en 1919: “Los devotos de la plaza de San Antonio celebraron el pasado domingo muy solemnemente la colocación del nuevo Santo en la capilla. Traca, campanas, misa, orfeón alcanariense (sic) , reparto de pan a los pobres, misa mayor, sermón, procesión, adorno de balcones, gallardetes en los árboles de la plaza, en fin la mar de cosas buenas fueron muy bien preparadas y mejor llevadas a cabo por los vecinos de la plaza. / La imagen del Santo muy devota y la capilla de muy buen efecto”. (26 de gener de 1919). Es va arreglar dita plaça que es coneixia com la dels femers i també de Sant Antoni amb la vinguda a Vinaròs del príncep Juan Josep d’Austria. (Borràs, Pag. 157).
En 1755 (10 de novembre) va nàixer en dita plaça D. Baltasar Esteller i Ferran, diputat de les Corts de Càdis; en sa casa havia estat hospedat l’infant Carles, Duc de Parma, més tard rei Carles III.
La plaça va ser finalment remodelada l’any 2006 sent alcalde Javier Balada (PVI). Unes obres que van tindre oposició del PP i ciutadans que van formar la plataforma ‘Salvem la Mera’, en desacord amb el projecte constructiu, i que va recollir fins i tot quasi 3.000 firmes en contra. El projecte contemplava la construcció d’una Font central, un parquing subterrani i la disposició de diferents jardins de flora mediterrània, així com el canvi de tot el paviment.
Després de la remodelació han anat sorgint diferents problemes de filtracions de la nova font al parquing subterrani i queixes ciutadanes per unes rajoles que lliscaven i es trencaven en facilitat. A finals del 2012 es van solucionar els problemes de filtracions d’aigua, i la regidoria d’Obres i Serveis de l’Ajuntament ha anunciat per al 2018 la total substitució de tot el paviment de la plaça amb una inversió de vora els 200.000 euros.
