San Sebastián

san sebastianRevista setmanal fundada i dirigida pel rector arxiprest, mossén Pasqual Bono, en 1908. Va aparèixer en dos èpoques. Havia aparegut abans de 1908 com Revista Infantil i ja després, amb motiu de les festes centenàries de la Relíquia se li va canviar el nom coneixent-se com “San Sebastián”, en abril de 1908, acabant aqueixa primera època el 22 de gener de 1910. Es feia amb paper molt bo, contenint il.lustracions. Després reeixiria seguidament tots els diumenges des de 1913 fins al juliol de 1936, a l’esclatar la guerra civil. De quinzenal es va convertir en setmanal. Va perdurar fins la Guerra Civil, és a dir 23 anys, sent per tant la de més tradició i llarga durada. Era com el Setmanari Vinaròs actual i dominava en tiratge sobre les altres publicacions locals que anaven apareixent i desapareixent en pocs mesos, perquè tenien aires més bé polítics. La publicació “San Sebastián” era sobretot religiosa, però no deixava de fer la seua particular política, atacant les idees i els governs d’esquerra, posant exemples i notícies de tot el món. Les notícies locals eren molt ben detallades i d’elles s’han extret moltes de les notes que en aquest treball apareixen. Les primeres portades de la primera època eren dibuixos de Rafels Cabadés i després serien de A. Cerveto de Tortosa. També es va dissenyar una portada amb composició de fotografies retallades. En 1914 i 1915 s’imprimia en la imprempta del “Noticiero Castellonense”. En 1916 s’imprimia a la Imprempta Delmàs de Vinaròs. Sortia a la llum els diumenges. Sovint, era prèviament revisada per les autoritats militars locals, duent moltes d’elles el segell de la Comandancia Militar o de la signatura el Tinent Coronel Ricardo Lillo. “La revisteta”, com se la coneixia popularment, era enviada a molts emigrats, destacant entre totes les poblacions Rio Cuarto, en Argentina, on vivien més de dos-cents vinarossencs, seguida de Buenos Aires i Barcelona, en eixe orde; també se’n enviaven a Califòrnia i Manila. Durant la Dictadura de Primo de Rivera tenia censura prèvia militar del Tinent Coronel destinat a Vinaròs, D. Ricardo Lillo.

 

 

san sebastian 2

San Roque

Nom d’una urbanització moderna, construida als anys 80 – 90 en la partida del seu nom.

Salvamiento de náufragos, Junta de

Associació benèfica. Va ser gràcies a les gestions dutes a terme pel Diputat Provincial vinarossenc Ràfels Garcia que es van aconseguir 100 pessetes de subvenció per any per part de la Diputació. Va ser constituïda la Junta en 1882 i amb reglament propi revisat pel comanant de Marina. Es va buscar lloc apropiat per col.locar una caseta on es guardarien tots els pertrets necessaris. Estava vigent encara en 1922. Recordem encara les dos construccions de fusta a l’entrada del moll i contramoll, i que al cementeri es troben filades senceres de ninxols per a estrenar del salvament de nàufrags.

Salvador

Nissaga de molta implantació que ja apareix documentada a Vinaròs en el segle XVI: així veiem que se’n parla d’esclaus de Guillem Salvador en 1556 i 1559. Els Salvador ja són citats per Martí de Viciana en el seu llibre com a personatges principals : “Hay casas antiguas de linajes honrados de padres y abuelos, antecesores como estos: March, Gavalda, Adell, Febrer, Salvador, Roca, Redorat, Prima y otros muchos”. SALVADOR, Agustí. (Vinaròs, segle XVII). És citat com Doctor, i suposem que en Drets ¿?. Personatge destacat del seu temps en la població per les vegades que el nomena Borràs Jarque. Es citat en les actes de l’Ajuntament de l’any 1707, les quals són les que es redacten en valencià (la última) i en castellà (la primera), per imposició del Decret de Nova Planta. SALVADOR, Joan Baptista. (Vinaròs, segle XVII). Advocat. Doctor en Decrets (d. d.). Regidor del Consell Municipal al 1662. Era personatge important del seu temps, ja que és nomenat amb el títol de “Micer”, equivalent a Monsenyor. SALVADOR CORRAU, Ramon (Vinaròs, segle XX). Metge. Va exercir aquí en el seu poble natal. Apareix com a metge titular en 1928, però Borràs Jarque ja el nomena en tres pàgines. Estigué actiu fins els anys 50. SALVADOR COSTA, Pepita de. (Vinaròs). Professora de Piano. Va finalitzar els estudis al Conservatori de València en juny de 1933. Filla del metge Salvador Corrau.