Categoría: Letra S

(València 1948). Bisbe de Tortosa. Va prendre possessió el 26 d’octubre de 1997. El 20 de gener de 1998 va presidir la processó de sant Sebastià i en eixe moment de beneir el mar amb la relíquia es va inaugurar la il.luminació de la platja del Fortí.

(Hellín, Múrcia, 1731-Castelló 1814). Bisbe de Tortosa. Va prendre possessió en 1790, quan tenia cinquanta anys, i va morir a Castelló l’11 de juny de 1814, després de presidir dit bisbat des del palau episcopal de la capital de La Plana, durant 24 anys, havent omplert amb la seua personalitat el Castelló de final del segle XVIII. Era religiòs franciscà, Comissari General de l’Ordre Seràfica; per aquest motiu, quan va passar per Vinarós el 2 d’abril de 1792 retornant d’un viatge a Castelló, va parar en el convent de sant Francesc, on el van saludar el Clergat, Autoritats i comunitat d’Agustins. El 12 de febrer va tornar a passar, hostajant-se en la casa particular d’En Pasqual Febrer, on va ser obsequiat. Quan posteriorment va realitzar visita pastoral ho va fer en casa del Rector, sense cap ostentació, segons l’esperit franciscà. Possiblement de la seua època siga la magnífica estampa de Sant Sebastià de Vinarós, en què el bisbes Madueño i Antoni Josep (ell) concedien quaranta dies d’indulgència a qui resara un parenostre davant de la seua imatge.

Nom d’un carrer que des de la Colònia Europa baixa cap a la platja i desemboca en la carretera de la costa sud.

Estructura d’un edifici inacabat que es trobava junt a l’avinguda de Mª Auxiliadora construit arran d’una important herència i Fundació de Na Amàlia Meseguer (1958), que deixava una quantitat de diners considerable per a dur a terme la construcció d’un col.legi de religiosos, cedint els terrenys la família Membrillera gratuïtament. Llançada la idea per l’alcalde F. Balada i el Rector Alvaro Capdevila (1959), es va formar una Junta, recabant diners per la localitat i diverses entitats. D’aquesta manera es van iniciar finalment les obres, peró davant la negativa dels religiosos salessians de fundar i dotar el col.legi amb suficient personal per manca de vocacions, es van plantejar diverses solucions, que després de més de trenta anys i de diferents propostes no va fructificar en res, quedant parada la notable edificació des de 1962. Per fi i quedant ja fet l’edifici una enorme runa, va ser definitivament assolat per l’Ajuntament el 30 de setembre de 1998 a fi de construir un pas subterrani de la Carretera Nacional 340. El seu solar es convertí després en pompós “Ecoparc” o parc ecològic per triar les deixalles, que l’alcalde Jacinto Moliner cedí graciosament a l’empresa particular Fobesa, encarregada d’aquest menester.

(Ulldecona 24-VIII-1843 –Vinaròs 9-XII-1910). Catedràtic de Sociología de la Universitat Central, historiador i arqueòleg. Catedràtic de Geografia Històrica de la Universitat de Sevilla en 1874. Veí de Madrid. Va entrar a estudiar al Seminari de Tortosa, abandonant-lo després de nou cursos. A Castelló va obtenir el Batxillerat, passant a València on es graduaria de Batxiller en Filosofia i Lletres, amb la màxima qualificació en 1867, doctorant-se finalment en la capital d’Espanya. Casat amb Jesusa Macías García, tenia la seua residència d’estiu a Vinarós en la denominada “Villa Jesusa” (posteriorment palauet de la Villa Betania). L’Ajuntament vinarossenc li va demanar que intercedís per a promoure l’anhelat pantà del riu Servol en 1909. Va morir al seu xalet de Vinarós el 9 de desembre de 1910, d’insuficiència aòrtica, sense deixar descendència. El cadàver va ser traslladat a Madrid i el periòdic “El Radical” infomava així: “En Vinaroz, a pesar de los esfuerzos de la beateria de la población, el entierro constituyó una importante manifestación de duelo y casi todo el pueblo marchó tras el cadáver, desde el chalet donde vivía a la estación”. El seu biògraf Delgado Zubiri, afirma que “ (…) …. Doña Jesusa era protestante…despidió al sacerdote que se personó en Vinaroz con la intención de confesar a su marido, manifestándole que ella misma se haría cargo de los pecados que hubiera podido cometer”. El nostre ajuntament, molt dividit entre dretes i esquerres, li va retre per fi una gran despedida, com consta en un acta posterior: “A instancia del Sr. Decap se acuerda conste en acta el sentimiento de la Corporación por la muerte del sabio sociólogo D. Manuel Sales y Ferré y un voto de gracia para el Alcalde por haber sabido organizar y dirigir el entierro del referido Sr. Sales dándole la mayor brillantez y realce. La presidencia agradece, pero quiere conste que lo ha hecho sin ningún fin político, sino por los relevantes talentos del finado, al que consideraba como un buen vinarocense y que al menor requerimiento ponía a disposición de esta ciudad su esclarecido talento”. (Gómez Sanjuán, J.A. Butlletí del C.E.M., nº 19, 1987). Set anys més tard aparèix la següent noticieta en la prempsa local: “Se encuentra en la Villa Jesusa, propiedad de la señora viuda de Sales y Ferré, la familia del director del periódico londinense The Times”. Sales és autor d’un bon grapat de llibres de molta trascendència en la matèria de la Sociología.

Nom posat a un agrupament de vivendes pròximes al carrer de Iecla, en sessió de l’Ajuntament del dia 19 de desembre de 1995.