Categoría: Letra S

(Vinaròs, 1836-1883). Tinent Coronel d’Infanteria del Regiment de Pavia, mort a Vinarós en febrer de 1883, als 47 anys d’edat. La seua vídua, Anna Zanon i Cros, va demanar augment de pensió en 1895. El germà d’aquestaJoan ZANÓN CRUZ (Vinaròs 12-IV-1848 – Barcelona 15-II-1869) També militar, el trobem com aspirant de cadet Guàrdia Marí a Cartagena l’1 de gener de 1862 encara que morí a Barcelona set anys després quan tant sols comptava amb 21 anys.

(Vinaròs 18-VIII-1883). Industrial calafat. Tenia el seu domicili al carrer Major, 40.

(Vinaròs 1892). Mestre calafat. Alcalde de Vinaròs. Director – Gerent de l’empresa familiar «Astilleros Sorolla» durant quasi la primera meitat del segle XX. Cap del Partit Republicà local i com a tal, president en diverses ocasions del Centre Instructiu Republicà (1920). Regidor en diverses legislatures, va ser alcalde accidental en desembre de 1934, per dimissió de Josep Rabasa i elegit alcalde en 17 de gener de 1936, càrrec que sols va ocupar durant uns tres mesos.

(Vinaròs, 19-X-1958 – Pamplona, 01-XI-2012). Doctor Enginyer de Telecomunicacions, especialitzat en les Microones. Doctorat en la Universitat de Madrid, amb un curs de preparació en la Universitat de Stutgart (Alemanya). Director del Departament de Comunicacions de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Becari del Departament d’Electrofísica de la ETSET de Barcelona, per a realitzar tasques de mesura de filtres en guia rectangular, cables de radiofrequència, oscil.lacions del diode Gunn, familiarització amb l’instrumentació de laboratori de microones (1984). Va presentar el projecte fi de carrera en setembre de 1984 sobre «Algoritmos de formación de imagen por microondas», enquadrat dins del projecte de construcció del sistema de tomografia de microones per a aplicacions biomèdiques. Dit Projecte se li va qualificar amb matricula d’honor. Treballa un any en formulacions de tipus espectral (angular d’onda plana) i tècniques hologràfiques de formació d’imatge per abordar el problema de la reconstrucció dielèctrica d’objectes il.luminats per fronts d’ones planes, a partir de mesures de la difracció provocada pel cos dielèctric. Des de juliol de 1984 fins nov. de 1985 va treballar com enginyer de la Empresa TAGRA S. A. de Badalona, desenvolupant unitats convertidores per la recepció de T.V. directa per satèl.lit, adquirint coneixements de tecnologia microstrip, components actius de AsGa, elements passius, etc. Desenvolupà amplificadors de baix roido amb dos i tres etapes transistoritzades, filtres, mescladors a diodes amb anells híbrids, oscil.ladors a transistor amb resonador dielèctric, amplificadors de freqüencia intermitja, etc, consolidant la seua formació en l’ús d’instruments de laboratori de microones (analitzador vectorial de xarxes, analitzador d’espectres, comptadors, medidors de potència, medidors de roido, etc, sent a tot això professor en la EUETT de Vilanova i la Geltrú on impartia «Teoria de Circuits» i «Servosistemes», dirigint així mateix projectes de fi de carrera durant dos anys (1984-1986). Paral.lelament va realitzar cursos de Doctorat sobre Làser i Màser, Filtres de microones i Oscil.ladors d’Estat Sòlid de Microones. En juliol de 1986 ingressa com a Titolat Superior Laboral en l’Associació Euratom Ciemat per a la Fussiò (Organisme públic d’Investigació depenent del Ministeri d’Industria i Energia) dins del Grup de Calentament de Plasmes en Fusió Termonuclear per Confinament Magnètic, on la seua tasca consistí en dissenyar un sistema de tres línies de transmissió (guies sobredimensionades) per a ones milimètriques de molt alta potència generades per tubs d’electrons relativistes «Gyrotron». Durant eixe primer any va definir els sistemes i components necessaris i va colaborar en la posada en marxa d’un laboratori d’ones milimètriques d’alta potència. En juliol de 1987 va estar destinat durant un any i mig a l'»Institut für Plasmaforschung der Universität» de Stutgart (Alemanya) com a científic visitant, sent dit centre d’investigació el punter en ones milimètriques d’alta potència, i on va dissenyar els components necessaris dels tres sistemes de línies de transmissió ja esmentats en colaboració amb el Prof. Dr. Manfred Thumm, Director del Projecte de construcció del gyrotron alemany en el Kernforschungszentrum Karlsruhe. Els components dissenyats cobrien el trajecte des de la finestra de buit de sortida del Gyrotron fins la finestra d’entrada del reactor de fusió. En 1989 retorna a Madrid per supervisar la instal.lació dels sistemes de guies que prèviament havia dissenyat i construit i va iniciar en la mateixa capital els Cursos de Doctorat en la ETSIT dins del Departament d’Electromagnetisme i Teoria de circuïts, amb la tesi «Contribución al Estudio y Diseño de Componentes en Guía de Onda Sobredimensionada para Aplicaciones de Muy Alta Potencia en Milimétricas«, la qual fou presentada en juliol de 1991. Li la van qualificar de «Apta, cum Laude». Des de maig de 1990 fins l’octubre de 1991 treballa com Enginyer de I + D a l’empresa Mier Comunicaciones. Assisteix a un curs en la Foundry del grup Philips (París). Des de novembre de 1991 fins setembre de 1993 dirigeix el departament de Comunicacions de la Universitat Ramon Llull de Barcelona, impartint assignatures del segon Cicle: «Propagació Electromagnètica», Optoelectrònica i Electrònica de Microones i dirigeix projectes de fi de carrera i cursos de doctorat. Des d octubre de 1993 es Professor de la Universitat Pública de Navarra, assitint, però, periodicament a Alemanya per continuar l’Acció Integrada Hispano-Alemanya abans esmentada. El Dr. Mario Sorolla domina, a més a més del català, els idiomes francès i anglès, tenint també sòlids coneixements d alemany. Amb colaboració amb altres científics té diverses publicacions i comunicacions de congressos altament especialitzades. Mario Sorolla és nebot del científic Alfred Giner Sorolla.

Va morir a Pamplona als 54 anys. (A.C.A.V.)

Es troba situat aquest carrer menut tocant a la confluència del carrer Pilar i l’actual plaça sant Esteve (Esteban). En ell es trobava el molí d’oli “Almazara Vinaròs”. El nom de Soró fa referència a un cognom existent a Vinaròs des de molt antic: Un tal Lluís Soró Vela apareix citat, per exemple, en un ple de l’Ajuntament de 4-V-1973, però moltíssims anys abans, quan es parla de l’inventari de l’antiga casa de la Comanda de Montesa existent a Vinaròs, es cita el següent. “…anno Nativitate domini M.D.LXX.VII. lo ilustrissim e Reverendissin don Melchior Sans comanador de la orde y militia de Nostra senyora de Montesa y del benaventurat San Jordi y de la comanda de les viles de Benicarló y Vinaròs juntament ab lo notari y testimonis davall sosdits (…) a la casa y celler que la dita comanda te en la dita vila de Vinaròs fora los murs de aquella en lo arraval damunt la vila segons que affronta ab corral de Joan Steller y cami de Benicarlo de un costat y del altre ab carrero de Pere Soro…” O siga que en l’any 1577 ja es nomena un carreró que duu eixe nom que en realitat correspon a un cognom. En gener de 2002 les cases d’aquest carrer van ser assolades per fer una ampla avinguda de circumval.lació per al trànsit rodat.

Cos armat de civils format durant la Dictadura de Primo de Rivera. La primera Assemblea per a informar a les forces vives de la població que es vulguessen adherir es va fer en octubre de 1923. Era el seu lema: “ Paz, Paz y buena voluntad” i tenia com a patrona a la Verge de Montserrat. En 1925 el Sometent estava dirigit per Pasqual Ibáñez Fita com a cap i Francesc Adell García com a subcap. El 26 d’agost de 1927 es va beneir pel Bisbe de la Diòcesi la bandera del Sometent a la plaça Sant Antoni, estant l’acte presidit pel Ministre de la Guerra, Comanant General dels Sometents, Governadors Civil i Militar, Marquesos de Benicarló, etc. Actuà de padrina de la bandera la filla del Marquès, Maria Victòria, amb una cort d’honor de damicel.les com Filomena Guarch, Pilar Serres, Concepció Juan, Maria Josefa Membrillera, Pilar Gausachs i Visitació Pola. Es celebrà missa de campanya per l’Arxiprest i estaven presents delegacions dels somatens de pobles veins. Entre els seixanta vinarossencs que formaven part del somaten es trobaven persones riques i destacades, de dretes, com Obduli Balanzà, Joan Carsi, Asensi, Cano, Rochera, etc. Era el secretari Ramon Adell Vizcarro. Personatge molt important era el Sr. Obduli Balanzà Capuz. Estaven presidits pel veterinari Miquel Herranz, baix les ordres del capità de l’exèrcit Juan Villalon Dombriz, Alejo Querol Escribano havia cesat com a “Cabo” de Partit en maig de 1926 a causa del seu canvi de residència; Josep Mª Serres Guallat era “Subcabo”; Elies Ferras Català “Cabo” de Districte; en octubre de 1927 van ser nomenats “Cabos” de poble Vte. Izquierdo Pérez i Pasqual Ibáñez Fita, així com “Subcabos” Ricard Alcoverro Carsi i Vicent Adell Joan. Escassíssimes activitats van dur a terme els afiliats: entre elles el d’anar a buscar a una xiqueta que s’havia perdut. El Sr. Herranz li va dir al jove Vicent Ferrer que repartia el butlletí, que si hi havia roido, a ell que no el cridessen. A l’abril de 1931, poc abans de ser proclamada la República, va ser nomenat Cap («Cabo») del partit (comarca) de dita organització, el Sr. Joan Carsi Giner.