Categoría: Letra S

Ofici antiquíssim i dels més comuns. Aquesta activitat manual va perdurar a quasi totes les poblacionss fins ben entrat el segle vint i fins i tot als anys seixanta es feien sandàlies davant del públic pels mateixos sabaters remendadors. Així tenim que a Vinaròs, en el cens de l’any 1910 apareixen relacionats 59 individus que exerceixen la professió. En els anys cinquanta ja quasi eren testimonials. Manuel Gasulla Espada qui en 1998 es dedica soles a reparar en el seu taller de la plaça de sant Valent, explica aquest ofici que va aprendre al seu poble natal, Morella, fa més de quaranta anys. Ho detalla a la revista de l’ EPA Llibertat, corresponent al mes d’abril. Unes botigues de molta tradició com “Barrobés” i “Vidal”, amb gènero adquirit de fora, abastien pràcticament tota la comarca. En els darrers anys s’han establert botigues luxoses per totes les poblacions de l’entorn.

(Vinaròs, segle XVII). Mestre més antic de primeres lletres de Vinaròs del qual es coneix el nom, encara que la documentació de la primitiva escola és molt més antiga. Deixeble seu seria Fra Josep Lluch, abat mitrat de Benifassà. El 28 d’agost de 1659 ja apareix el seu nom en el bateig d un fill varó, «Joan Agustí Miquel fill de Jaume Çabater, mestre de capella i escola«. En la História d’Ulldecona apareix una nota que diu: «A 3 de març de 1676 se li paguen 2 lliures al mestre de Vinaròs, Jaume Sabater per haver examinat al mestre de la present vila, dieta i despesa«. Sabem, però, per altres dades, que en 1678 encara ostentava el càrrec.

(Vinaròs). Religiòs vinarossenc En maig de 1996 va aparèixer la notícia de que s’estava estudiant a Roma la beatificació d’aquest màrtir, assassinat durant la guerra civil de 1936.

(a) Naranjo. (Vinarós 22-VII-1927). Matador de bous a cavall. Va debutar a la plaça de bous de Castelló el 14 de març de 1948. Tenia al principi una quadra amb diversos cavalls, destacant «Badila», «Flamenco», «Lagartijo», «Montealegre» i «Vaquero». Va actuar diverses vegades a la nostra plaça encara que amb diversa fortuna. Va residir a Mèxic des de 1955 durant molts anys.
Un dels seus fills també ha seguit els passos del seu pare i va actuar a Borriana en febrer de 1994 i també a Vinaròs per eixa època. Actualment regenta a Sevilla una escola de doma de cavalls.

(Vinaròs, 18-VII-1635 – 14-I-1670). Venerable. Va dur una vida molt pietosa i va gaudir arran de la seua prematura mort als 35 anys d’opinió de santedat. Segons declaracions seues va tindre aparicions de la Verge i de Jesucrist en diverses ocasions. Va nàixer el 18 d’abril de 1635, de família acomodada. Es va casar als 19 anys, traslladant-se el matrimoni a viure a València. Estant un dia allí en oració davant de la Imatge de la Puríssima, se li va representar la Mare de Déu, vestida de dol. Com a mal presagi, en tornar a casa, el seu marit estava dolent i va morir pocs dies després. Va retornar a Vinarós, fent-se Terciaria de Sant Francesc, sent-li imposat l’hàbit als 27 anys. Va destacar per fer una vida totalment dedicada a la religió, amb oració, almoines i sacrificis. Combregava diariament i manifestava que Jesús se li apareixia en les visites al Santíssim exposat. Regalava tots els anys tres vestits als pobres: un per a una dama, un per a home i un per a xiquet, que ella mateixa cosia. Va obsequiar a la Mare de Déu d’Agost del sepulcre una mitja lluna, diadema i corona imperial, tot de plata, que es conservava a l’església fins 1936. Va pagar de la seua pròpia butxaca 500 lliures per a les despeses de canonització de Sant Pasqual Bailó, i 200 més per a fer-li un altar en Sant Francesc. Morta en opinió de santetat el 14 de gener de 1670, va ser soterrada a l’església del convent de Sant Francesc.

La tècnica de la fabricació de sabó no té molts misteris i en altres temps se’n produien a partir de l’oli d’oliva en diverses fàbriques. També les mestresses de casa el feien amb més menys la mateixa tècnica, especialment el conegut com sabó moll que utilitzaven per a rentar la roba. Així tenim notícia del sabó “La flor Lorito”, de la fàbrica de Alifonso, sabó “Balada”, de la fàbrica d’olis del mateix nom i del sabó Vinaroz que reproduïm, d’un cartell de propaganda de la Drogueria Arnau.