Categoría: Letra S

(Vinaròs 22-IV-1872 – València 1955). Mestre Nacional, escriptor, llibreter i impressor. Va realitzar estudis de Magisteri exercint a la Casa de Beneficiència de Castelló ja als divuit anys en 1900 fundant llavors la imprempta i llibreria “Moderna”. En 1894 va publicar el setmanari local a Vinaròs titulat «La Lley», sent el primer que s’escrivia en la nostra llengua, però del que sols van aparèixer tres números. A l’any següent va publicar el setmanari «Castellón Cómico» del qual era fundador, director i propietari . En 1903 imprimia en la seua imprempta de Castelló el setmanari vinarossenc «El Eco». És autor de la primera sarsuela castellonenca que porta per títol «Les Doveries». Tots els seus treballs els va realitzar conjuntament amb son germà Vicent, com les següents obres teatrals: «Mos quedem» (1907), «Rio Abajo» (1908), La canción del vagabundo (1909), Las aguasnieves (1910). Entre les seues creacions periodístiques cal destacar el setmanari satíric «Castellón cómico» Santiago Soler era el pare d’Enric Soler Godes (Vide id). Coautor d’un llibre de lectura per a xiquets escolars, que duu per títol «Literatos contemporáneos (1890-1900)». En juny de 1916 va ser nomenat Regent de l’Escola Normal de Mestres de Tarragona i en 1929 llegim el següent trasllat: “Santiago Soler Soler de Tarragona a una sección de la plaza de S. Andrés de Valencia.” (Rev. “San Sebastián”, 22-XII-1929).

(Vinaròs, 21-IV-1876-València 1854). Germà i colaborador literari de Santiago. Curiosament el seu naixement a Vinaròs està ben documentat a l’Arxiu Parroquial, cas que no passa amb el seu germà esmentat. El llibre publicat per la UJI de Castelló sobre Enric Soler Godes equivoca les dades del seu any de naixement i a més el fa castellonenc, d’un any més tard, cas impossible perquè durant l’any de naixement que li atribueixen (1877) naix a Vinaròs una altra germana i on encara tindrien aquí els seus pares quatre fills més. Les principals obres en les que participà junt al seu germà Santiago cal destacar les de caràcter teatral: «Mos quedem» (1907), «Rio Abajo» (1908), La canción del vagabundo (1909), Las aguasnieves (1910), sent de totes elles la de Mos quedem, amb música del mestre Gascó la de més éxit.

(Vinaròs 1897-Madrid 1974). Alcalde de Vinaròs des de l’onze de febrer de 1949 fins el 22 de setembre de 1952. Durant el seu manament es van acabar les clavegueres per quasi tots els carrers principals i les voreres del carrer de Sant Francesc tal com estan quasi actualment. També va aconseguir per fi posar en marxa el “varadero” o varadors del port, antiga aspiració vinarossenca. Baix el seu manament es va adesentar i il.luminar l’inici del passeig Colom. En el cens de 1945 apareix com a “empleat”, d’ofici. Morí a Madrid el 6 d’abril de 1974, als 77 anys.

Vide Plaça Jovellar.

1. Nom de la partida de terme on desemboca el riu Sénia i que separa els termes de les poblacions de Vinaròs de la d’Alcanar i les regions valenciana i catalana. El nom fa referència precisament a l’acabament del riu, en contraposició al naiximent de qualsevol riu que s’anomena «Cap de Riu». Té una antiga torre de defensa, avui convertida en xalet-vivenda. Vide Torre de Sol de Riu.

 

 

 

2. Nom d’una urbanització moderna de xalets, construïda als anys 90 junt a la partida homònima de la desembocadura del riu Sénia.

Vegeu Torre de Sol de Riu.