Categoría: Letra S

Nom que rebia la societat obrera de peons jornalers, establerta a Vinaròs en 1901 i vigent fins la guerra civil del 36. El seu llibre d’actes que abarca des de 1902 a 1936 es conserva a l’Arxiu Nacional de Salamanca (estudiat per Jordi Romeu), on es troben també altres documents i periòdics (Agitación, Columna de Hierro, etc.), que van ser requisats pels soldats del ban dels nacionals quan van entrar amb les tropes del general Franco en 1938. Durant tot el temps de vigència els presidents de la societat foren: Miguel Pla (1902), Manuel Codorniu (23-XII-1904), Sebastià Sorrius (gener de 1908), Miguel Miralles (1919), Francesc Tosca (1920), Sebastià Pedra (1922), Baptista Brau (1923), Sebastià Pedra (1924), Josep Arnau (1925), Sebastià Orero (1926), Agustí Baila (1926), Baptista Brau Redó (1927).

Ofici desaparegut però que va tindre molta importància fins la meitat del segle XX per la gran utilitats de tota classe de cordes tant en el món mariner com en el terreny agrícola. Encara en els anys 1950 i alguns més es podien vore els xiquets menant una gran roda de fusta, plantada, mentre un home anava reculant i estirant amb els fils de cànem o de espart a les seus mans i embolicant-los o fent trenes. En eixos anys es situaven en l’explanada o rocall tocant a la platja de clot. Durant la segona guerra mundial el cànem i la corda de cànem es va arribar a pagar a preus exorbitants. La partida de terme dels “ameradors” fa referencia a aquest producte i eren els llocs on molt antigament s’amerava o arremullava el lli o el cànem. Els oficis que més els empraven eren els soguers, cordellers i espardenyers. Borràs Jarque els nomena en la pàgina 210 de l’edició de 1979 dels “Amics de Vinaròs”.

Nom que ja rebia en el segle XVI l’antic raval de fora dels murs de la població, conjuntament amb el nom de raval “de Fora”. El cèntric raval del Socors conforma un dels carrers que constitueixen la típica «volteta», junt al carrer Major al que li és paral.lel. Celebra la seua festivitat, la de la Mare de Déu del Socors, a primers del mes de setembre, el dia 8 exactament. La seua antiquíssima capelleta de rajoletes amb la imatge de la Verge va ser assolada i les valuoses rajoletes, autèntiques mostres de ceràmica valenciana, es conserven al Museu Municipal prou dignament. En els llibres antics de protocols de 1606, segons Bover, la nova raval de fora muralla es coneixia com «Vall deves Ponent». Com que la torre Ballester està originariament datada en 1609, any de l’expulsió dels moriscos, tenim la teoria particular de que l’hort que conformava l’enorme maçana de cases al seu voltant -del carrer de S. Francesc, de S. Josep, de Santa Magdalena i del Socors-, era possiblement propietat de la torre i d’ací segurament el cognom «de la Torre» i segurament seria l’antic campament de fora de la primitiva muralla on es concentrarien – com en modern camp de concentració – aquells moriscos abans del moment de la seua expulsió. Diu Borràs que cap a 1716 «S’anava trencant el cinturó amurallat que tantes glòries donà a Vinaròs, mes que la seua gran vitalitat ja l’anava fent inútil. En 1723, finalment, quedà l’antiga muralla donada per finida. El dia 2 de desembre, com consta en les Mans de Consells corresponents a la Vila, se donà per establiment a Batiste Febrer de la Torre, un tros conegut per la Vall, situat a l’arraval de la Mare de Déu del Socors, des del trinquet fins la eixida del carrer de S. Joan, tocant a la muralla, quina paret se li concedí també, i on havia de construir cases de dos pisos». Es pot vore encara en el carrer de la Puríssima com les cases que ja donen al carrer del Socors no guarden l’aliniació deguda i tenen la culera de la casa tocant a lo que seria la primitiva muralla. Entre els edificis destacadíssims del carrer es troben el conegut com «Palacio», que conserva encara bona part de la façana on es van hostajar segurament el rei Carles IV i la seua família en el trànsit pel nostre poble. Va pertenéixer als Julián ja que l’hort i la torre es conexíen també per eixe cognom. Tenia l’escut heràldic -avui dia en el Museu Municipal- molt similar i per tant de la mateixa època que el del carlí Cabrera, perteneixent als Ramdeviu o marqués d’Herbés, senyors posteriors. Altre edifici noble -avui desaparegut- era la casa dels Febrer de la Torre, avui dia col.legi i la casa dels Membrillera, amb l’escut heràldic del Marqués de Gironella, el cavaller Febrer de la Torre i Calderón. L’antiga torre es va revestir en 1909 com està en l’actualitat, seguint les modes modernistes de l’època en torre d «opereta», com ens assenyalava el Sr. Membrillera. En 1842 se li va posar al carrer el nom d’Alameda pels arbres allí plantats. Posteriorment, en 1884, en un altre canvi de denominacions que es va sol.licitar, se li volia posar el nom de Febrer de la Torre, per ser el carrer on aquesta família de la noblesa vinarossenca tenia les seues cases pairals o natalícies, però dit acord no va prosperar. En 1895 se li va canviar el nom, posant-li llavors el de Ruiz Zorrilla amb motiu de la mort d’aquest polític, no vinarossenc, que havia sigut president del Consell de Ministres durant el regnat d’Amadeu I i que havia participat en la Revolució de Setembre, sent cap del Partit Progressista Revolucionari. A finals de segle, segons escriptures de l’època, es coneixia amb el nom de carrer de «La Alameda» i també com carrer del Socors. En sessió de l’1 d’octubre de 1920 l’alcalde Facundo Fora proposà la col.locació de llum elèctrica al C. Ruiz Zorrilla en vista de la importància del carrer. Més tard, l’11 de setembre de 1926, se li va donar el nom d’Alfons XIII, perdurant durant tot el periode de la Dictadura de Primo de Rivera. Altra volta, el 22 d’abril de 1931 se li va retornar el nom al carrer del polític Ruiz Zorrilla, qui deuria tenir els seus prosèlits en la nostra ciutat. Passada la guerra civil del 36 sols se’l coneix ja com carrer o raval de la Verge del Socors.

Les societats, moltes d’elles denominades obreres, per la finalitat de a qui procuraven defensar, foren creades a cavall entre el final del segle XIX i principis del XX. Quasi totes elles tenien els seus propis estatuts impresos i publicats amb l’autorització i la data d’aprovació del governador provincial. Les societats existents a la nostra ciutat, tingueren totes elles una vida, vigència i activitat, òbviament, molt dispar, sent unes més potents que altres en quant al nombre dels seus membres. De quant en quant havien de donar compte dels canvis de juntes i de diversos aspectes (nombre de membres, domicili, etc). Les societats més actives i que tenim referenciades són: de obrers de vila dita «La Vinarocense«; Ateneu Mercantil; de fusters (Societat d’oficials fusters), Centre Instructiu Republicà; el Círcul Catòlic o Círculo Católico de Obreros tenía la seu inaugurada el 30 d’octubre de 1887 al carrer de sant Isidre, Círcul de Caçadors, Comunitat de Regants “Sant Sebastià” (Dos Vilars); la Cooperativa Obrera “La Económica” era de consum, i tenia botiga propia, on es venien els productes molt més barats. Va emetre una val moneda; la de cosidores de veles (Oficiales veleras y relingadoras de Velas) havia sigut fundada en 1921; la Societat cooperativa de Agricultors “La Amistad” va ser absorbida per la dels carreters en 1909; “La Democracia”; de depenents perruquers; i també Gremi de Mestres Perruquers o propietaris de perruqueries; de peons jornalers “El Sol de la Hispanidad”; “El Previsor”, del Pòsit de pescadors; “La Razón” era el nom que s’havien donat a la seua societat els panaders, fundada en 1920; de Mariners, “El Progreso” i “La Luz del Dia” fundada aquesta en 1921; “La protectora del trabajo” era el nom de la dels carreters, amb molta pujança, que havia estat fundada el 16 de maig de 1901; La Defensora del Obrero. En 1910 estava presidida per Manuel Bas. Va perdurar fins l’acabament de la guerra civil de 1936. La del Sindicat Agrícola; “La Unión” era el nom de la societat dels armadors de pesca encara que també tenia el mateix nom de “La Unión”, la societat de xocolaters, fundada l’any 1915; La del “Arte del Hierro”, dels ferrers, va ser fundada en 1919; “La Vanguardia”, d’oficis diversos; de fusters; la dels boters, amb quotes anyals de 40 pessetes, havia sigut fundada en 1903, tenint impresos els seus estatuts. La Marítima Terrestre o Pòsit Marítim. Totes elles van motivar la creació i denominació de la festa del primer de maig i van donar lloc a la primera vaga general que es va dur a terme a la nostra província, sent però la vaga de mariners de 1931 la de més virulència i trascendència. Totes les societats estaven incloses en la Federación de Sociedades Obreras, presidides en 1923 per Sebastián Pedra.Les societats obreres tenien cadascuna d’elles la seua propia bandera o estendart que servia per encapçalar les manifestacions del primer de maig, que es feien a principis de segle amb un recorregut que anava des de la plaça que porta el seu nom fins el teatre Ateneo. En setembre de 1904 va produir-se una gran vaga de les classes obreres a Vinaròs i en contra dels “camareros”, com es deien en to de burla els empresaris, propietaris i cacics representants dels interessos de la “Cámara de Comercio”. El Governador de Castelló va suspendre les societats obreres. Tots els diaris importants de la nació es van fer ressó de dita vaga i a Barcelona es va obrir una suscripció per socòrrer els vaguistes o obrers associats vinarossencs en la mateixa façana de l’emblemàtic café de “Set Portes” que va ser molt seguida per la premsa de tota Espanya. En 1919 s’assenyala a la rev. “San Sebastián” lo següent: “En esta se exige el pago de cédulas como personas jurídicas a el Ateneo, Círculo Católico; Clup (sic) Taurino; Círculo de Cazadores; Centro Republicano; Protectora del Trabajo; Cooperativa San Telmo, de marineros; id. La Económica; Gremio de barberos; El Progresso; Juventud republicana; Unión de barberos; Liga de Higiene, Unión de Armadores de pesca; Taurina del Servol; La Confianza y sociedades de jornaleros (peones y oficiales); albañiles, panaderos; chocolateros y calafates”.

Associació literària vinarossenca creada en 1915. En abril d’eixe mateix any es va celebrar una festa taurina a benefici de la Societat. En 1916 era president Ramon Comes; en 1917 la presidia Joaquim Sanjuán Escrivano que aquell mateix any va ser substituit pel mestre Josep Sanchiz Asensi. Va promoure els jocs florals de l’any 1917 i amb més o menys activitat cultural i amb unes relacions d’admiració i simpatia pels autors Jacinto Benavente i els germans Alvarez-Quintero, deuria desaparèixer definitivament en produir-se la Guerra Civil de 1936.

Anomenada «La Protectora del Trabajo». Destinada al transport de mercaderies en carro. Tenia la seu on es troba el PUB Don Quijote, al carrer de sant Gregori. Transportaven la càrrega des del molí Carsi al port per a l’embarc o des de la ribera de l’Ebre al referit molí, o també cap a Morella transportant arròs, abadejo, vi, sal i baixaven carregats amb carbó vegetal, neu, patates, etc. En 1917 era president Felip Miralles Forner.