Categoría: Letra T

(València 1864 – Madrid 1913). Diputat a Corts pel districte de Vinaròs en 1903-1910. Com a president de l’Ateneu Mercantil de València, orientà la seua dedicació a organitzar una magna Exposició Regional Valenciana en 1909 que va ser molt espectacular i celebrada. Queden moltíssims records fotogràfics d’aquest esdeveniment. El rei Alfons XIII, arràn d’aquest aconteixement, va nomenar a Trènor, Marquès del Turia. Vegeu Exposicions.

Sacerdot i extraordinari viatger anglès. Es trobà per Espanya en 1786-87, durant el regnat del Carles III. Fou tanta la importància donada a aquest autor per l’exèrcit francés, durant la guerra de 1808 a 1812, que bona part dels soldats portaven el seu llibre a la motxilla. La seua traducció al francés, de l’any 1809, fou il.lustrada amb els gravats del llibre de Cavanilles. En el periple que realitzà de Càdis a Barcelona en 1786-87, passava per les nostres terres, escrivint: “Varios pueblos de la Comarca han sido enteramente arruinados por las depredaciones de los moros, y sus habitantes han buscado refugio en otros sitios más fáciles de defender. Torreblanca está en ruinas; pero Alcalá de Chisbert o Gisbert habiendo servido de refugio a los habitantes de varios pueblos abandonados, encierra ahora 700 familias. En la mayor parte de los pueblos habitados hay guarnición y varias piezas de cañón para proteger al pais contra las invasiones de los argelinos (…) El 24 de junio, a las cuatro de la mañana, nos volvimos a poner en camino y, tras cuatro leguas de Alcalá, llegamos a Benicarló, situado sobre la orilla del mar. Su suelo es singularmente apto para el cultivo de la viña y produce un vino generoso, del que se sirven a menudo para dar cuerpo a los ligeros vinos de Burdeos, con objeto de hacer el clarete o vino de primera calidad. El Sr. MacDonell vende su vino a 35 pesos (120 francos). Un vino blanco más agradable se vende a 10 libras y 4 chelines la pipa (244,8 francos). Ese vino delicado es enteramente vendido antes de la Navidad. El aguardiente se vende a un precio proporcionado al vino tinto. (…) Son los caballeros de Montesa quienes reciben los diezmos de Benicarló.(…) El diezmo del vino se reparte entre un canónigo de Tortosa que recibe la mitad, y el poseedor de la enfiteusis y el cura, que reciben la otra mitad entre ellos dos. Al salir de Benicarló atravesamos un llano extenso teniendo altas montañas a la izquierda y el mar a la derecha (…).Admiramos de nuevo una comarca bien regada y campos fecundos. En las partes más elevadas aceitunas y vino, en los llanos trigo, cebada, maíz y legumbres”.(Adolf Sanmartín Besalduch. “La Comarca del Baix Maestrat vista pels viatgers (segles XIX u XX)”. Butlletí del CEM, nº 17.)

Precedint l’acte d’inauguració dels Jocs Olímpics del 92 de Barcelona, es va fer l’arribada del la torxa des de Grècia a Empúries sent rebuda als sons dels caragols de les nostres típiques camarades, prèviament instruïdes per al cas pel pianista Carles Santos. El posterior trànsit de la torxa per diferents punts d’Espanya es va dur a terme per atletes locals, tenint l’honor de realitzar-ho al pas per la nostra ciutat el nedador Marcel.lí Fuster en mig d’una gran manifestació i assistència de públic.

Restes d’una edificació defensiva ja molt arruinada que es troba a la falda del Puig de la Misericòrdia. Era una de les tantíssimes torres de defensa que existien pel litoral valencià en defensa dels atacs piràtics. Es mantenia en peu fins a principis dels anys setanta del segle XX en que es va asssolar tota la façana i gran part de l’edifici. Vide Pirateria. Encara que pel seu entorn s’han trobat restes de diferents materials de l’època àrab ( i també restes ibèrics, romans, egipcis, etc) las torre, nomenada així, no la van construir «els moros» si no els cristians per a tenir vigilada la zona contra els atacs corsaris.

A l’època del “desarrollisme” dels anys seixanta, es van posar de moda els edificis molt alts, amb molts de pisos, i que prompte es va vore que no eren imprescindibles a la ciutat. Entre les torres més destacades estan la “Torre de sant Pere”, al carrer de Les Ànimes, primera que es va construir, la “Torre de sant Sebastià” (segona), “Torre de la Inmaculada”, a la plaça de sant Antoni, Pius XII, i l’edifici “Centellas”, coneguda popularment com “La pantera rosa”, obviament pel color de la façana. L’Ajuntament socialista, als anys vuitanta, va construir l’edifici batejat en les pàgines del “diariet” per Angel Giner, com “El pirulí”.

(Huéscar, Granada, 1956). Fou un dels nombrosos immigrants andalussos que es va establir a Vinaròs amb els seus pares i germans en la década de 1960. Va ser president de la Casa de Andalucia local en 1991. Va ocupar el càrrec en un dels moments més àlgids de dita institució i fou reelegit en febrer de 1994. Va promoure el viatge a l’Expo de Sevilla de 1992. Es Guàrdia Civil i està adscrit a l’ambaixada del Vaticà.