Categoría: Letra T

Durant la Prirmera Guerra Mundial, apareixen en les publicacions locals (Revista San Sebastián), notícies de torpedejos de vaixells, goletes, que de trànsit per la costa eren torpedinades per submarins alemanys. Els nàufrags eren atesos humanitàriament per les autoritats, després de remar en els seus bots durant moltes hores i trobar-se amb totes les necessitats damunt. Llavors es donava compte al Cònsul corresponent que llavors tenia la nostra ciutat.

Vegeu Mànega d’aigua.

Autor de Guía de Levante, publicada en 1923. En el volum III, que parla de Levante, fa una extensa referència a Vinarós. Guias Regionales Calpe. Editorial Calpe. Madrid. «A poco de la estacion de Ulldecona, dejando a la izq., lejos, a Alcanar (7 Km. por carretera), la via cruza el rio Cenia, límite en lo Civil de Cataluña y Valencia; cambia la dirección para acercarse directamente al mar, y cruza el Cervol y la carretera del Maestrazgo al llegar al Km 128; a la izq., VINAROZ , a 1 1/2 km. de la estacion. / Hoteles, Fondas.-Fonda antigua de la Vda. de Aparici (Hoy de Pedro Ayora). Pens. desde 7 ptas.; carruaje en la est. del f. c.- Fonda de Europa, desde 4,50 ptas.-Fonda de S. Pedro. Posadas (del Centro, del Pilar y de los Tres Reyes), a pr. econ. / Coches-automoviles, ómnibus..- Automóvil-correo, diario, a las 14, para Morella y pueblos intermedios (Véase viaje a Morella). Regresa diariamente a las 12. Pr. del pasaje para S. Jorge, 1,75; para Traiguera, 2,50; La Jana,3; Parador de la Serafina, 4; Anroig, 4,50; Venta del Aire, 5,50, y Vallibona, 6. Coches diarios para Peñiscola, Traiguera, San Carlos, San Jorge, Benicarló, Calig, Ulldecona, Alcalá, Sta. Magdalena, y regreso. / Hay, además, coches: los lun., para Tortosa; lun.y vier., para Chert; lunes, miercoles y vier., para Cenia; miér., para Cervera y Forcall; mart.y sáb., para San Mateo, y juev., para Rosell. Una vez por semana, para Catí y La Jana; dos, para Alcanar, y casi diariamente, para Zurita, Ortells, Villores, Forcall y La Mata. Para Morella, además del automóvil -correo, salen carruajes cada dos y cuatro dias./ Los hay tambien de alquiler en las estaciones del f.c. / Agencias de Transporte.-Vda. de Juan (Plaza de s. Antonio) y Vda. de Vidal (Plaza de s. Valente). / Telégrafo, Teléfono.-Telégr. (de 8 a 21), c. Dozal, núm. 39; teléfono (servicio perm.): serv. interurbano y urbano. Dozal, núm.20. / Cafés, Cervecerias, etc. Café de Novedades, café de París y café de Colón. Consulados. -De Francia, Italia, Portugal y República Dominicana. / Baños.-Balneario de oleaje «Miramar». Abierto en verano. Se dan en él algunos festivales. / Teatros.-Teatro Principal, municipio, Palacio del Cine, en el local del Ateneo Mercantil. La Plaza de Toros está situada cerca del puerto./ Ferias y Fiestas.-El 24 de Junio (S. Juan).Le Syndicat d’Iniciative de Barcelona tiene como delegado a D. Juan Bautista Send.(Sendra?). / Industria.-La principal del pais es frutas para la exportacion (naranjas, bulbos, etc.), y el vino. Hay tres astilleros en que se construyen buques de 1.000 toneladas. Varadero en construcción por cuenta del Estado. Fábricas de descascarillado y molienda del arroz; destileria de alcohol y de aceite de orujo. / l’puerto es bueno, seguro y limpio.Admite buques de gran calado. Estación con barca de salvamento y faro catadióptico de 6ê orden, elevado 8,40 m. sobre el mar. Favoreciendo al puerto está el proyecto de un f. c. de Vinaroz a Amposta, con el fin de evitar el rodeo que para cruzar el Ebro hace el f.c. de Valencia a Tarragona. / Ciudad (desde 1880) de unos 7.800 habitantes (9.800) con el campo), cabeza de partido, junto al mar. Primera población del Reino de Valencia (Prov. de Castellón). Sin que la frontera marque diferencia lingüística, pues no hay modo de señalar la divisoria entre el catalán de Tarragona y el valenciano, cuyas variedades dialécticas lentamente se notan de N. a S., en transformación insensible. Vinaroz es gran explotadora de vino, y tiene, con la pesca, alguna industria marítima, incluso astillero; es población rica, de caserío alegre y en llano. Fue aldea de Morella (FALÇ); se pobló por carta-puebla real, de 1236, y después perteneció a la Orden del Temple (1294) y a la de Montesa, con municipio desde 1359. / La parr. y su torre, fuertes, para caso de guerra; el buque del templo, construido en 1586-94. Portada principal, barroca, de Juan Bª Viñes y Bartolomé Mir, 1698-1702, de ricas piedras; portada lateral de 1560, aprovechada del templo antiguo. La Cap.ª de Comunión es de 1658. Retablo mayor, que policromó Juan Moreno. En la Cap.ª de Comunión, Dolorosa, de J. Esteve Bonet (1768). Sacristía, cinco tablas…(?). Cristóbal Llorens (1613) pintó para esta iglesia un retablo del Rosario (?). El puerto se construyó en el siglo XIX (1862)…por planos del ingeniero Leandro Alloza; junto a él, la Plaza de Toros. En casa del señor Chillida (c. Dozal), algunas antigüedades interesantes. / Excursiones.-Pueden hacerse excursiones a Benicarló, Peñíscola, Cálig y otros pueblos cercanos, aprovechando los coches de línea o alquilando (pr. conv.) carruajes.»

Vinaròs no ha comptat amb grans figures però ha tingut alguns intents. Abans de la guerra civil ho intentaria Pepito Rabasa, (a) Vinaterito, “El Rullet” i Sebastià Torres, a qui el mestre T. Mancisidor va dedicar un preciòs pasodoble. També tenia certs aires, Alejandro Puchal , (a) Finuras. VILANOVA, Alvaro. (a) «El Rubio». (Vinaròs). «Novillero». En juliol de 1941 va anar a Linares per a prendre part en diverses «novillades».

En 1959 va destacar la figura de Francisco Vizcarro Cervera (a). “Currito”, que sols va torejar una vesprada. Va protagonitzar una memorable “novillada” el 23 de maig de 1959, i va resoldre la situació molt decentment.

 

 

 

 

 

 

 

 

Un altre intent el protagonitzà Vicent Roca a. “Carnicerito”, uns quinze anys desprès.

 

 

 

 

 

 

En plan còmic es van montar altres espectacles per a personatges populars com “Faraón”, Herminio “El Cacauero” i per a Monleón.

Vinaròs, com moltíssims altres poblacions de la costa espanyola, ha crescut, i se’ns ha fet gran, quasi, quasi, de repent. Amb el boom del turisme als anys seixanta, el despegament econòmic, a més de la gran afluència de població procedent de l’interior cap a la costa, i l’atracció important que té de dia en dia econòmicament l’eix mediterrani, ha fet duplicar la nostra població en quaranta anys. I quaranta anys no són res en el decurs de la història. I així hem passat de ser una població eminenment rural a una població que ha sobrepassat el doble d’habitants, i que és cap de comarca, de serveis i cosmopolita. Si l’ambient pausat i rural d’abans ha deixat pas a un moviment ràpid de cotxes i de tràfec de gents que es mouen pels nostres carrers i carreteres; si abans quasi tot el món ens coneixiem, sabiem l’origen, vida i miracles de les seues famílies en sentir tant sols el seu renom, ara aixó ja ha passat a la història: aquells renoms ja no s’utilitzen apenes i queden postergats a la gent del camp, als que encara poden viure d’ell per ser més o menys grans propietaris, i per a la gent de la mar, que també ha hagut de minvar exageradament. El creixement demogràfic i la bonança econòmica ha donat pas a un creixement físic de la població tot al llarg d’onze quilòmetres de costa, festonejada pels nombrosos xalets, convertint sobretot la vora de la mar en una autèntica zona paradisíaca per l’abundància d’arbres i plantes ornamentals i vistoses construccions unifamiliars. Això ha donat pas a la necessitat de nous punts de referència, necessaris per a la seua ubicació o localització en l’espai i així s’han anat donant noms als molts carrers i carreronets que s’han anat formant. Eixos noms, s’han anat denominant, amb una manca de previsió i d’imaginació supines, amb lletres. Així tenim el carrer A, M, T, o carrer K, i perquè no carrer KK, que ben llegit podriem pronunciar “caca”. Un text que ja va escriure mossèn Bono el la seua revista “San Sebastián”, fa molts anys, en 1917. Diu així: “Lo que sucede en Vinaroz no sucede en ningún pueblo. Todos los pueblos nos muestran los nombres de sus hijos ilustres esculpidos en mármoles por las calles y aquí… Y eso que no tenemos bastantes calles para tantas celebridades vinarocenses porque no hay ningún pueblo que nos aventaje en patricios ilustres en las ciencias, en las dignidades y en todos los órdenes y actividades de la vida. Escribimos bajo el sentimiento muy profundo y nos vienen deseos de salir gritando por las calles el desamor de Vinaroz por sus hijos hasta que haya almas amantes de Vinaroz y nos oigan. (…) (Rev. “San Sebastián”, 8-IV-1917). Mossèn Bono tenia raó. Tenim tants noms per a poder posar. I quan se’ns acaben tots aquests noms que han sigut i són glòries dignes de recordatori per i del poble, podem posar-los noms, per exemple de plantes aròmàtiques típiques o noms de peixos molt comuns en Vinaròs, tots ells molt incardinats en la nostra idiosincràcia. Poder batejar tantíssimes carrers amb els noms antics dels carrers de Vinaròs que van estar vigents un cert temps: carrer del sol, o de la lluna, o de l’estrella, o de l’escola, o de la Fonda, etc, etc. Quan es dedicaran carrers als grans músics que ha tingut Vinaròs?, com als germans Gavaldà Bel, o al metge Gavaldà que va escriure un llibre en llatí a en el segle XVI? O a missioners, emigrants, mestres, o a poblacions com Rio Cuarto, o Buenos Aires que van acollir a principis del segle vint a tants vinarossencs que fugien de la fam i de la guerra d’Africa i formaren allà grans colònies i on encara queden els seus descendents. Es una magnífica oportunitat per a qualsevol regidor de cultura de l’Ajuntament que es cobriria de glòria, poder batejar tantíssims carrers ell sol, sense gastar res. Com a exemples de noms de carrers aquí li’n proposo un bon grapat: de Grinyó Ballester, de Miguel Saura, del bisbe Raimundo Magí, del mestre Jaume Sabater, de l’escultor Joan Baptista Nicolau, d’Alvaro Pasqual Leone, de la Reina Margarita d’Austria, de Joan Josep D’Austria, de l’Atac d’Alcanar, del pintor Joan Ballester, del cardenal de Retz, de Gustavo Doré, de l’expulsió dels moriscos, d’Andrea Doria, del rei Alfons el Magnànim, dels boters, dels mestres d’aixa, dels mariners, de les remendadores, dels pouaters, dels llauradors, dels ferrers, dels fusters, de les alcoholeres, dels carreters, dels orfebres Piñol, de Francesc Trifú, de l’espígol, del romer, del timó, del margalló, del fonoll, del rabo de gat, de la maria lluïsa, del nesproler, del taronger, de la figuera, de la navelate, del llagostíns, de la palaes, dels congres, de les oraes, del polp, de la lliça, de la figuera de pala, del caragol, de la sardina, de les caixetes de mar, dels dàtils de mar, dels llobarros, del carnaval, del llueret, del vilero, de l’oroneta, de la cadarnera, de la perdiu, del canari, de la sergantana, dels crespells, dels emigrants, de la saboritja, de la herbasana, del gesamí, dels geranis, de l’atzavara, del llorer, de la mar, de la lluna, de l’estrella, del sol, de Càlig, de Sant Jordi, de Traiguera, de la Jana, de Sant Mateu, de Canet, de Benicarló, de Peníscola, d’Alcalà de Xivert, de Salsadella, de Rosell, De la Tinença, de l’ordre de Montesa, de La Pobla, de Benifassà, de Fredes, de Coratxar, de Boixar, de Garcia Doménech, d’Àngel Villlalobos, de Jordi Ramon Ayza, de Francesc Bonafon, de Francesc Doménech, d’Agustí Cabadés i Magí, de Josep Cambra, d’Antoni Carbonell i Soler, De Baltasar Esteller Ferrán, de Fra Francesc de Vinaròs, d’Agustí Forner i Segarra, de l’abat Fra Roberto Forner i altres mitrats de Benifassà vinarossencs, del doctor i historiador Francesc Guilló, del cavaller Josep Julian, de Màxim Locella, de Joan Baptista Lostau, de Melcior Magí, de J. Mañas Bonví, de Joan Bta Miralles, dels Noguera, dels Prima, dels Esteller, de Josep Ballester Vilarroig, d’Eladi Ballester, del mestre Segura, del mestre Antolí, de Francisca Ferrer Flos, dels pintors Guilló, del pintor Ballester, de la pintora Isabel Mondéjar, del Duc de Vendôme, del beat Isidor Bover, de mossèn Xavier Redó, d’Antoni Roure Gasó, del director de cine German Lorente, etc. etc. per donar algunes pistes i per no citar el carrer d’Ayguals de Izco que està concedit als anys 70 i tants, i ja ningú se’n recorda d’ell. Caldria que els promotors de les noves obres, urbanitzacions modernes i els iniciadors de moviments de donar nom a les modernes urbanitzacions reflexionessen en el moment de batejar-la. Caldria que hi hagués una corrent nostra i sigués el nom triat un nom popular incardinat en el nostre paissatge, en la nostra cultura o en la nostra peculiar parla. Quan veiem escrit o sentim parlar de noms d’urbanitzacions com Azor Playa o Bahia Mar són uns noms que són tant estranys i propis de qualsevol altre lloc, que podem vore en qualsevol platja de qualsevol poble espanyol i que ens diuen tant poquet, que ens pareix mentida que estiguen en Vinaròs. Els topònims tradicionals del nostre poble són:
AIGUA OLIVA: barranc i partida.
ALCANAR: camí, partida.
AMERADORS, partida i urbanització moderna. Confina amb la partida del Bovalar. En escriptures de 1927 es cita: “ …heredad en este término de Vinaroz, partida Bovalar o Amerador… Linda sur vereda de la playa…”
ARGAMASSA / ARGAMASSES: partida
BARANA: barranc i venta.

BARBIGUERA: barranc, platja i urbanització moderna

BASSES, / BASSETES, partida de terme. En escriptures de 1927 es cita: “ … heredad en este término de Vinaroz, partida Balsa o Baseta, viña y olivar. Linda Norte, carretera de la Serafina, Sur, Cuadra del Clot …”

BASSETA DE L’ARGAMASSA. Topònim. Es citat com a tal en l’establiment nº 26 del Lloctinent de Justícia de 1647. Vide Devesa dels Fruytals.

BENICARLÓ, partida de terme.

BOVERAL / BOVALAR: partida de terme i urbanització moderna. Confina amb la partida Amerador. En escriptures de 1927 es cita: “ …heredad en este término de Vinaroz, partida Bovalar o Amerador… Linda sur vereda de la playa…”

CABANIL: partida de terme

CALA / CALES, Partida.

CALA DEL RULL. Ja el 16 de juliol de 1414, està documentat el nom, donat que es va donar avís a València que a Vinaròs i en la cala del Rull s’havia avistat una «fusta» o nau pirata, segons documents de l’Arxiu del Regne.

CALVO, El. Denominació popular que se li dóna a la zona tocant als quatre camins, junt al barranquet conegut també com de Xixano i que desemboca a la platja dels Cossis.

CÀLIG, partida.

CAMI ALCANAR / CAMÍ CANAR: carretera i urbanització moderna.

CAMÍ CAMINÀS. Camí gran fet per desviar les aigües del riu Cervol quan es desbordava.

CAMÍ CARRERÓ, partida i carrer

CAMÍ DE CÀLIG: partida.

CAMÍ DE LA MARE DE DÉU: partida. En escriptures de 1927 es cita: “ …heredad huerta regadio de noria, situada en este término de Vinaroz, partida Camino de la Virgen ….”

CAMÍ DE LA QUADRA. Segons escriptures notarials, té tocant , entre altres, la partida del camp de Marí.

CAMÍ DE LA RATLLA: de partició entre el nostre terme i el de Sant Jordi

CAMÍ DE SANT JORDI: partida.

CAMÍ D’ULLDECONA: partida.

CAMÍ DE XERT. En escriptures de 1927 es cita: “ …heredad llamada la Larga situada en este término de Vinaroz, partida del Puig, de extensión siete hectàreas… Linda….Este el camino de Chert…”

CAMÍ DE XIVERT: partida

CAMÍ D’EN TARRAGÓ./ CAMÍ DEL MOLÍ D’EN TARRAGÓ. Topònim. Es citat com a tal en l’establiment nº 11 del Lloctinent de Justícia de 1647, “Hagen d’anar al Barranch de la Barbeguera, tot Barrach amunt fins al camí d’En Tarragó”. En l’establiment nº 26 es citat com Camí del Molí d’En Tarragó

CAMÍ VELL DE ROSSELL.

CAMINÀS, camí gran per desviar les aigües.

CAMINÀS DE VISTABELLA. Topònim. Es citat com a tal en l’establiment nº 26 del Lloctinent de Justícia de 1647. Vide Devesa dels Fruytals.

CAMP DE MARÍ : partida. Té entre altres llindars el camí de la Quadra, segons escriptures notarials: “…partida Cam de Marí…confina levante camino de la Cuadra”.

CAMP DE L’ESGLÉSIA: partida

CAMPÀS: partida situada tocant a les morteres.

CAPÇADES: partida situada molt próxima a la població, situada en la sortida cap a Valencia, abans d’arribar a la de Sant Roc.

CARRASCA: partida i barranc.

CARRASQUES D’EN MALASIO. Topònim. Es citat com a tal en l’establiment nº 11 del Lloctinent de Justícia de Vinaròs de l’any 1647. Possiblement aquest nom de topònim donaria origen als altres topònims de Carrasques o Carrasca, per simplificació.

CARRER MAJOR: Finca gran situada junt a la carretera de l’ermita.

CARRERÓ: camí. Actualment ja és un carrer. Quan el mestre Manuel Foguet va construir la seua escola particular, denominada “Colegio Cervantes”, en la década de 1950, els alumnes jugàvem a futbol en un camp on encara estaven marcats els solcs de la llaurança anterior.

CARRETES: camí.

CASA DE BAUTISTA. Edifici o casa que es trobava fora de muralla a l’eixida del carrer del Pont, situada on es troba molt aproximadament la casa de Batiste “El Bufador”. Apareix nomenada així en el plànol de la ciutat de 1878 que aporta Sarthou Carreres en el seu llibre “Geografia del Reino de Valencia”.

CLAPER GROS: partida de terme. En escriptures de 1927 es cita: “ …heredad en este término de Vinaroz, partida Capegrós. Linda… Norte, carretera de Tarragona y Sur Camino de les Carretes…”

CLOSA, La. Partida i urbanització moderna. .

CLOSA D’ALEJO. Finca de la Closa que va pertànyer a Alejo Querol, presidida per una notable edificació.

CLOT, partida.

CLOT D’ EN FERRIOLS. Topònim. Es citat com a tal en l’establiment nº 11 del Lloctinent de Justícia de 1647.

CLOT D’EN NOVELLA. Topònim. Es citat com a tal en l’establiment nº 11 del Lloctinent de Justícia de 1647.

CLOT DE PIPANTE. Situat davant de la fàbrica Foret. Es va urbanitzar en la década de 1990.

COLLELL, partida.

COMETA, partida.

COMETES. Partida. Situada prop del barranc de la Barbiguera i que confronta a l’altre costat amb la partida de les Planes o Planetes. El seu nom fa rererència a les llomes o elevacions menors del terreny.

CORRAL D’EN BORRÀS. Topònim. Es citat com a tal en l’establiment nº 11 del Lloctinent de Justícia de 1647.

CORRAL DE CAIO. Topònim. El plànom municipal del cadastre el cita en lletres similars als d’una partida de terme, però no és així. Es tracta d’una finca molt gran dalt de la via, en la partida Argamasses i que va ser la primera en utilitzar un motor de gasoli per a extraure l’aigua, als anys vint.

CORRAL D’EN GUARDIOLA. Topònim. Es citat com a tal en l’establiment nº 11 del Lloctinent de Justícia de 1647.

CORRAL DE LES MATES. Partida i urbanització moderna. Apareix ja amb aquest nom en el Padró de Riqueses de 1811. Es troba junt a la carretera 332, vora la partida dels Boverals. Compren finques dels polígons 19 i 21 del cadastre.

CORRAL NOU. Topònim. Es citat com a tal en l’establiment nº 26 del Lloctinent de Justícia de 1647. Vide Devesa dels Fruytals.

CORRALET. Nom que rep la finca del camí de l’ ermita i a la que ja s’ aplega a la vora del Cervol on es diu que s’ està a la mateixa altura del campanar. Apareix modernament considerada partida encara que no es citada com a tal en antics documents.

CORRALET DE MASDEMÓN. Nom de la finca que va pertenèixer a l’ alcalde Salvador Masdemón, junt al camí Fondo i Caminàs, que està envoltada de muralla i amb garites aspillerades de defensa als seus extrems.

COSSIS, platja

COVA DEL VENT, partida de terme / COVETES

CREU DE SANT JOSEP, lloc.

CREU DEL CLOT, situada junt a la fàbrica Foret.

CREU NEGRA. Creu de pedra negra situada a la falda del Puig, prop de l’estret.

DEVESA / DEVESES. Partida i platja.

DEVESA DEL MOLÍ DE NOGUERA. Es citat aquest topònim en els Establiments del Lloctinet de Justícia de Vinaròs, en un afegit molt posterior a la seua redacció, amb data de 27 d’abril de 1796, en el qual es demana que tingue tots els mateixos drets que la Devesa de la Vila.

DEVESA DELS ESTRANGERS. Topònim Es citat com a tal en l’establiment nº 27 del Lloctinent de Justícia de 1647, en que s’explica els termens que comprenia: “Primerament, comença la devesa dels estrangers al Barranquet Roig e va a un molló que y ha a una heretat de Francesc Doménech o davant la heretat de Don Miquel Gavaldà arrimat al mateix Camí de Càlig anant per amunt a mà dreta, y de allí a un molló que va a la heretat de Francesc Gisbert, al camí del Mas d’ En Borràs, y des de allí a altre que va al cap davall de les Ribes, y de allí a altre qu’ està a la heretatde Thomas Forner, y de allí a la heretat de Melchior Anglès y de allí a l’ Amerador.” (Vide Devesa dels Fruytals)

“DEVESA DELS FRUYTALS”. Topònim. Es citat com a tal en l’establiment nº 26 del Lloctinent de Justícia de 1647, en que s’explica l’espai que comprenia: “Ittem, establim que la devesa dels fruytals , desús escrita, aga fermentat e valor del primer dia de Mars fins a Sant Lluch e s’eguixcàs la devesa en la manera següent; a saber, es comensant al Camí apelat de Paníscola e vaja, vora riu, fins davant lo Corral Nou, y entre per lo Caminàs de Vistabella fins a la baseta de la Argamasa, y per allí amunt, al Fornàs d’ En Pere Mir, y tota quadra fins el Camí del Molí d’ En Tarragó, passant per lo Mas dels Pujalts, seguint dreta via a la rambla del Riu, al Camí de Paníscola”.

DEVESES. Partida i urbanització moderna. (la partida llinda amb la del Triador, perquè en escriptures de 1927 es diu: “…heredad en término de Vinaroz, partida Triadó o Dehesa…” i en una altra es diu: : “…heredad en término de Vinaroz, partida Dehesa…Linda… Sur, Barranco del Triador…” )

DOS VILARS, partida, pou i bassa. En escriptures de 1927 es cita: “ …heredad en este término de Vinaroz, partida Dos Vilás… Linda Levante Camino de las Carretas…”

EGÜES, Camí.

ESGLÉSIA, barranc de l’..

ESPERANÇA, carrer de la Mare de Déu

ESTANY, partida.

ESTANY, barranc de l’ (actual carrer s. Pasqual)

ESTRET, lloc o part del riu.

FIGUERETES, partida.

FLORINA, barranc de.

FONDO, camí.

FONT D’EN SABATER, prop de l’ermita. Rajava l’aigua fins als anys vint o trenta. Els seus propietaris la van tapar perquè es van fartar de que tot el món s’enduia l’aigua amb cànters i també arrancaven rames de garrofer per tapar-los. Borràs arque la cita en la pàgina 77.

FORA FORAT.

FORADADA, La: platja.

FORNÀS D’EN PERE MIR. Vide Devesa dels Fruitals.

FORQUES. Vide Tres Forques.

FOSETA D’EN JULIÀ. Topònim. Es citat com a tal en l’establiment nº 11 del Lloctinent de Justícia de 1647.

FRIGINALS, partida

FREGINALS. Topònim antic. Nom d’una partida del nostre terme municipal citada en el padró de riqueses de 1811. El seu nom fa referència a “farraginales” , camps de ferratge o d’herba pradenca, derivada del llatí “farrago”, conjunt d’herba amb gra. En l’actualitat no es denomina cap partida amb aquest nom.

GARROFER DE LA BARRACA. Topònim. Es citat com a tal en l’establiment nº 11 del Lloctinent de Justícia de 1647.

GARROFER DE LA SOTERRANYA. Topònim. Es citat com a tal en l’establiment nº 11 del Lloctinent de Justícia de 1647.

GARROTXA. Segons el prestigiòs diccionari d’Alcover- Moll, aquest topònim és el nom d’una muntanya situada prop de Vinaròs.

GUILLÓ, partida junt a la de Vistabella.

LA PALOMA. Xalet o construcció situada al final del carrer Capitán Cortés. Ja apareix amb aquest nom aillada en mig del camp en el plànol de 1878, publicat a doble pàgina per Sarthou Carreres en la seua “Geografia del Reino de Valencia”.

MAGDALENA: carrer; antigament platja (actualment port)

MALEA / MALEÀ / MALEÁN, partida de terme municipal. Es citada d’aquestes maneres en el padró de riqueses de 1811. Vigent en l’actualitat.

MALLOR, partida del terme municipal citada així en el padró de riqueses de l’ajuntament de 1811. Podria tractar-se d’una errada ja que segurament és o deuria ser mallol.

MARFULLAR. Topònim. Nom d’un barranc existent prop de Vinaròs. (Dicc. Alcover-Moll)

MAROCA, partida.

MIRAMBO, partida.

MARTINENCA, partida.

MAS DE MESTRES, partida.

MAS D’EN BORRÀS, partida.

MAS D’EN BRAU, partida i camí. Es paral.lela a la carretera de Càlig, des d’aquesta cap a l’interior de la població, arrancant del camí de Peníscola, davant de la finca del “Negrero”.

MAS D’EN CERDÀ, partida.

MAS D’EN URGELLESA. Topònim. Es citat com a tal en l’establiment nº 11 del Lloctinent de Justícia de 1647.

MAS DEL PASTOR, partida de terme. En escriptures de 1927 es cita: “ …heredad en este término de Vinaroz, partida Mas den Pastor … Linda …Sur, camino de Chisvert….”

MAS DEL PI, partida.

MAS DELS PUJALTS, topònim. Es citat com a tal en l’establiment nº 26 del Lloctinent de Justícia de 1647: “(…) y tota quadra fins el Camí del Molí d’En Tarragó, passant per lo Mas dels Pujalts, seguint dreta via a la rambla del Riu, al Camí de Paníscola”. Vide Devesa dels Fruytals.

MASET ROIG. Topònim. Es citat com a tal en l’establiment nº 11 del Lloctinent de Justícia de 1647.

MELILLA / MELILLES, partida de terme.

MIRAMBÓ, partida. Amb significat paregut a Mirambel o “mirar bell” i prou similar a Bellestar de “bell estar”

MOLÍ , partida / MOLINO, carrer (Molino de la Trinidad).

MOLÍ, partida.

MOLÍ “AL PROGRESO” (sic). Apareix assenyalat en el plànol de la ciutat que a doble pàgina publicà Sarthou Carreres i que porta data de 1878, fet per la Comissió Hidrogràfica. Ocupava el terreny on després es va instal.lar el Molí Carsi.

MOLÍ DE NOGUERA, partida.

MOLÍ D’ORTS, partida.

MOLÍ D’EN TARRAGÓ, partida. MOLÍ “LA SUIZA”.

MOLINET, partida.

MURTERA, partida. Curva perillosa de la N-340.

MURTERES. Partida veïna del Campàs. En escriptures de 1927 es cita: “ …heredad en este término de Vinaroz, partida Murtera … Linda … Sur camino de Peñíscola….”

PALMERA, partida.

PALS / PALOS, camí.

PARET BLANCA. Finca la vora del riu.

PARET GROSSA, partida.

PARRETA. Finca gran situada al Perengil i urbanització.

PAS DE CÀLIG, partida.

PAS DE NA VIDALA.Apareix citat en els Establiments del Lloctinent de Justícia de Vinaròs de l’any 1647. Vide Bovalar.
PEDRERA. Serra situada junt al Perengil.

PENÍSCOLA, partida.

PENYA DE L’AGUILA, partida.

PERENCHIL / PERENGIL, muntanya veïna de la serra del Puig. Partida.

PETURRERO, barranc.

PLA DE LLUCH, partida.

PLANA, partida.

PLANETA, o PLANETES, partida. Segons escriptures de 1941 es cita: “ Heredad en el referido término de Vinaroz, partida Planetes o Planeta. (…) linda norte ferro-carril, (…) Sur, Barrancco de la Barbiguera”. I també “RESULTANDO: que a dicho escrito se acompañó certificación expedida en veinte y ocho del citado mes de Abril por el Sr. Registrador de la Propiedad de este partido en el cual consta que no es posible certificar en ningún sentido respecto de las fincas por que (sic) se procede por que (sic) los libros del Registro de la propiedad que constituyeron parte del archivo, fueron totalmente destruidos por los rojos, y que ni en los nuevos libros abiertos para la constitución del mismo Registro ni en el Diario de Operaciones aparece ningún asiento (…).

PORTELL, partida (veïna a sant Gregori).

POU DE LA COIXA, partida.

POU DE NA FOIXA, partida.

PRESÓ, carrer.

PRIMA, carrer d’en.

PUAC. Topònim. Segons el Diccionari Alcover – Moll, es tracta d’un puig situat prop de Vinaròs. Possiblement es refereixque al topònim de Benicarló escrit com Poaig.

PUENTE / PONT, carrer; antigament partida.

PUIG, partida i muntanya de l’ermita. En escriptures de 1927 es cita: “ …heredad en este término de Vinaroz, partida Puig de la Ermita … Linda …Sur, camino viejo de la Ermita …” Aquest camí vell era el que actualment s’utilitza per a baixar per la part de darrere els dies de molta aglomeració de visitants.

PUIG DE VARONO, part de darrere del PUIG on es trobava i es troba el camí vell.

PUJOLS, Els. Topònim. Segons el diccionari Alcover – Moll es tracta d’un barranc de Vinaròs que duu aquest nom. No l’hem pogut identificar (de moment).

PUNTA CORDELEROS, actualment Club Nàutic.

PUNTA DEL RIO, d’Aigua Oliva

PUNTAL, Cala.

PUNTARRÓ, Partida

QUADRA, partida i camí. En escriptures de 1927 es cita: “ …heredad en este término de Vinaroz, partida Balsa o Baseta, viña y olivar. Linda Norte, carretera de la Serafina, Sur, Cuadra del Clot…” i també en escriptures del mateix any es cita: “ …heredad en este término de Vinaroz, partida Sotarraña … Linda …Oeste camino de la Cuadra….”

QUADRETA, camí.

RACÓ / RACONS, partida de dalt la serra de l’ermita.

RAVALETA, carrer. Nom amb que es designa el c. santa Anna.

REDONA DE L’ERMITA. Propietats de terreny de l’ermita.

RIBARROJA, partida.

RIBES, partida de la vora del riu.

RIU, partida

ROCA PLANA, platja.

SALDONAR, Partida, Platja i urbanització moderna..

SALINES, partida i carrer.

SALT DEL MOLINET, partida.

SANT GREGORI; partida.

SOL DE RIU, partida, torre vigia i urbanització moderna.

SORO, carrer,

SURRAC / SURRACHS, partida, barranc.

SUTERRANYES,/ SOTERRANYES partida de terme. En escriptures de 1927 es cita: “ …heredad en este término de Vinaroz, partida Sotarraña … Linda …Oeste camino de la Cuadra….”

TERRER, partida.

TIO REY, barranc.

TIRO DE GALLINO. Terreny buit en que va ser construïda la fàbrica “Foret”. Aquest nom apareix en el plànol datat en 1878 i que aporta a doble pàgina Sarthou Carreres en la seua “Geografia del Reino de Valencia”

TORRE D’EN BORRÀS: dels primitius murs de la vila.

TORRE D’EN CIFRÉ: dels primitius murs de la vila. Era la mateixa torre d’En Borràs, però és com la denomina majoriatàriament l’historiador Ràfels García. Estava on aproximadament està avui dia la capella de la Comunió.

TORRE DE LA CLOSA. Topònim. Es citat com a tal en l’establiment nº 11 del Lloctinent de Justícia de 1647.

TORRE DE MIG DIA: dels primitius murs de la vila. Es trovaba situada davant del forn nou a l’extrem de dalt de la raval del Socors

TORRE DE SOL DE RIU: de vigilància de la costa. .

TORRE DELS ALFACS: dels primitius murs de la vila..

TORRE JAUMETA: dels primitius murs de la vila. Es deia també Joana o Jussana. En el llens més proper al convent de Sant Agustí.

TORRETA DELS MOROS: ede vigilància i defensa de l’interior.

TRES CORRALS, partida.

TRES CORREDORS, partida.

TRES FORQUES, partida i camí

TRIADOR; barranc, partida i urbanització moderna. (llinda amb la partida de la Devesa, perquè en escriptures de 1927 es diu: “…heredad en término de Vinaroz, partida Triadó o Dehesa…”; També, en escriptures del mateix any 1927 es cita: “ …heredad en este término de Vinaroz, partida Triadó o Dehesa … Linda …Oeste, barranco….”)

ULLASTRE D’EN CHAPERN. Topònim. Es citat com a tal en l’establiment nº 11 del Lloctinent de Justícia de 1647.

VINYA DE GUILLEM FERRANDO. Topònim. Es utilitzat com a tal el l’establiment nº 11 del Lloctinent de Justícia, en que es parla dels salaris dels “veadors”.

VINYA DE LA SISCA. Topònim. Es citat com a tal en l’establiment nº 11 del Lloctinent de Justícia de 1647.

VISTABELLA, partida, pou i urbanització moderna

VOLTA, partida.

Fem referència d’aquests noms que han sigut implantats per la gent del poble i que la majoria d’ells no són reconeguts oficialment. Són els següents:
AMERA, Plaça de l’
BARCELONETA, Cases
BARCO, platja del. Dita així pel xalet en forma de vaixell construït per Salvador Pascual “Vadoro”.
BARRACA del peix.
BASSA DEL PACÍFIC
BESSONS: pins pinyoners situats junt a la carretera de l’ermita.
CALVO, El. Denominació popular que se li dóna a la zona tocant als quatre camins, junt al barranquet conegut també com de Xixano i que desemboca a la platja dels Cossis.
CAMPING: Urbanització moderna; carretera de la costa nord.
CANALS, Les: lloc del riu que forma cascades menudes quan baixa fort
CARRER MAJOR: Finca gran situada junt a la carretera de l’ermita.
CASES BARATES: Del c. Sant Gregori
CASES O CASETES DE L’ALEMAN. Carrers de Baix Maestrat i Ausias March, construits per Sebastià Brau.
CASETES DE BLANCHADELL, lloc.tocant a la platja del Clot
CASILLA DE CARABINERS, lloc. Eren garites molt menudes en les que sols cabia una persona (carabiner) plantada per a fer guàrdia, vigilant la costa, dia i nit
CASILLA DE CAMINERS, lloc. Era ocupada pels caminers que arreglaven les carreteres de terra amb grava i matxaca.
CLOSA D’ALEJO. Vivenda de la Closa.
COSSIS, platja
CREU DE L’ERMITA
CREU DE SANT JOSEP, lloc.
CREU NEGRA. Creu de pedra negra situada a la falda del Puig, prop de l’estret.
CRIMEN, platgeta del
DESVIO, part de nacional 340.
ESPANYA, Plaça.(Vide id. en Enciclopèdia)
ESTACIÓ
ESTRET, lloc o part del riu.
EXTRAMUROS CARRERÓ / PILAR / PUENTE: significa “Fora muralla”. Encara s’utilitza aquesta denominació per a moltes direccions postals.
FORINYADA, relatiu al lloc o als pobladors del barri Fora el Forat.
HORT DELS CAPELLANS. Estava situat a l’extrem del carrer sant Miquel on es construiria després el segon cementeri de la Vila i actualment ocupa el seu lloc l’Asil dels vellets.
MAS D’ANGLÈS. Finca de les més grans del poble.
MI JOYA. Ubanització moderna situada a la Cala Puntal. El restaurant situat a la vora de la platja denominat “Mon bijou” ha donat nom a aquesta urbanització. En 1995 els responsables van demanar a l’Ajuntament l’abastiment d’aigües potables i clavegueres dels carrers R i S.
MOLÍ «LA SUIZA» . Situat a la part sud, a les afores de la població. Instal.lat junt al barranquet que passa per la partida de les Capçades (actualment entre Centi, que segueix junt a la antiga fàbrica de llevat i desemboca a la platja del Clot). En octubre de 1882 es volia adquirir per una empresa de Castelló per instal.lar un gasòmetre o fàbrica de gas per a l’ enllumenat públic, ja que el llavors existent sols tenia potència per a durar unes tres hores seguides.
MOLL . bras de llevant del port
MOLL DE PONENT. Id de ponent.
MURALLA. Lloc tocant a la muralla lliberal.
NEGRERO, Finca situada junt a la carretera de Càlig.
NORTE, carrer (entrada de l’estació)
PANTERA ROSA, La. . Edifici “Centelles”, a l’avinguda de Barcelona, cantonada al carrer del mateix c. Centelles.
PARET BLANCA. Finca la vora del riu Cervol.
PARRETA, La. Finca molt gran situada junt a la muntanyeta del Perengil.
PASSERA DEL RIU. Lloc d’encreuament del riu Cervol dels camins de l’ermita amb el dels Dos Vilars
PEDRERA. Serra situada junt al Perengil.
PERENGIL. Muntanyete veina del Puig de l’ermita.
PERERAM. Antic barri de sant Pere, amb significació similar a forinyada.
PERRERA Presó del campanar.
PIRULÍ, El.. Edifici de diversos usos. Nou Arxiu Municipal (1999-2000).
PLAÇA ESPANYA, encreuament de camins
POLVORÍ, lloc.
PONDEROSA, caseta de camp de la serra de l’ermita
PONT ROIG . Antic pont del ferrocarril.
PORTAL DE CÀLIG, lloc de la muralla a la raval de Càlig..
PORTAL D’ULLDECONA, lloc de la muralla al portal del c. Pont.
PUNTA CORDELEROS, actualment Club Nàutic.
PUNTA DEL RIO, d’Aigua Oliva.
QUATRE CAMINS. Primer encreuament de camins en la costa nord
QUILÒMETRE 148. Restaurant i topònim de referència.
RACÓ / RACONS, partida de dalt la serra de l’ermita.
RAVALETA, carrer. Nom amb que es designa el c. santa Anna.
REDONA DE L’ERMITA. Propietats de terreny de l’ermita.
REFUGIS. Construccions de formigó de la darrera Guerra Civil del 1936 per a vigilància de la costa i nius d’ametralladores.
ROCA, hotel i topònim de referència.
ROCA DE LA GAVINA, lloc.
ROCA PLANA, platja veïna de la Cala Puntal.
ROCALL, El: urbanització moderna de la partida Boverals.
TENTADERO PAN Y TOROS (abril 1974). TENTADERO EL ROMERAL. “De la Penya T. Diego Puerta”.
TORRETA DELS MOROS.
TRANSVERSAL, del port.
TRES CORRALS, partida.
TRES CORREDORS, partida.
TRES FORQUES, partida i camí
TRES PONTETS, platja
TRES REIS, plaça.
TRIADOR; barranc, partida i urbanització moderna.
ULLASTRE D’EN CHAPERN. Topònim. Es citat com a tal en l’establiment nº 11 del Lloctinent de Justícia de 1647.
VARADERO, carrer.
VERSALLES: urbanització moderna.
VEGAS, Las. Urbanització moderna de la zona o partida Saldonar.
VIET-NAM, Grup de vivendes dels mariners.
VILA-REAL, carrer.
VINYA DE GUILLEM FERRANDO. Topònim. Es utilitzat com a tal el l’establiment nº 11 del Lloctinent de Justícia, en que es parla dels salaris dels “veadors”.
VINYA DE LA SISCA. Topònim. Es citat com a tal en l’establiment nº 11 del Lloctinent de Justícia de 1647.
VISTABELLA, partida, pou i urbanització moderna
VOLTA, partida.
XALET DE LAS FLORES. Antiga casa de prostitució.
XIPRERS, Els: urbanització moderna.