Categoría: Letra T

Les obres de teatre de caràcter més o menys costumista local que es representaven en el Centro Instructivo Republicano o en el Centre Cultural Vinarossenc de Barcelona en el periode 1920-1931 es recullen les que es referixen a continuació:
Títol / Lloc d’ estrena / Data / Autor
La Perla de la Illeta. 1875(?). Cayetano Treserra
Por amor y por deber. Teatre Principal. 28-VIII-1884. Agustí Safon
Roseta la del Barranc. TeatrePrincipal. 25-XII-1885. Argemí
Roseta la del Barranc. Centro Inst. Republicano. Argemí
id. C. Vinarossenc. Barna. 20-I-1921. Paco Argemí
Garneu se casa eixa nit. Teatro Ateneo. Maig 1932. Argemí
Garneu que ve de les Mèriques. Paco Argemí.
Remordiment / Arrepentiment. C. Vinarossenc. set. 1921. Francesc Esteller Fons
Patriotismo. C. Vinarossenc. set. 1921. Agustí Safon
El carro de vi. ?
Debut de periodista. C. Vinarossenc. 29-VIII-1920. Eduard Ferràs
Un sabaté filofofich. C. Vinarossenc. nov. 1920 ?
Recordan la festa. C. Vinarossenc. 20-1-1921
Un jove vinarossenc
El contrabando. C. Vinarossenc. nov. 1920. ?
El tonto del panerot. C. Vinarossenc. feb. 1921 ?
Un aprenent de lletí. C. Vinarossenc. feb. 1921
Don Pedro del Almirez o el añejo del XXI». José Mira.
Un final feliz. abril 1929. Joaqu.Julian Sanjuán Escribano
Inocente. Círcul Catòlic. 5 abril 1931. Isidoro Bover Oliver
Bona nit, cresol. Sala Mozart (Barcelona). 23-1-1949. Foguet
De més verdes ne maduren. Foguet. Manuel Foguet
Per fi ha eixit lo sol. Foguet. Manuel Foguet
Tot per una vajilla. Foguet

Estrenat en 16 de febrer de 1910. Va ser el seu fundador Lluis Roso Bover, avi matern del pianista Leopold Querol. Es va estrenar amb l’òpera «Lucia de Lamermoor» de Donizzetti, no podent acudir el Sr. Roso Bover, per morir d’un atac al cor, quan es preparava per anar a l’acte. (Vide Ateneo Mercantil). Com a teatre, es van donar en ell grans espectacles: així, en 1920 van actuar els celebèrrims artistes catalans Borràs i Margarita Xirgu. En el transcòrrer dels anys es va convertir principalment en sala de cine: Cine Ateneo que conegut com “Palacio del Cine” va passar per diverses etapes amb altibaixos projectant-se allí les millors pel-lícules de l’època dorada: “Lo que el viento se llevó” i altres, i va perdurar fins la crisi de les sales de cine, als anys vuitanta.
Va ser enderrocat tot l’edifici en 1999, perdent-se unes notables pintures murals, banquets i altre mobiliari del jardí de rajoles fines modernistes, les màquines de cine, etc.

 

 

Cant i acte litúrgic molt solemne d’acció de gràcies a Déu i que forma part de la rica i preciosa liturgia catòlica. S’anomena també “Himne de Sant Agustí”. La nostra població ha celebrat aquest acte de glorificar Déu en molt senyalades ocasions des de temps molt antics. Segons Borràs Jarque, les excepcionals vegades que la nostra ciutat ha celebrat solemne Te Deum, foren les següents:

1659 – 29 d’agost: Pau dels Pirineus
1660 – 23 de maig: Triomf de l’Arxiduc d’Austria.
1662 – Benedicció de l’església de Sant Francesc.
1702 – 28 d’abril: Per pluja aconseguida.
1703 – 30 de juliol: Per l’acabament de l’altar del Roser.
1726 – mes de març: Per aigua i neu aconseguida.
1738 – 25 d’abril: Per pluja aconseguida.
1751 – 20 de maig: Per pluja aconseguida
1754 – 28 de juny: Demanat pels mariners lliurats d’apresament de pirates.
1756 – 5 de setembre: Per lliurar-se de plaga de llagosta.
1767 – 30 d’agost: Pel nomenament del Bisbe Lassala.
1768 – 11 de maig: Nomenament de Francesc Locella com Consell. del Real i Suprem.de Castella
1770 – 15 d’abril, dia de Pasqua: Per pluja aconseguida
1773 – 12 d’abril: pel nomenament de Lassala bisbe de Lleida.
1788 – Abril: Per pluja aconseguida.
1788 – Capella de santa Victòria al carrer Santa Rita.
1803 – 10 de juliol: Per pluja aconseguida.
1837 – 16 de juliol: Jurament de la nova Constitució
1839 – 31 d’agost: Signatura del Conveni de Vergara.
1839 – Octubre: Per la sortida del rei pretenent í.
1840 – Novembre: Pronunciament del General Espartero
1846 – 20 de novembre: Casament de la Reina Isabel II.
1854 – 21 d’octubre: Acabament de la pesta del còlera
1855 – 24 de juny: Dogma de la Immaculada.
1875 – 5 d’octubre: Pacificació del Centre.
1875 – 31 d’octubre: Fundació de les Teresianes.
1880 – 8 de febrer: Lliurament d’Alfons XII d’atemptat.
1885 – 18 d’octubre: Ciutat lliure del còlera.
1900 – 1 de gener: Entrada del nou segle
1903 – setembre: Nou Papa Pius X.
1910 – 21 de gener: Festes III Centenar de la Relíquia d
1914 – 3 de setembre: Elecció del Papa Benet XV.
1916 – 19 de gener: Festes del V Centenar de la Imatge .
1918 – 13 de gener: 50 anys sacerd. de Meseguer i Costa
1919 – 26 d’agost: 25 anys de bisbe de Tortosa.
1920 – 12 de febrer: Elecció del nou Papa Pius XI.
1921 – 23 de maig: “La Grossa” de la Loteria Nacional.
1926 – 10 de febrer: Vol del Plus Ultra a Argentina.
1927 – 29 de setembre: Festes cent. de imatge Misericòr.
1927 – 12 d’octubre: Per la pacificació del Rif.
1929 – 24 de febrer: Independència de l’Estat Vaticà.
1930 – 2 de març: 25 anys mossèn Bono com Arxiprest.
1958 – 2 de novembre: Per nou Papa Joan XXIII.
2000 – 29 de setembre: 759 aniversari de la Carta Pobla.

(Borràs Jarque. Història de Vinaròs, pp. 158, 183, 192, 194, 195, 197, 198, 211, 216, 217, 246, 346, 364, 370, 375, 389, 394, 397, 434, 435, 447, 451, 467, 480, 488, 496, 504, 509, 522, 526, 529, 538, 545, 546, 547, 549, 585)

A partir de l’any 2000 el regidor de Cultura Salvador Oliver Foix va implantar la celebració anyal del TE DEUM dins de les festa de la Carta Pobla, que ell va crear.

 

Empresa de bous que compta entre els seus fundadors amb el vinarossenc J. Miguel Torres i que contracta espectacles taurins i en concret per a la nostra plaça des de l’any 1981. També actua en altres places, i entre elles, la de Castelló.

Els taurons existeixen en tots els aceans del món. Els que es pesquen a Vinaròs son pràcticament inofensius. Des de sempre han estat els típics “gatets” que els mariners penjaven a secar al sol per a menjar-los després torrats, els taurons més abundants de tots els que es pesquen en la localitat. Va publicar la revista espanyola “Muy interesante” (setembre 1997), un artícle proclamant Vinaròs un dels llocs on apareixien taurons, en un escrit un tant sensacionalista, de cara als banyistes. El seu títol era “El tiburón, el terror de los mares. Nuevas estrategias para evitar su ataque.” En diverses ocasions s’han publicat fotografies al setm. “Vinaròs” d’exemplars de tamany significatiu, com el 28 de novembre de 1967; un “marrajo gigante” o tiburón peregrino el 4 de març de 1978; “pez zorro” en setm. “Vinaròs” del 29-XI-1980; una tintorera el 21 de maig de 1988; en el setm. de 17-IX-1994 apareix un tauró blau (morena); el 13 de juny de 1998 publicava el setm. Vinaròs també una foto d’uns pescadors junt a un preciòs “pelegrí”, capturat per l’embarcació “Nueva Paloma Divina”, etc. no passant de ser aquests casos i els fets, una pura anècdota.

 

Plataforma reivindicativa promoguda per l’alcalde vinarossenc Xavier Balada amb l’ex – alcalde d’Ulldecona i cosí seu Jaume Antich, de diversos ajuntaments amb alcaldes independents o socialistes, per tal de reivindicar i d’aconseguir millores estructurals per als pobles de l’entorn del riu Sénia i que se sentien postergats per part de la Generalitat Valenciana i de la Diputació de Castelló amb majoria del Partit Popular. En febrer de 2005 van fer un viatge a Madrid diversos alcaldes, visitant diversos ministres. Els seus resultats, però, foren molt qüestionats per l’oposició. En 2007 integraven la Taula 22 municipis.