Creat en gener de 1994, va perdurar fins al mes de juliol del mateix any, per a donar treball a joves desocupats. Va comptar amb un pressupost d’ uns vuit milions de pessetes. Situat en una finca veïna de l’Hospital Comarcal.
Talavera Rato, Jaume
(Vinaròs 26-X-1909 – 1971). Alcalde de Vinaròs des de 1940 a l’11 de febrer de 1949. Durant la seua alcaldia es van pagar els deutes atrassats a la Diputació, a la Hisenda Pública i al Banc de Crèdit Local. Amb una política de total austeritat es restauren els danys de la guerra civil, fent obres menors, com reparar, pintar, reposar cristalls, etc. als edificis de les escoles, ermites, ajuntament, mercat, cloaca de sant Tomàs, escorxador municipal, quarter de la guàrdia civil, hospital, asil dels vellets, jutjats, Centre Secundari d’Higiene Rural, etc. Es fan moltes voreres, es reparen ponts i camins i s’afegeixen molts fanals per a il.luminar places i carrers. També amb ell es restaura el pont del Riu Cervol a la carretera nacional destroçat per la riuada de 1945 i es deixen els comptes de l’Ajuntament completament sanejats de deutes. Era estudiant en 1910, als 23 anys, segons el cens. Morí als 61 anys i estava casat amb Teresa Castell Montserrat des de 1942.
Téllez, Fra Gabriel (Tirso de Molina)
(Madrid 1584-Almazán 1648). Literat. El gran escriptor de la llengua castellana és autor de l’obra «Los cigarrales de Toledo«, escrita en 1621, en la que nomena el port natural de Vinaròs, importantíssim en el segle XVII. Diu així la referència a un dels personatges, un tal García: «… para remediar mal de amores…»recogiendo joyas y dinero y partiendome a VINAROZ, donde estaban las galeras de Nápoles, porque no satisfecho en poner tierra por medio, quise poner también toda el agua del Mediterráneo…» L’altra cita la fa dos vegades al final de l’acte segon de l’obra teatral “La huerta de Juan Fernández”. En la segona d’elles parla Tomasa així: “
Tomasa: Me prueba
La tierra; pero ya caigo.
Tengo la memoria tierna.
Vine en una galeaza,
que seria mi parienta
por lo Galeazo, en fin,
y pasando el golfo en ella,
comimos muy mal bizcocho.
Yo le prometo a ‘selencia
Que en esto del bizcochar,
Son malas monjas galeras.
Desembarqué en Vino-arroz.
Petronila: Vinaroz se llama
Tomasa: Bestia,
Vinaroz o Bindarraez,
¿qué importa mudar dos letras?
Tomamos postas allí;
Que fue la invención más fiera.
‘selencia ¿ha corrido postas?
…………………………..
Títols
La població ha passat per diferents etapes al llarg de la seua història, sent considerada en la carta pobla com una “alqueria”. Així va ser alqueria depenent de Peníscola durant els primers segles. Desprès apareix com a “Lloc”.
TÍTOL DE LLOCH. En molts pergamins i documents antics es nomenada la nostra població com a Lloch, mentre a Benicarló ja se la denomina “Vila”, concessió que segurament es concediria en raó del nombre d’habitants.
TÍTOL DE VILA. Concessió honorífica concedida a Vinaròs discutida. Segons afirma Bernardo Espinalt en la seua obra Atlante Español, de qui segurament ho prendria després Rafels García (Borràs Jarque desconeix de qui o de quina font ho havia tret aquest), va ser el Mestre Lanzol de Romaní qui li va donar el títol de Vila a Vinaròs en 1540. Però Borràs Jarque diu que en 1490, en un document signat pel rei Ferran el Catòlic, ja apareix Vinaròs amb aquesta categoria. Per altra part sabem que Francesc Llançol de Romaní, XIII Maestre de Montesa, el qual va morir a València el 12 de març de 1544, en vista a la hegemonia política, econòmica i l’augment demogràfic “dels fiels vehíns habitadors” va passar de la categoria de Llochs a Viles, el 18 de gener de 1540, davant d’escriptura pública, feta davant el notari Antoni Borràs, als tres pobles, que en l’actualitat són Canet lo Roig, La Jana i Càlig. Com Bernardo Espinalt és l’única font en que han begut els altres autors i aquest es tant poc de fiar pels nombrosos errors que conté, devem reservar-nos, per l’abundància de documents posteriors a 1540 en que es denomina a Vinaròs encara com a “Lloch”. Sols per citar-ne algun diren que en 1543 el pergamí de l’arxiu que parla de que Vinaròs paga el dret de la “bolla”, escrit i datat en el mateix Vinaròs el 8 de maig, es parla encara de Lloch i no de Vila i així passa amb altres pergamins o documents que Joan Bover transcriu, però aquest autor eixe tema pareix que no el toca perquè no li va interessar i no se’n adonà.
TÍTOL DE CIUTAT. Concessió feta a Vinaròs pel rei Alfons XII en 1880. Així, en la Gazeta de Madrid (Butlletí Oficial de l’Estat), va aparèixer la reial Ordre: «Queriendo dar una prueba de mi Real aprecio a la villa de Vinaroz, provincia de Castellón, por la importancia que la misma ha adquirido, debido al aumento de su vecindario, desarrollo de su riqueza comercial, y por los méritos contraídos durante la guerra civil. / Vengo en concederle el Título de CIUDAD. / Dado en Palacio a once de Mayo de 1880. / ALFONSO”.
TITOL DE “MOLT NOBLE I LLEIAL”. Títols concedits per Reial Cèdula de la Reina Isabel II en 10 de desembre de 1862, atenent als mèrits adquirits en les guerres de Successió, de la Independència i en la dels Set Anys. Va ser l’ajuntament presidit per Estanislao Huguet que en agost de l’any anterior l’havia sol.licitat, encara que no complet ja que la petició es va fer de “Molt noble, molt lleal i molt esforçada Vila”.
Tírig
Població del Partit Judicial de Vinaròs.