Categoría: Letra T

(La Habana, Cuba, 1894 – Vinaròs 1976) .  Militar. Va ocupar el càrrec de tinent i després capità de la Guàrdia Civil durant tretze anys en la nostra ciutat, durant la Dictadura de Primo i en els anys azarosos de la segona República en que va haver de disoldre escamots que es produien entre els paisans de dretes i esquerres, abans d’alguns mítins; va passar després com a Comanant a Bilbao i València, lloc des de la qual va retornar a Vinaròs com a retirat. Havia lluitat en la campanya d’Africa al costat del Generalíssim Franco, quan els dos tenien la graduació de tinents i Franco va caure ferit i ell va salvar-lo de caure en mans enemigues. Per aquesta acció Franco va ser ascendit a capità, mentre que a ell li van concedir la Creu lloretjada de San Fernando.

 (¿? 1858 – Vinaròs 17-I-1918). Organista i Mestre de Música. Va dirigir orquestres i conjunts del Centre Republicà. A la mort d’Argemí en 1887, el Clergat va nomenar Tapbioles organista de l’Arxiprestal, mentre que l’Ajuntament va preferir a Julián Sanz; el plet entre les autoritats civils i religioses va durar diversos anys.

Llegim que en sessió de l’Ajuntament del 19 d’agost de 1931 “se acordó suscribirse por diez ejemplares a un álbum de turismo y pagar su importe de doscientas cincuenta pesetas” (Rev. “San Sebastián” del dia 23 següent). Entre els anys 1915-1935 es construeixen ja xalets a les afores de la població i més o menys prop de la mar, per propietaris més bé pudients preferentment a les partides més pròximes de Sant Roc i els Boverals. Estiuegen a Vinaròs alguns rics propietaris tortosins i de la comarca, catedràtics de les universitats, militars i algunes eminències procedents de Madrid, (cas de Bernardino Landete; i de Càceres, com Adelardo Covarsí, d’ascendència vinarossenca), capellans, alguns mestres i pocs més. Molts d’aquells xalets estaven en venda o en alquiler, amb aigua de cisterna o de pou i “amb o sense llum elèctrica”. En els anys més pròxims a 1930 ja s’estableixesn les pelegrinacions a Lourdes i al Pilar de Saragossa, per als pudients. En 1930 el governador de Castelló mana en un ban que no es viatge dalt dels camions plantats, costum que no s’evitaria fins ben entrats els anys quaranta i tants per la penosa postguerra. Els vinarossencs normalment feien els seus viatges de noces a Barcelona i alguns ni tampoc això podien. És en els anys de la dècada de 1930 en que la paraula “turisme” comença a posar-se de moda al nostre poble, tal com s’apunta en la referència citada de l’Ajuntament i en esta altra que apareix un any després en la mateixa revista “San Sebastián” amb data de 19 de juliol de 1932: “A las Baleares: En viaje de turismo, salieron para Valencia donde les esperan sus hermanos D. Antonio García y doña Visitación Pola, las señoritas Pilar y Blanquita Pola. / En Valencia embarcarán para Palma de Mallorca y otras capitales importantes de las Islas”. El boom del turisme coincidí a Espanya amb la dècada de 1960, amb l’aparició de la televisió i també a nivell nacional del cotxe Seat 600, en l’època denominada “del desarrollisme”. Fins eixos anys l’horari d’estar a la platja era sols de les 12 a 14 hores del migdia, contràriament al que es recomana posteriorment per la forta i perillosa radiació solar. Fins llavors, la gent de Vinaròs quasi mai havia prés el bany fora de les hores abans esmentades. Viatjar per l’estranger era un luxe extraordinari, encara que en el segle XIX Venceslao Ayguals i Àngel Villalobos ja es van trobar en Londres i París. El fenònem social del turisme ha anat lligat als avenços del progrès com són els cotxes, aviació comercial, més cultura, i millor posició econòmica, dels darrers 40 anys. A Vinaròs es va crear l’oficina d’informació i turisme (Centro de Iniciativas y Turismo) en l’època de l’alcalde Francesc Balada, més de cara al turisme estranger europeu (alemanys, francesos, holandesos, belgues, italians, …) que a l’interior, perquè eixe es produí molt desprès. Les colònies d’alemanys, holandesos i belgues s’anaven instal.lant en xalets de la costa nord (zona del Camping-Motel Balada) i poc desprès per la zona de Cala Puntal. Els turistes anglesos no han sigut mai freqüents a la població ja que ells necessiten més bé d’un aeroport proper per viatjar en avió i aprofitar al màxim els seus dies de lleure. De dia en dia creix la preocupació i promoció del turisme en tots els àmbits, sent an temps moderns en que s’estableixen les banderes blaves per a les platges més netes i el “Pla d’excel.lència Turística” promoguda per la Generalitat Valenciana que reforma els entorns de les platges.

Dels atatcs dels turcs a Vinaròs en parla prou Viciana, expressant-se d’aquesta manera: “Este pueblo es el más bien armado, y abastecido de toda la costa y esto le es muy necesario porque el 17 de agosto del año 1545 salió Arraez, Turco, con trece galeras bastardas y reales. Amaneció sobre Vinaroz y le combatió desde el mar con su artillería hasta las diez horas del dia, con la mayor prisa y furia que pudo y le tiró gran número de pelotas de sesenta y setenta libras de peso, de hierro colado. Por la gracia de Dios no hubo mas daño que una mujer que perdió un ojo. El turco perdió más de doscientos hombres además de muchos heridos de la arcabucería. Y Arraez hubo de marchar y supo el daño que había recibido. También vieron que estaba para hundirse una galera muy maltratada. Pasada la pelea y combate el turco hizo vela hacia los Alfaques y llegaron hasta mil hombres de socorro de la villa de San Mateo y de otros pueblos comarcanos. En este socorro iba el reverendo licenciado Arteaga, inquisidor de Valencia, que a la sazón visitaba el reino y hallándose en San Mateo apresuró la salida del socorro. Como la empresa era tan santa puso su persona primero. No solamente esta vez fue acometida la villa de Vinaroz por este corsario, sino muchas otras veces tuvo ataques de galeotes de turcos, porque segun es el vecino de los Alifaques tienen cuenta de los enemigos y tienen mucho cuidado de la vela y guarda de la tierra y en este caso de aviso en un punto están preparados como lo hicieron el 7 de julio del año 1566 que descubrieron siete galeotas que pasaron delante de Vinaroz y cuando estuvieron en el término de Benicarló muchos turcos saltaron a tierra y corrieron por las huertas. Entonces 25 de a caballo y 100 arcabuceros de Vinaroz atacaron a los turcos, los vencieron y les hicieron dejar todo lo que habían tomado de las huertas. Así les acontece a menudo a los de Vinaroz con los turcos”.

Grup de joves estudiants, que vestits i amb guitarres i acordions a l’ ús de les tunes estudiantils ofereixen les seues cançons típiques d’ aquests conjunts. Es la seua organitzadora i professora d’ instruments de corda, Pili Yeves Sabaté. Promoguda en març de 1992.

Vide taronja.