Categoría: Letra T

Nom amb que es coneixia, quan encara no existien ni les jubilacions ni la Seguretat Social, la subvenció que rebien els mariners vells per part de la seua societat a les acaballes del segle passat (1890); consistia en quatre reals diaris en cas d’estar dolents o d’un reial en cas de sobrepassar els socis els setanta anys. Com que l’ajuda era molt reduïda, es coneixia amb aquest nom.

Lloc on es practica l’esport de pilota valenciana. Un de propietat particular estava vigent en febrer de 1921 al carrer del Pont, número 14, el qual restava obert als matins i a les vesprades per a tots aquells que el vulgueren utilitzar, pagant. Aquest es va tancar en juny de 1924, al comprar-lo Pedro Giner Torres i convertir-lo en magatzem de fusta. Aquest antiquíssim joc ja es practicava moltíssims anys abans en el carrer Sant Nicolau. Quan Febrer de la Torre va adquirir un reng de solars del carrer del Socors, ja es cita que en la part més alta es trobava també un trinquet.

Mercader. Alcalde accidental de Vinaròs en 1710. Jurat en 1696. Fill de l’anterior. En 1704, Francesc Trifú espòs de Barbera Llopis te una filla que es casa amb el plater u orfebre Josep Piñol Cambra. La corona que ostenta la imatge del Natzaré de les nostres processons de setmana santa és encara l’antiga corona que portava el Natzaré de sant Agustí, imatge que el poble tenia en gran estima i era una preciosa talla que imposava. Segons dien els que la recordaven que l’havien vist nua, tenia tots els atributs masculins, tapats a la vista sols per la roba que se li posava. Desgraciadament aquesta talla de la que se’n parla a la Història de Borràs molt detalladament, va ser destrossada durant la darrera guerra civil. La corona de plata que porta l’actual imatge, hem dit que és la mateixa que ostentava l’antiga. Du al revers la següent inscripció: LADIO/ DELIMO/ SNA FRANCISCO TRIFU. (La dió de Limosna Francisco Trifú) i 1732. Però vegem primer tot el que ens diuen Rafels García i Borràs Jarque referent «als» Francesc Trifú. Ràfels García el cita en la guerra de successió, quan el primer alcalde, Febrer de la Torre i el Governador de Peníscola, Sancho de Echeverría es refugien en el seu Castell, dixen en el càrrec d’alcalde accidental a Francesc Trifú. Ràfels amb la seua literatura florida diu: «el cual nombró para sustituirle a Don Francisco Trifú, persona ilustrada, activa y celosa en el cumplimiento de sus deberes. Este distinguido caballero, al hacerse cargo de la Alcaldía, obrando con previsión y acierto, tomó sus disposiciones para el caso de ser invadida la villa por las tropas enemigas, evitando desmanes y atropellos«. Borràs, qui ho pren de Ràfels, ho expresa amb menys literatura. Borràs cita Trifú com a tres mariners diferents, Francesc, Joan Francesc i com a Batiste en la pàgina 122 i després en les 174 (Francesc, Jurat en 1692), 187 (en 1710, l’alcalde Febrer de la Torre i el Governador Sancho de Echevarria de Peníscola s’amaguen en el seu castell i dixen a Francesc Trifú com alcalde accidental en Vinaròs), 212 (en acta de fundació de la confraria de sant Cristòfol, 1 de gener de 1716, apareix un dels confrares com a Francesc Trifú, mercader) i pàgina 259 (repetix lo d’alcalde accidental).

Mercader. Alcalde accidental de Vinaròs en 1710. Jurat en 1696. Fill de l’anterior. En 1704, Francesc Trifú espòs de Barbera Llopis te una filla que es casa amb el plater u orfebre Josep Piñol Cambra. La corona que ostenta la imatge del Natzaré de les nostres processons de setmana santa és encara l’antiga corona que portava el Natzaré de sant Agustí, imatge que el poble tenia en gran estima i era una preciosa talla que imposava. Segons dien els que la recordaven que l’havien vist nua, tenia tots els atributs masculins, tapats a la vista sols per la roba que se li posava. Desgraciadament aquesta talla de la que se’n parla a la Història de Borràs molt detalladament, va ser destrossada durant la darrera guerra civil. La corona de plata que porta l’actual imatge, hem dit que és la mateixa que ostentava l’antiga. Du al revers la següent inscripció: LADIO/ DELIMO/ SNA FRANCISCO TRIFU. (La dió de Limosna Francisco Trifú) i 1732. Però vegem primer tot el que ens diuen Rafels García i Borràs Jarque referent «als» Francesc Trifú. Ràfels García el cita en la guerra de successió, quan el primer alcalde, Febrer de la Torre i el Governador de Peníscola, Sancho de Echeverría es refugien en el seu Castell, dixen en el càrrec d’alcalde accidental a Francesc Trifú. Ràfels amb la seua literatura florida diu: «el cual nombró para sustituirle a Don Francisco Trifú, persona ilustrada, activa y celosa en el cumplimiento de sus deberes. Este distinguido caballero, al hacerse cargo de la Alcaldía, obrando con previsión y acierto, tomó sus disposiciones para el caso de ser invadida la villa por las tropas enemigas, evitando desmanes y atropellos«. Borràs, qui ho pren de Ràfels, ho expresa amb menys literatura. Borràs cita Trifú com a tres mariners diferents, Francesc, Joan Francesc i com a Batiste en la pàgina 122 i després en les 174 (Francesc, Jurat en 1692), 187 (en 1710, l’alcalde Febrer de la Torre i el Governador Sancho de Echevarria de Peníscola s’amaguen en el seu castell i dixen a Francesc Trifú com alcalde accidental en Vinaròs), 212 (en acta de fundació de la confraria de sant Cristòfol, 1 de gener de 1716, apareix un dels confrares com a Francesc Trifú, mercader) i pàgina 259 (repetix lo d’alcalde accidental).

(Vinaròs,?). Notari (?). Quan el 6 de febrer de 1757 mor Nicolau Béccar, Sargent Major de Dragons del Regiment de Bèlgica, havia testat ja, davant de Francesc Trifú, un any abans.

Revista quinzenal fundada per Xavier Balada i dirigida per Mariano Castejón Chaler. Va ser presentada l’11 de setembre de 1992, eixint però el primer número a la llum el 12 de novembre següent com “Tribuna de Vinaròs”, perquè aquest nom ja havia estat enregistrat per la directora de la revista oponent, Anna Fibla, del Crònica, i va haver de canviar la denominació. Va perdurar fins juliol de 1993 Posteriorment, després d’algunes dificultats va prendre la direcció Santiago Roig Mafe, però sols va reaparèixer mensualment amb un parell de números més, des del 18 de desembre de 1993. Va publicar tant sols 23 números.