Categoría: Letra U

1. Nom que rebia la societat obrera creada a finals del segle passat i vigent fins la guerra civil del 1936, que agrupava els treballadors de diversos gremis, tant dispars com els mariners, armadors i els xocolaters vinarossencs.

2. Vide Sociedad de Armadores.

Partit únic permés durant la Dictadura de Primo de Rivera, constituit a finals d’octubre de 1924, sent presidit pel mestre Josep Sanchiz. Foren les seues persones influents i significades el marquès de Benicarló, a nivell provincial i comarcal, i l’Ajudant d’Obres Públiques, Joan Ribera Gonel, a nivell de Vinaròs. Ramon Adell Vizcarro era el secretari local i també Secretari de la Junta de Districte.

Entitat formada pels radioafeccionats locals. Es reunien primerament en el local social de la Colla, formant un club en 1993. En agost de 1994, gràcies a les seua labor van ajudar a una barca veriada en alta mar i es van legalitzar com a entitat en octubre, sent president Miquel Mogarra Lara i tenint l’entitat uns 22 socis. En desembre de 1993 es reunien en el restaurant Costa Cálida.

Abans de la guerra civil el ciclisme vinarossenc s’aglutinava ja en una denominada «Peña Ciclista». No està massa clara la fundació d’aquesta actual i nova entitat, ja que segons uns socis es va fundar l’1 de gener de 1952. Però els papers diuen que va ser fundada el mes d’agost de 1956, i va ser legalitzada pel govern civil el 7 de setembre següent, sent llavors el seu primer president Agustí Roure Miralles i tenint les seues oficines al bar Liceo primer i després al café Blau. Entre les seues activitats ciclistes han destacat l’organització des de 1962 de la Volta del Llagostí, (dita primer “Premio Liberación”), una «Escalada a l’ermita» que s’ha celebrat en diverses ocasions i una Escola de Ciclisme que funciona intermitentment. Passant per sèries dificultats econòmiques a causa d’haver adquirit un costòs local propi del carrer de S. Francesc al febrer de 1980 que es va construir molt modern (inaugurat a finals de novembre), va haver de promocionar el joc del bingo per a financiar les costoses obres, podent-se escripturar el local o la seu en uns baixos d’una torre de pissos ja definitivament tretze anys després, per fi en 1993. Presidents de l’entitat han sigut entre d’altres: Manuel Sales Viladecans, Agustí Roure (2ª volta), Jacinto Moliner Meseguer (4art), Josep Polo Molina (5é) fins març de 1976 i des de llavors Eloi Fabregat Bellés (maig de 1981), i Josep Comes Caballer, aquest per segona volta en gener 1994. Josep Manuel Solsona Vizcarro va substituir Ricard Franco en març de 2002. Manuel Sales Viladecans va escriure unes notes històriques sobre l’entitat que es van publicar en uns suplements esportius apareguts dins de les pàgines del setmanari “Vinaròs” a partir del setembre de 1982 durant una breu temporada.

Partit nacionalista valencià amb molt poca representativitat a Vinaròs.

(Reussbühl, Cantó de Lucerna, Suïssa, 1958). Escultor d’art modern afincat a Vinaròs des de l’any 1992, on la seua esposa exerceix com a docent en un Institut. Utilitza la fusta, el ferro i fragments o residus trobats a les nostres platges. Ha realitzat diverses exposicions en ciutats com el seu poble, Zurich, Berna, París, València, Castelló, etc. Els anys 2002 i 2008 també va exposar a la sala de la Fundació Caixa Vinaròs.