Categoría: Letra V

(Vinaròs,?). Sacerdot. Vicari perpetu de la Parroquial. Autor de la novena a Sant Valent, la introducció de la qual va redactar el seu nebot Baltasar Piñol Espinosa. Mossèn Vilar va escriure dita novena amb motiu de la primera epidèmia de còlera que es va produir en la nostra ciutat al segle XIX.

(Vinaròs, 19-VI- 1915 – Múrcia, 29-III-2006). Aparéix com a catedràtic de l’Institut Ramiro de Maeztu de Madrid en octubre de 1957. En abril de 1960 va ser nomenat catedràtic de Francés de l’Institut de segon ensenyament de Palma de Mallorca. Inspector en Cap del Districte Universitari de Múrcia des del 2 de desembre de 1964, càrrec amb el que també se’l nomena en agost de 1973. Professor de la Universitat de Múrcia. És autor de “Influencia popular en el léxico numismático”. (Alacant, 1977, 24 pp.) i de “Historia del Real de a Ocho”, del servei de publicacions de la referida Universitat, de 1997, molt conegut entre els numismàtics. L’11 d’agost de 1973 havia publicat al setmanari “Vinaroz” l’article “El Duque de Vendôme”, aclarint algunes circumstàncies de la repentina mort de l’ínclit oncle del rei Felip Vé. a Vinaròs. Va morir a Múrcia als 90 anys.

(Vinaròs 30-XI-1909).Fill del mestre Vilaplana. Nascut al carrer de Sant Jaume. Excel.lent músic. En juliol de 1983 li escriu una emotiva carta a Filomena Ferràs en el setm. “Vinaròs” (dissabte 9) i una altra a Josep Anglés en el mateix setmanari de data del 27 d’agost del mateix any.

(Vinaròs 23-IV-1912 – Barcelona 2-XII-1986). Fill del mestre Vilaplana. Fou el seu padrí el destacat vinarossenc Vicent Valls Anglés.Resident a Barcelona on es va casar amb Rosa Pujol Pujol el 26 de setembre de 1945 en la parròquia de Sant Ginés d’Ametlla del Vallés. Es tornà a casar en segones noces amb Teresa Prieto Lozano a Zamora el 2 d’agost de 1975. En 1978 apareix suscrit a la reedició del llibre “Història de Vinaròs”.

(Torreblanca 1900 – Tiermas (Zaragoza) 1936).Advocat. Fill del mestre Vilaplana. Oficial de Telègrafs des de l’abril de 1921. Domiciliat a Vinaròs en plaça de Sant Antoni, 15, en el moment de la seua mort que es va produir en el transcurs de la guerra civil als 36 anys en el balneari de Tiermas on es trobava accidentalment segons manifestacions del seu pare.

(Torreblanca 1881 – 25-XI-1955). Mestre Nacional. Va exercir a Vinaròs des de 1906, fins la seua jubilació, deixant una estela d’enorme prestigi. Va tenir sis fills, alguns d’ells nascuts a Vinaròs (Juli Vilaplana, en 30-XI-1909). Va fundar en 1919 un museu de Ciències Naturals que després va passar amb ell al nou col.legi Sant Sebastià a partir de la seua inauguració en 1929, que es va perdre en la guerra civil al transformar l’escola en Hospital Militar; els seus fòssils, minerals, cargols i closques de moluscs van ser llençats per les finestres pels soldats nacionals de les tropes franquistes. Comptava el Museu amb més de 221 espècies de cargols catalogades (72 mol.lusc lamelibranquis, 52 gasteròpods, 19 equinodermes, 40 crustacis, 13 pòlips i 12 espongiaris) i més de 100 sense catalogar; dos-cents exemplars de minerals i gran nombre de fòssils en 1932. En 1929 havia rebut el premi de la fundació San Gaspar, a la Virtut, concedit per la Reial Acadèmia Espanyola. Des de 1921 enviava mostres repetides per totes les escoles d’ Espanya. En 1930 havia enviat al bisbe de Coria, per a la regió deprimida de «Las Hurdes» vuitanta col.lecions amb 9.400 exemplars. En 1931 el nombre de col.leccions enviades pels pobles pujava ja a 596 amb un total de 94.870 mostres. Per aquesta intensa tasca va ser premiat amb vot de gràcia per la Inspecció, i de la Junta local de Primer Ensenyament, Premi de la Junta de Protecció a la Infància, Medalla de plata de la Caixa Postal d’Estalvis i de Bronze de la Mutualitat; Premi de l’Acadèmia de la Llengua i de la de Ciències Morals, etc. En 1928 l’Ajuntament de Vinaròs el va obsequiar amb quaranta pessetes per a les vitrines destinades a Biblioteca Escolar. Cinquanta-tres editorials de València, Barcelona i Madrid, etc. van enviar lots de llibres gratuïtament. Els germans Álvarez Quintero van enviar les seues obres completes també debades. De la mateixa manera rebia periòdics, revistes, així com un microscopi, aparell de ràdio, màquina de fotografiar, etc. Les despeses d’enviar les col.leccions repetides a les diferents destinacions les pagava de la seua pròpia butxaca: 6.000 pessetes anyals amb les que a més havia de mantenir l’esposa dolenta (malalta) i sis fills. Va ser nomenat Inspector pel Ministeri d’Instrucción Pública en abril de 1933. Va ser soci de la Real Sociedad Española de Historia Natural, que el va premiar gràcies a les gestions dels catedràtics de Universitat, Luis Lozano i Ignacio Bolívar; amb D. Luis, considerat el 1er. gran Ictiòleg espanyol, va colaborar aportant gran varietat i nombre de peixos. Durant el franquisme va ser apartat de l’Ensenyament Públic, acusat entre altres coses d’haver-se apropiat de l’enciclopèdia Espasa, que era patrimoni personal de l’arxiprest mossén Bono i va impartir classes de batxillerat en l’Acadèmia denominada “Academia Bachillerato” del professor Josep Vidal, de Vinaròs. A la seua mort, ocorreguda a Torreblanca en 1955, van assistir nombrosos ex-alumnes vinarossencs, que li professaren sempre una especialíssima veneració. En juny de 1983 se li va dedicar l’Institut de Formació Professional. Anteriorment també se li havia dedicat, conjuntament amb el mestre Sanchiz, un carrer per l’alcalde Lluís Franco. Per a conèixer els nombrosíssims mèrits d’aquest extraordinari mestre, i de la seua entrega total a la professió, cal remetre al lector a l’article publicat en el setm. “Vinaròs” del 13 de juny de 1981, que escapen obviament per raons d’espai a aquesta obra.