Categoría: Letra V

Aquest estrany nom apareix en repetides ocasions en la nomenclatura dels murs i forts de l’època liberal que envoltaven la ciutat segons ens descriu la Història de Vinaròs de J. M. Borràs Jarque, (pàgines 366 i 368). Cita l’historiador que l’any 1838, el Baró de Villadardí (sic), com a director de les obres de fortificació de la nostra població va trobar suficient la quantitat de 60.000 reals que s’havien recollit d’una suscripció voluntària entre tots els veïns del poble. Un dels forts es denominat precisament de Vila-Atardy i pareix ser que estava situat entre la sortida del Camí Carreró i la del Camí del Pont. El pintor Puig Roda també fa referència en un dels seus quadres a una mansió denominada de Villa-Atardy, que estaria situada per l’esmentat lloc.

Mestre de Montesa, Francesc Lanzol de Romaní, concedí a Vinaròs el títol de Vila en 1540. Això és el que afirma Ràfels García en la revista “San Sebastián”, nº 7, de l’any 1908, en el seu escrit “Apuntes Históricos”. Borràs Jarque, que pren la important data, afirma que ell no coneix d’on ha tret Rafels la referida cita i aporta referències d’algun document pel que mig segle abans ja era considerat Vinaròscom Vila. Això és el que s’afirma en l’obra “Atlante Español” de Bernardo Espinatl (1786). Tampoc hem de creure aquestes referències al peu de la lletra, perque Bover que ha transcrit també tants documents antics, tampoc es dona compte que molts anys desprès encara n’apareixen altres, citant a Vinaròs encara amb el títol de “Lloc” i no com a “Vila”. Borràs parla de que ha visst documents en que molt més aqbans es cita a Vinaròs ja com a “Vila”. Pareix que a Bover aquest tema no li va interessar o no va trobar res. lSegurament els notaris – escrivans d’aquella època no deurien parar tampoc massa compte amb eixos títols, en que es parla de “universitats” a tots els pobles grans i menuts, i que Peníscola era ja “Vila” quan encara Benicarló i Vinaròs que depenien d’ella eren considerats només alqueries depenents o “llocs” i que Benicarló va alcançar el títol de Vila abans que Vinaròs, segurament pel nombre d’habitants que havia alcançat en aquells temps, tant diferents.

Servei gratuït ofert com una part més de la biblioteca municipal, posat en funcionament en juliol de 1998. L’únic requisit per al prèstec de les cintes de video era ser soci de la Biblioteca i es duia a terme amb la col.laboració del Gabinet de Normalització Lingüística.

(Vinaròs, segle XVII). Mercader. Lloctinent de Comanador. Cap a 1660 tenia la seua vivenda al carrer del Àngel, com així apareix en molts dels «Establiments» del Lloctinent de comanador i del Mustassaf del nostre poble:«de quibus, quae fuerunt acta extra moenia Vinarosii intus domos dicti Locumtenentis Commendatoris situs in suburbio apellato Angeli Custodis», que vol significar que van ser redactats fora de les muralles de Vinaròs, en la casa del Lloctinent de Comanador, situada en el raval de l’Angel Custodi» (a vegades afegeix o de l’Escurial).

(Reinosa, Santander, 1935 – Madrid 2002). Fill del vinarossenc Joaquim Vidal Gargallo. Director durant 22 anys de la revista “Hoja del Mar” de difussió per tota Espanya que editava L’Institut Social de la Marina. Autor de diversos llibres, articles i videos sobre tauromàquia. Fou un dels més prestigiosos crítics tauríns de diverses publicacions i diaris d’àmbit nacional. Cap de la secció de crítica taurina del diari “El País”, des de la seua fundació. Col.laborador radiofònic de la cadena SER. La seua literatura taurina era de gran qualitat. Es va fer proverbial la frase “Las vacas enviudan a las cinco” que publicava a “La Codorniz”. Autor entre altres obres de “La feria de la apertura (1975), “El toreo es grandeza (1987) i “Cuarenta años después. Temporada taurina” (1987). Visitava sovint Vinaròs on resideix la seua germana. D’ell s’ha escrit el següent:
JOYERO ORFEBRE DE LA CRÍTICA.
ORGULLO DE UN MUNDO OSCURO; Y DE LUCES.
AUGUSTO EN SABIDURIA TAURÓMACA.
QUISO SER FARO, UNIR, Y LOGRÓ NAVEGAR.
UN CREADOR, FUSIONÓ LITERATURA, TORO Y TOREO.
INICIÓ EL CAMINO PARA LOS ELEGIDOS.
NADIE COMO ÉL DESCUBRIÓ EL SENTIDO PROFUNDO DEL TORERO.
VIVIÓ, ESCRIBIÓ Y HABLÓ LIMPIO DE CORAZON. SÓLO ASÍ SE ES.
ILUSIONÓ CON LA GRANDEZA DE SUS LECCIONES MAGISTRALES.
DEDICÓ SU VIDA POR UN MUNDO MÁS JUSTO Y DIGNO.
ANIMÓ CON SUS ESCRITOS A LOS AUTÉNTICOS.
LA VERDAD, SU LUZ; SUEÑOS EN TARDES DE TOROS, SUEÑOS DE VIDA.
FD. Gregorio Tébar Pérez El Inclusero.
Torero.

(Vinaròs, 1-VII-1613). Pintor, citat per Orellana. Deixeble d’Esteve March. Gran amant de col.leccionar quadres de pintura que guardava en sa casa, al carrer de Quarte de València.