Categoría: Letra V

La devoció popular ha fet que la Verge Maria tingue dedicats en el nostre poble al menys onze carrers, baix diferents advocacions: Maria Auxiliadora, Verge del Carme, Desemparats, Esperança (el carrer Nou), Verge del Lledó, del Pilar, La Puríssima, del Remei, del Roser o Rosari, del Socors i si no fora prou, el de la Mare de Déu.

Se li va posar aquest nom a un carrer de cases noves fetes per la Caixa d’Estalvis de Castelló, davant de l’antic “Matadero Municipal”, on actualment finalitza el passeig marítim “Sant Pere”. Fou en sessió celebrada a finals de febrer de 1961. (Setm. 4-III-1961)

(Alcudia de Carlet, 1713 i València, 1715). Famosos escultors valencians, autors segons signatura del 13 d’abril de 1733, de l’antic retaule de l’Ermita dels Sants Patrons, destruit durant la guerra civil de 1936. L’historiador Borràs Jarque s’empenya en afirmar que siguen els nostres Verderes, autors vinarossencs. Joan Bover, qui ha comprovat la signatura, afirma que es llig rotundament Vergara i no Verdera, la qual cosa tampoc lliga amb l’edat de 18 anys del més famòs dels germans, Ignasi.

Cognom molt antic i important en la nostra ciutat. Apareix aquest cognom en molt diverses èpoques amb personatges de diferents oficis i categories, destacant sobre tot els calafats, mariners, fusters i mecànics. En els pagaments de l’Ajuntament en 1701, Josep Verdera es citat com ferrer, artiller, rellotger i faroler. En els dos segles darrers eren coneguts pel renom dels “Cucos” i citats com a tals pel seu amic, el Diputat al Congrès, Febrer de la Torre en les seues epístoles. De les primitives o antigues drassanes que posseien en el carrer sant Francesc es deuria traçar ja en temps antics el carrer rectilini de sant Josep, que seria el camí més curt de baixar les naus construides en els seus tallers a la platja de la Magdalena per a botar-les a l’aigua. En temps moderns, a principis de segle van evolucionar de la construcció de naus a la de cotxes. Foren els primers en passejar el “primer carro sense matxo”, és a dir, el cotxe, tal com anunciaven; van ser primerament corresponsals de la casa de cotxes Ford i fabricaven també tota classe de carrosseries. Així llegim la següent noticia: “D. Juan Verdera acaba de adquirir dos casas junto a su garage y talleres para ensanche de los mismos. De veras celebramos el gran desarrollo de su industria. El pasado año salieron construídas de sus talleres 70 camionetas”. Els seus grans garatges i edificis van acollir la corresponsalia en els anys seixanta dels cotxes Seat, perdurant fins ben entrats els anys vuitanta.

Manyà de Vinaròs. L’1 de març de 1675 se li reconeix el preu de 7 lliures i 10 sous que se li havien de pagar a Josep Verdera, manyà de Vinaròs, pel treball d’arreglar el rellotge, segons Albert Ferré en “Historia de Ulldecona y su entorno…”, (pàg. 219)

Notari amb oposicions realitzades a Granada. Va prendre posessió en setembre de 1963. Casat en març de l’any següent amb Aurora Server, són pares del també notari Agustí Verdera. Va passar a la notaria d’Albocàsser en octubre de 1966, i a Santa Bàrbara en març de 1968. Va ser destinat a la notaría d’Alcanar en juliol de 1971. Pocs anys després exerciria ja definitivament a Tarragona.