Categoría: Letra V

(Vinarós (?) -Roma 6-I-1794). Franciscà. Definidor General cap a 1783, va ser amanuense del Rvssm. P. General de Aracoeli a Roma, on va morir en 6-I-1794 (?). Aquest personatge apareix en el Registre de Visita de la Provincia de San Joan Bautista de Valencia de l’any 1780, com incardinat fora d’ella en el Real Convent de Sant Pasqual i els quaranta màrtirs de Roma. (Noticias sobre los frailes alcantarinos de nuestra zona. Revista Meinhart, nº 9).

Setmanari local de tendencia republicana, fundat i dirigit per Facund Fora Ferreres en 1931. El primer exemplar va aparèixer en 6 de setembre i va deixar de publicar-se en març de 1932. S’ignora exactament quants números van sortir a la llum. Atacava la gestió de l’Ajuntament quan el Sr. Fora no era alcalde.

Els vents principals s’anomenen tramuntana (N), llevant (E), migjorn (S) i ponent (O). Els vents intermedis es coneixen amb els noms de gregal (NE), xaloc (SE), llebeig (SO) i mestral (NO). A Vinaròs, es coneixien alguns vents amb els noms particulars de vent de la creu, el xaloc; i com garbí, garbinet, de Peníscola o “de les birbadores”, el llebeig; el vent del Nord també s’anomenava “pelacanyes”. També Gambosí significava o significa vent molt fort, mentre que es deia bofolina el ventet suau. (tots ells citats ja en el Diccionari Alcover-Moll). En l’època estival un airet quasi imperceptible de migjorn bufa durant tota la nit i al matí s’encalma, i llavors comença a moure’s el ventet de terra o garbí que perdurarà fins a boqueta nit i es nota molt més des del mes de març fins al setembre. Durant eixa calma que dura més a l’estiu les antigues barques a vela vinarossenques necessitaven de rems per a traslladar-se, no podent-ho fer les més grans de la pesca del bou o d’arrastre que per eixe motiu quedaven en veda des de maig fins a agost, ja que les veles es quedaven penjades pegades al pal i sense poder moure’s. Durant les nits el vent quasi sempre està encalmat i sols es nota fort quan bufen les mestralades. Quan es veu la “bardissa” o barrera de núvols per damunt de les nostres muntanyes és quan bufa el mestral. Aquest vent si que es nota i molt; procedeix de les borrasques del nord d’Espanya o Mar Cantàbric i baixa per tota la ribera de l’Ebre avall. Antigament deien a Vinaròs que el mestral bufava tres dies seguits. És quan hi ha gregalades fortes (dies de tràngol) quan més llagostins agafen els mariners i solen produir-se a la tardor, venint bé els llagostins que es guarden sovint per a les festes de nadal. Els vents del Nord, (paraula que s’utilitza a Vinaròs en lloc de Tramuntana) i Ponent són poc significatius i es noten poc a Vinaròs, ja que el primer és propi del nord de Catalunya i el Ponent afecta més a la part de València. El vent de Llevant és el que al parar produeix les pluges persistents que duren alguns o bastants dies. El vent Mestral conegut com vent Terral produïa que els mariners no anessen a pescar
“Donaria un potosíNomés per tornar-me, un poc,Ponent, migjorn o garbí,Llebeig, mestral o xaloc”.
(Corranda de VinaròsSanchis Guarner. Dicc. Alcover en la paraula Potosí)

Per llevant o per ponent, de la dona sigues parent
Ponent la mou i llevant la plou.
(Dites molt populars de Vinaròs)

Publicació semanal de caràcter informatiu i comercial, de distribució gratuita. Imprès per Grafissa de Benicarló, informava molt senzillament d’alguns aspectes de les localitats de Peníscola, Benicarló i Vinarós, sent el seu director Agustí Soldado Soriano, del grup editor G.S.B. Publicidad. Va iniciar la seua difussió en Agost de 1988 i va finalitzar en octubre de 1992, amb un total de 212 exemplars publicats aproximadament en la seua curta existència.

Nom d’un antic hostal vigent en els anys 10 i 20 del segle XX, que segurament es deuria referir a la Venta de Barana.

Antic hostal situat a la partida de Les Carrasques, junt a l’encreuament de la Carretera Nacional 232, amb el camí d’Alcalà de Xivert a Ulldecona. Perdura el nom però des de fa molts anys sols s’utilitza com a corral per als ramats.