Categoría: Letra V

Aquest servei es demanava ja en abril de 1915 al ministre de Foment, aduïnt que en Vinaròs s’havien construit durant els darrers anys 46 embarcacions i en València i Castelló 45 i 33 respectivament, però que les de la nostra ciutat superaven amplíssimament les de les dos capitals, amb un total de 605 tones contra les 266 i 57 d’aquelles. El varador vell, rampa que després s’utilitzà per a la construcció de vaixells, va ser construit, pareix, molt abans de la Segona República. Borràs Jarque assenyalava, però, que en publicar la segona part de la seua Història de Vinaròs que ja molt abans estaven els blocs de formigó preparats, però que no s’acabava de començar la seua construcció. Finalment fou baix el manament de Jaume Solà (alcalde des de febrer del 49 a setembre del 52) que es va aconseguir per fi posar en marxa l’actual varador del port, antiga aspiració vinarossenca. Es va fer entrega de l’obra a l’Ajuntament i autoritats portuàries el 10 de gener de 1953, sent ja nou alcalde Ramon Adell.

En 3 de novembre de 1961, l’Ajuntament va acordar retolar amb el nom de carrer del Varadero i de Poniente els dos carrerons que unien la plaça del Santíssim (ara del Primer de Maig) amb l’explanada de la plaça de bous. Aquest carrer es va dedicar molts anys després al pianista Carles Santos (Vide carrers).

(Vinaròs 24-III-1905, 29-XII-1981). Escultor. Fill del també escultor marbrista vinarossenc Francesc Vaquer Ciurana. Conegut popularment per un pseudònim que ell mateix es va imposar: “CHALDY”. Va estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València tenint entre els seus professors a Josep Benlliure, germà del famòs escultor Mariano. Després va peregrinar becat artísticament dos vegades per Itàlia (Florència), va fer cap a Madrid on va col.laborar amb Mateo Inurria en el monument dedicat a Galdós, emplaçat al Parc del Retiro (1924). Fent el servei militar a València va fer la falla de la Plaça de Tetuán l’any 1925. El 1927 realitza els dibuixos de les diferents portades de la Revista local “Heraldo de Vinaroz” que es publicaria durant la Dictadura. Realitza un Crist per al Panteó de la família del Governador de Madrid, comte del Valle de Souchil (1928), així com per a la mateixa família tot el panteó de granit i marbre, del cementeri de Sant Isidre. De retorn a Vinaròs va treballar amb son pare en escultures i de marbrista, fent el 1929 l’escut de la ciutat per al frontispici del mercat municipal i el 1933 un Sagrat Cor de Jesús per al cementeri de Tortosa quin esboç en guix es troba al Museu Municipal de Vinaròs. Des de 1931 compaginava el seu treball amb l’Ensenyament a l’antic Institut de Benicarló i pocs anys després, des del desembre de 1934 a l’Escola de Dibuix aplicat a les Arts i Oficis municipal de Vinaròs, que es trobava situada dalt de l’edifici actual de Correus substituint el poeta i artista Francesc Argemí qui va ostentar aquell càrrec fins l’adveniment de la República.
Autor amb el seu pare de la imatge de l’Assumpció que presideix la façana de l’Arxiprestal vinarossenca (1951)

 

 

 

 

 

 

i del monument que commemorava l’entrada de les Tropes Nacionals de Franco el 15 d’abril a Vinaròs, obra inacabada de l’any 1956 que va haver de colocar sense fer-la totalment al seu gust per la censura a la jove nua, representant la victòria.
En el Museu Municipal es conserva el magnífic esboç en pedra del poeta local Paco Argemí, de gran paregut físic que se li deuria encarregar per posar-lo en la placeta de Sant Telm. Magnífic cartellista i dibuixant. Les seues obres decoren molts cartells de festes de la nostra ciutat. Durant el període de la guerra Civil de 1936, va confeccionar els billets de Vinaròs i d’altres poblacions com Alcanar, Borriana, etc. Després de la guerra va construir els altars de Vallivana i de Ginestar, dedicant-se posteriorment a la decoració d’hotels a Eivissa, Menorca, Las Palmas, Santander, etc. En 1958 realitza la capelleta del nostre cementeri. Francesc Vaquer tenia un humor irònic molt característic. Era molt senyor i treballava sols quan tenia ganes. Un autoanomenat Comité Antifeixista del Baix Maestrat va mutil.lar els caps dels personatges del seu monument del passeig en 1984 i que l’Ajuntament per dessidia va haver de retirar finalment tot el monument en març de 1988. En desembre de 1996 i primers dies de gener de 1997 es va fer al Museu Municipal una exposició homenatge, organitzada per “Amics de Vinaròs” ,exhibint-se llavors nombrosos quadres i escultures de diferents procedències, cedides pels propietaris. Com ha passat amb tantíssimes diferents personalitats locals, Vaquer fou desaprofitat de la seua gran categoría profesional com artista.

(Vinaròs 1874). Escultor marbrista. Va exercir quasi tota la seua vida a Vinaròs executant moltes làpides sepulcrals del nostre cementeri, fetes totes elles amb molt de gust i art.

En 1881 Vinaròs tenia quatre fàbriques de farines i arrossos que funcionaven amb grans màquines de vapor. (Vegeu Molí Carsi).

Vide Sociedad de Oficios Varios “La Vanguardia”.