Categoría: Letra V

Vide Volsanyes.

Doctor en Lleis i Canonge de Girona, capellà del Papa Luna, Benedicte XIII, va ser nomenat Vicari del Papa en el Maestrat montesià. En 11 d abril de 1410 confirma a Vinalaroç els seus privilegis, segons documents signats a Sant Mateu. Borràs Jarque n aporta un d ells en la seua Història de Vinaròs, pàgines 282 a 284. Un altre l’aporta l’historiador Betí, de Sant Mateu, i té la mateixa data. Document. «El justicia, jurats i síndics de Vinaròs requerixen a Berenguer Domenge. Comanador de Culla, arran d’allò que devien fer respecte al jurament de fidelitat i homenatge a LL. de Vallterra, i que se’ls demanava. Sant Mateu, 11 d’abril de 1410.»
«Noverint universi, Quod die veneris hora terciarum vel inde circa intitulata undecima die Mensis aprilis Anno a Nativitate domini Millessimo Quadringentessimo decimo in platea Ville Santi Mathei, in mei Petri Textoris notarii publici presencia et tescium infrascriptorum.Venerabiles Bernardus Miralles, justicia,Bernardus Magistri, Bartholomeus Roqua, jurati, Bernardus Botarell, Mascharosius Bartholomei, sindici Universitatis loci de Vinalaroç diocesis Dertussensis existentes personaliter ante presenciam honorabilis ffratris Berengarii Domenge, Comendatoris seu preceptoris Tinencie Culle, sindici Ordinis Muntesie eidem dicentes seu intimantes dictis nominibus, quod cum venerabilis Ludovicus de Vallterra, Canonicus Gerundensis, Vicarius et Comissarius domini nostri Pape mandasset et precepisset eisdem justicie, juratis et sindicis Universitatis dicti loci quod eidem Ludovico prestassent ex potestate eidem atributa per dictum dominum nostrum Papam juramentum ffidelitatis et homagium prout actenus erat assuetum prestare Reverendissimo domino Magistro de Muntessia.Ideo dicebant predicto Venerabili Berengario Domenge Comendatori qui supra, nominibus jam dictis, si sua et dicti Ordinis credebat interesse.dixisset eisdem justicie, juratis et sindicis quid facturi essent super juramentum fidelitatis et homagium quod moniti erant prestare predicto honorabili Ludovico pro domino nostro Papa cum iidem justicia, jurati et sindici nomine dicte Universitatis et eius singularium essent presti et parati se defendere a prestacione dictorum juramenti et homagii, si ex parte jam dicti Ordinis erant instructi seu taliter privilegiati quod dictam prestacionem juramenti et homagii non tenerentur, petentes de predictis eisdem fieri et tradi nomine dicte Universitatis dicti loci instrumentum publicum seu eciam instrumenta publica.Et incontinenti dictus venerabilis ffrater Berengarius Domenge, Comendator qui supra, dixit, quod nichil volebat dicere nisi quod prestarent predictum juramentum et homagium jam dicto venerabili Ludovico de Vallterra pro domino nostro Papa, tanquam filii obediencie, cum dictus dominus noster Papa esset dominus Universitatuum Magistratus Muntessie et aliarum Universitatuum Ecclesie.Ideo dixit nescire defensiones seu privilegia aliqua pertinencia dicto Ordini propter quod a(d) predicta nontenerentur.Quibus peractis incontinenti tam predictus Comendator quam justicia, jurati et sindici pecierunt predictis adjungi et continuari et eisdem et utrique parti eorum fieri publicum seu publica instrumenta tot quod habere voluerint et pecierint.
Pro testibus vocatis Bernardo Pastor apotechario et Guillermo Comi ville Sancti Mathei vicinis.
Sig + num Petri Textoris notarii publici regia auctoritate per totam terram et dominacionem Domini Regis Aragonum. Qui predictis interfuit et eaque requisitus scribi fecit et clausit XXXj die decembris anno a Nativitate domini M.CCCC.XXXX.iiij, constat de superposito in Xij linea ubi legitur loci.» (Betí Bonfill, Manuel.Morella y el Maestrazgo en la Edad Media.Castelló 1972; pp. 243-4).

Visitador reial. Borràs J. Pàgines 150,152, 160 i 304.

(Vinaròs 1952). Jutge Magistrat. Llicenciat en Dret per la Universitat Central de Barcelona en març de 1974, presentant la tesina «Examen Crítico de la L.O. 10/80 de 11-XI, de enjuiciamiento oral de delitos dolosos, menos graves i flagrantes» . Casat amb Mª Rosa Gómez Valls a finals de desembre de 1976. Doctorat en 1977 amb la tesi «Los Tribunales de Justicia. Sus competencias penales y civiles». Jutge. Va aplegar a dit càrrec sent dels més joves d’Espanya. Ha estat destinat successivament a Tolosa (gener de 1977), Fraga (febrer de 1977), Tortosa, Magistrat a Bilbao (Novembre de 1981) i Jutge Magistrat de l’Audiència Territorial de Barcelona, nº 5 de lo Penal (Octubre de 1983). En 1995 exerceix el seu càrrec en la Sala de lo Civil de l’Audiència Provincial de Barcelona i en febrer de 1997 President de la Sala de lo Civil nº 17, de Barcelona. Ha publicat amb altres autors «Leyes Procesales Penales y Jurisprudencia» (1986), «Ley de enjuiciamento Civil y normas complementarias» (1987), «Ley Orgánica del Poder Judicial», bilingüe (1988), «El Proceso Penal Pràctico» (1991), «Derecho Procesal Práctico» (1995), amb M. A. Fernández, i J. Mª Rifá, en 9 volums, etc.

(Càlig, 1926). Pintor autodidacta, aquarel.lista, paissatgista, tallista. Afincat a Vinaròs des de 1963.
Ha exposat en el nostre Museu Municipal, Auditori, Caixa Rural, a Alcora, Càlig, Benicarló, Peníscola, La Sénia (1974 i 1975), Amposta (1975), etc. etc. L’Editorial Antinea li ha publicat el llibre “El árbol es vida” en 1997 i un altre sobre la seua biografia posteriorment a càrrec de Noemí Polls. En la televisió local dirigeix un programa d’entrevistes a persones destacades de Vinaròs i Comarca.

(Càlig, 1926 – Vinaròs, 2019). Pintor autodidacta, aquarel·lista, paisatgista, tallista. Afincat a Vinaròs des de 1963.
Va exposar en l’antic Museu Municipal, Auditori, Caixa Rural, a Alcora, Càlig, Benicarló, Peníscola, La Sénia (1974 i 1975), Amposta (1975), etc. etc. Durant molts anys, va combinar la seua feina amb la seua gran passió: la pintura i l’escultura de fusta.

Valls és conegut per les seues pintures d’arbres de la comarca, les seues escultures de bronze i les seues talls de diferents instruments musicals.

L’Editorial Antinea li ha publicat el llibre “El árbol es vida” en 1997 i un altre sobre la seua biografia posteriorment a càrrec de Noemí Polls. En la televisió local va dirigir un programa d’entrevistes a persones destacades de Vinaròs i Comarca.

(Vinaròs). Catedràtic de Matemàtiques de l’Escola Normal de Magisteri. Inspector Central d’Ensenyament Primari. Autor de diverses publicacions pedagógiques. Borràs Jarque el cita en la pàg. 493 i la Rev. “San Sebastián”, nº 49, de 1916 aporta la seua fotografia junt a mossèn Bono. És autor d’un interessant article en el setmanari Vinarós del 18-VII-1981: «El Maestro Vilaplana en 1928». Gran colaborador de mossèn Bono va ser nomenat en març de 1915 president de la Joventut vinarossenca de Sant Sebastià. En juny del mateix any va obrir i inaugurar unes classes de repàs a Vinaròs. En febrer de 1916 va ser nomenat mestre dels presoners amb un sou de 200 pessetes anyals. En eixe mateix any va ser nomenat secretari de la Societat Literària local «Benavente Quintero» (Vide id). En gener de 1917 en una velada celebrada al Círcol Catòlic per la festa de Sant Sebastià (dia 21), va pronunciar el discurs titulat «Belleses de la nostra llengua». En setembre de 1920, assistint a La Coruña a un curset de formació pedagògica es va trobar malalt del tifus. En octubre del mateix any retorna a Madrid on estudiava en l’Escola Superior de Magisteri, simultàniament amb la Llicenciatura de Ciències Naturals en la Universitat Central. En gener de 1921 va a Madrid acompanyant una delegació de la Universitat Central i del Museu de Ciències Naturals amb 15 caixes lacrades de peixos que s’havien estudiat de la regió. En desembre del mateix any va ser nomenat Inspector d’’Ensenyament Primari a Santander. Pareix que durant la República va ocupar algun càrrec molt més important i va publicar alguna obra que fins el moment desconeixem. Fill d’una honrada i modesta família de mariners, va mostrar des de l’edat temprana una clara intel.ligència i una gran voluntat de treball. Li va donar tot el suport possible el mestre Vilaplana, veient les seues grans possibilitats. Entre les moltes obres pedagògiques que va publicar es troben “Metodología de las Ciencias Naturales”, (1932), “La representación del Mundo en el niño” , “El bilingüismo y la educación. Trabajos de la Conferencia Internacional celebrada en Luxemburgo del 2 al 5 de Abril de 1928, publicados con el apoyo del Gobierno del Gran Ducado”; També es deuen a la seua pluma moltes traduccions de llibres de pedagogs francesos; algunes de les seues traduccions es van publicar a Buenos Aires (Argentina). En febrer de 1984 va morir la seua germana Agustina, quedant-li encara una altra, sense que sapiguem on residia, ni més dades personals.