Categoría: Letra V

(Aragó ?, segle XVI- Castelló 1597). Mestre pedrapiquer de l’església major de Vinaròs. Nom que apareix amb diferents denominacions segons les diferents lectures dels autors que el citen i segons les fonts de les grafies que s’han interpretat i que s’util.litzen. Així tenim:
Autor…………………………..Denominació……………………………..Font. Apareix en
—————————————————————————————————————————
MossènCarlos Esteller………Volganbob……………………………….2on llibre batejos
Ràfels García…………………Urgambole
Borràs Jarque…………………Martí Valganbol………………………..Hist. de Vinaròs
Bover Juan…………………….Urgambole………………………………Ràfels García. «Vinaroz» 30-6-73
J.L.Tirado…………….Volsanyes/Valsanyes /Valsanches…………»Mediterráneo»
García Edo……………………Marc Valsancler………………………..Arxiu Montesa Butlletí CEM 1987
Gómez Sanjuán……………..Marc Valsanchez………………………..Plet. Butlletí CEM
Gómez Sanjuán……………..March Valfanges………………………..Crònica de Vinaròs. 9-XI-1995
Bover Puig…………………..Valfangos…………………………………Set. “Vinaròs” 10-V-1997
Bover Puig…………………..Volfanges………………………………………………id.
Bover Puig…………………..Valfanges………………………………………………id.
Així tenim que Valfangos, Valgambol, Urgambole, Valsanchez, Valsanches o Valfanges, com sigue, és el nom d’un dels mestres d’obres de l’església major de Vinaròs, ja que així apareix en les diferents redaccions dels historiadors que han escrit sobre aquest arquitecte. Joan Bover ha trobat eixe nom en altres diferents versions al primer llibre de batejos en que apareix apadrinant infants. Subhastada l’obra el 28 de febrer de 1582, va ser adjudicada als mestres Joan Friafont, francés, i a March Valsanches. El 20 de maig de 1585 es va redactar el contracte, davant del notari Sebastià Gil. La primera pedra es va col.locar el 31 de març de 1586 i el 3 de febrer de 1594 es va beneïr el temple, sense la façana, barroca, molt posterior. El 2 de maig de 1593 van signar els Jurats de Castelló un contracte per a que amb Francesc Galiança de la Lancha, son cunyat, i Guillem del Rei, que estaven construint el Col.legi del Corpus Christi de València, per a construir el campanar de Castelló i en dit document se’l nomena «mestre pedrapiquer de l’església major de Vinaròs». El nom en qüestió apareix de diferent maneres en els llibres de baptismes de l’arxiu parroquial de Vinaròs. Així Borràs Jarque diu «Martí Valgambol, de nacionalitat francesa…». Rafels Garcia l’havia nomenat com Urgambole. No bé acabada l’obra de Vinaròs i possiblement la del campanar de Castelló, Valsanches va morir “acabada la dita yglesia lo dit Mestre March Valsanches ut domino placuit es mort” (Document datat a Castelló el 29 de juny de 1597). Son cunyat, Francesc Galiança i de la Lanja (o Lancha), germà de la seua esposa, Joana Galiança, va pleitejar contra la universitat de Vinaròs, pels deutes de 12.000 lliures que tenia amb el nostre constructor i protagonista, i a causa dels vuit fills orfes que va deixar, residents a Morella (un d’ells nascut a la nostra vila). Dit plet va arribar fins l’Audiència de València el 29 de juliol de 1597 i es va buscar l’opinió autoritzada de Joan Monter, pedrapiquer de la parroquial d’Alcover per a jutjar els «estalls». En març – abril de 2007 es va crear a la nostra ciutat la Fundació “Marc Volsanyes” amb diners sobrants de la Fundació “Amàlia Meseguer”, a fi de restaurar l’altar major de l’Arxiprestal.

(Alcalà de Xivert 8-II-1826, – Vinaròs 2-II-1902). Metge. Fill del no menys famòs metge d’Ulldecona, Ignasi Vizcarro Puchol. Va passar la major part de la seua vida professional a Vinaròs. Autor de les obres «Memoria sobre el cloroformo, éter y demás medios insebilizantes» (1853), presentada, ja com a metge de Vinaròs, a la Reial Acadèmia de Medicina de València i «La medicina puesta al criterio del público ilustrado», publicada en 1882, dins la Biblioteca Científico-Literaria de Sevilla. Va colaborar en «La Unión Médica» de Castelló. En una de les seues revistes escrivia, aquest doctor lliterat: «Breves consideraciones sobre el mejoramiento de la vigorosa raza de los naturales de la provincia de Castellón, deteriorada por el funesto abuso de las sangrías y bebidas alcohólicas, alimentación insuficiente con relación al trabajo, insalubridad de algunas localidades, matrimonios precoces e interesados y otros malos hábitos». En 1896 se li havia concedit un premi per la Real Acadèmia de Medicina que s’atorgava als metges que es distinguien pels seus treballs científics o literaris.

(Ulldecona 1791-Vinaròs 26-VIII-1865). Llicenciat en Medicina. Va exercir la cirurgia a Alcalà de Xivert i Vinaròs, i va destacar per les seues investigacions sobre la lepra sent comissionat pel Govern en 1825 per a que seguís aprofondint en la referida investigació. És considerat per experts com el primer lepròleg del segle XIX a Espanya, ja que va estudiar aquesta enfermetat durant els anys 1825 i 1832, els quals va completar per a la seua obra «Memoria sobre la lepra tuberculosa o elefantiasis que se padece en Vinaròs, Benicarló y Alcalá (1843)». Casat amb Joana Tomas Alonso el 1824, és pare el 1826 del qui seria també prestigiòs metge Roman Vizcarro Tomás.

(Vinaròs 7-II-1863 – 8-VIII-1915). Metge titular de la ciutat. Llicenciat i Doctorat en Medicina, amb nota d’Excel.lent en les dos titulacions. Fill i net dels metges prestigiosos, Roman Vizcarro i Ignasi Vizcarro. Va exercir a Vinaròs destacant tant com els seus avantpassats i significant-se un tant en política. És autor d’un opuscle que tracta de com evitar el contagi del còlera. També va colaborar en la revista El siglo Médico, com el seu pare.

 

 

 

 

Té manuscrita una interessantíssima “Memoria Médico Topográfica de Vinaroz” que l’Associciació Cultural Amics de vinaròs té epreparada per a la imprempta, en 2003. En dita Memòria, que està referida totalment a la nostra ciutat, Romualdo va ser comissionat pels altres metges locals per a fer-la ja que era el més preparat. El seu germà Ignasi, déu anys més jove, però amb edat de 37 anys, apareix com estudiant en el cens de 1910 i com a impedit en 1932.

(Tarragona). Llicenciada en Dret. Ha treballat en el despatx de la notaria del seu pare i després ha exercit en altres notaries.

(Vinaròs, 1961). Llicenciada en Traducció i Interpretació per l’Escola de Traductors i Intèrprets de Barcelona. Màster en relacions internacionals. En novembre de 1987 va ser nomenada per treballar com a intèrpret a la CEE, a Brusel.les. Ha estat secretaria d’Eduard Punset i de Raul Morodo. És autora de la traducció del llibre: “Guía de la Comunidad Europea después de Mastricht; el funcionamiento de las instituciones europeas, sus estructuras, poderes y procedimientos, con ejemplos, esquemas y síntesis” de Daniel Gueguen, Barcelona, Bosch, 1993.