No és nou a Vinaròs aquest fenòmen que pareix que s’hague agreujat amb el temps i amb la implantació del divorci en la recent democràcia. Així es troben noticies en els nostres periòdics locals com les que reproduïm: “Crimen frustrado: Estando durmiendo en la madrugada de ayer en su domicilio de las casetas de Planchadell los esposos Antonio Albiol y Teresa Roca, el primero agredió con un cuchillo a su esposa hiriéndola en la sién, ocasionándole un corte de pronóstico reservado y prendiendo luego fuego a las redes de pesca, huyó a las voces de sus hijos. / La Teresa fue llevada al Hospital en donde el médico Freixes le aplicó la primera cura. / El Antonio fue detenido por la benemérita ingresando en la cárcel. / De ellos se dio cuenta al juzgado.” (Patria Nueva, 30-III-1924).
Vinyetes postals
Per tal de promocionar el turisme i arran d’alguns dels esdeveniments festius locals en algunes ocasions s’han imprés vinyetes postals en forma de segells. En els anys seixanta es van fer les primeres sobre la setmana santa sobre un dibuix d’Antoni Carbonell; les demés repeteixen els cartells de diferents anys.
Vinya de la Sisca
Topònim. Es citat com a tal en l’establiment nº 11 del Lloctinent de Justícia de 1647.
Vinya d’Alós
Expresió que va donar origen a la interpretació errònia del nom de Vinaròs. Segons Almela i Vives, quan parla de la nostra ciutat, en l’article «Vinaroz, clarísima ciudad», ho deixa ben clar i diu: » EL NOMBRE Y EL BLASON. Mosen Jaume Febrer o quien escribiera les «Trobes», amparadas bajo nombre, dice en verso que Don Jaime I de Aragón al comenzar en el siglo XIII la conquista del reino de Valencia, dejó a su servicio en Vinaroz a un capitánn llamado Raimundo Alós, el cual tenia en su escudo una cepa y un ala, que perduran, por cierto, en el escudo de la ciudad. Y como el ala, por las dos letras iniciales aludia heráldicamente al apellido Alós, el conjunto del blasón fue interpretado en el sentido de que el nombre de Vinaroz implica la existencia de una viña perteneciente a persona del susodicho linaje. Pura leyenda. O -mejor dicho- puro juego de palabras favorecido ciertamente por el hecho de que, aparte de todo ello, Vinaroz fue por espacio de siglos, emporio del vino».
Vint-i-nou de setembre, Avinguda
Nom que se li va donar a la part dreta de la vora del Riu Cervol a partir de l’avinguda de Tarragona quan es va construir el Col.legi del Menor. Com que allí sols estava el Pavelló poliesportiu i a l’altre extrem pròxim a la mar, es va construir el centre d’acollida de xiquets “corrents i depressa” i el carrer no tenia ni nom, se li va haver de donar com a entitat pública i de pes que era aquell nou centre, denominat “Ressidència del Menor”.
Vint-i-cinc anys de pau, Avinguda
Nom que se li va donar a una gran part de la carretera que envoltava la ciutat i coneguda com de “Fora Muralla”, des del portal del carrer del Pilar, fins al carrer del Pont. Se li ca canviar de nom pel de avinguda de la Llibertat amb l’adveniment de la nova i actual democràcia en sessió de l’Ajuntament del 5 de març de 1980.