Categoría: Letra V

Nom artístic que va adoptar Pepito Rabasa Doménech, com a «novillero» (Vide id.)

Vide Setmanari “Vinaròs”. Publicació local d’aparició setmanal, fundada per l’alcalde Ramon Adell Fons en 1957. Va aparèixer en 30 de març i ha continuat quasi ininterrompudament des de llavors, sent per tant el de més llarga vida i tradició de totes les publicacions locals. La seua publicació té una tirada de més de 2.000 exemplars que surten a la llum tots els dissabtes i es esperada amb alegria pels vinarossencs. S’imprimia en els primers anys en la Impremta Soto local fins que l’ alcalde Balada va ampliar el seu format, el qual va surtir a la llum el 12 de maig de 1967. Llavors es feia a la imprempta Mialfo de Castelló i el Sr. Foguet viatjava en tren totes les setmanes per ajudar a la seua composició. Va estar dirigit en la seua primera època per Jaume Nos Ruiz, director del Mediterràneo, de Castelló, des de la seua fundació fins l’octubre de 1967 en que va poder canviar-se a titularitat de l’alcalde local; Francesc Balada, mentre fou alcalde, Lluis Franco Juan, mentre fou alcalde sent el principal redactor i ànima durant molt temps Manuel Foguet Mateu. Va dixar d imprimir-se durant quasi un any, en temps d eleccions democràtiques en 1978 i 1979 (des del 8 d abril a 23 de juny).

 
Amb l’adveniment de la democràcia va canviar la denominació, passant el seu nom a Vinaròs, tenint més pàgines i més tamany, imprimint-se en la impremta de Jordi Dassoy, de Sant Carles de la Ràpita. Ha estat dirigit per Joan Bover Puig, Pere Vidal Tabueña i per Josep Manuel Palacios Bover, Joan Bover Puig altra vegada i Jordi Romeu Llorach, aquest des de febrer de 1998. Encara que la seua missió sigue purament informativa i que tots els seus redactors i colaboradors treballen «gratis et amore», resulta encara un autèntic poder fàctic en mans del partit que ostenta la majoria de l’Ajuntament, que en aquest cas han sigut el PSOE i ara el PP. Des de la pujada del PP al poder a l’Ajuntament va ser nomenat director Joan Bover, però aquest va ser destituit en el ple municipal del dia 4 de febrer de 1998, sent nomenat en el seu lloc Jordi Romeu Llorach. (Vide Mialfo). En retornar a l’any seguent el PP al poder va reposar altra vegada a Joan Bover.

1. Cognom de diverses famílies, utilitzat des de la seua formació a finals del segle XIX, i originat per un orfe de l’antiga casa de beneficiència a qui se li van imposar el nom i els cognoms de Isaias Vinaroz Castellón, per ser originari de la nostra població. El nom i cognom Isaïes Vinaroz s’ha anat transmetent en diverses generacions. Una rama té actualment ressidència habitual a Dènia, conformant una part de la colònia tradicional vinarossenca d’aquella població tan lligada a la part marinera del nostre poble.

2. Pailebot construit en 1917 pels «Astilleros Sorolla». Va ser adquirit pel vinarossenc Lino Pla Forner per comercialitzar vi cap a França.

3. Nom d’una esquadra d’arcabussers de la ciutat de Yecla. Vide id.

Periòdic local fundat en 1912 per Josep Camòs Gerada.

La casa de frigorífics Corberó oferia en 1971 un catàleg amb menús d’interés que es podien preparar en vistes a una bona utilització de l’aparell i entre ells apareixia curiosament un «HELADO VINAROZ«. Els ingredients per a quatre persones eren: 5 taronges, una copeta de conyac (brandy), quatre ous, cent grams de sucre en pols i mig litre de llet. Per a l’elaboració es batien les quatre iemes d’ous amb el sucre en pols, el suc de les cinc taronges i un poc de la pell rallada i el mig litre de llet. Quan està tot ben barrejat s’introdueix al congelador i es torna a batir al cap d’una hora. Es repeteix l’operació una tercera vegada, però deixant finalment el gelat en el congelador durant tres hores. Es trau del motllo i en el moment de servir s’adorna amb bescuits col.locats al voltant i es decora el gelat amb un poc de pell de taronja ratllada.

En agost de 1921 es trobava amarrada al port de València. Des de la Rev. San Sebastian es reclamava la pertenença al nostre port ja que feia més falta ací.