Categoría: Letra X

Setmanari local caracteritzat per la tendència humorística aparegut en 1906, terror de les fadrines de l’època. Es desconeixen més dades.

Els vinarossencs tenim fama entre els veins de la Comarca, de xocolaters. Aquesta «mala opinió» no és tal, per no pervenir de que resultem llèpols, si no per les abundants fàbriques de xocolata que sempre han existit en la nostra població, fruit del ric comerç que es va produir a partir de l’ intercanvi amb les colònies americanes. Des de 1788 en que els valencians ja van poder establir contacte directe amb Amèrica, sense haver de passar per Càdis, que ostentava el monopoli, els nostres marins van viatjar a Veracruz, Mèxic, i molts altres ports, transportant paper d‘encigarrar (Lostau), cànem, lli i vi, etc. Des de Mèxic els vaixells aportaven a la Península productes llavors desconeguts, com el cacau, que era utilitzat en les fàbriques de xocolata; Madoz li posa la xifra més alta de tots els productes que entren al nostre port en 1844-45. Sent Vinarós cap de comarca, aquí es manipulava el producte i es distribuia posteriorment per les altres poblacions. Com en els llibres parroquials i municipals apareixen sovint noms de veins especificant el seu ofici, no ens estranya que apareguen sovint els «xocolaters». En 1910 apareixen censats 16 personatges amb aquest ofici a Vinaròs, tots homes, ja que les dones encara no tenien dret a vot. La fàbrica més antiga i que va perdurar més va ser la dels xocolates Gombau, situada a la plaça dels Tres Reis, (davant de la Fonda homónima), fundada en 1785. segons d’afirmava en les seues propagandes en l’Heraldo de 1929. El gremi dels xocolaters estava des de començament de segle XX integrat en la Societat Obrera “La Unión”, la qual va perdurar fins el final de la guerra civil. En setembre de 1917 va obrir les portes la fàbrica de Julio Chillida. En un anuari de l’any 1928 apareixen els següents fabricants a la nostra ciutat: D’elaboració a mà: Tomàs Fábregues, Facund Fora, Francesc Gombau, Viuda de Josep Gombau i Viuda de Sebastià Gombau; Fàbriques: Ramon Adell i Antoni Serret. Aquesta va perdurar fins 1984, sent l’última existent en tota la província, que també abastia la comarca del Montsià

Com a nota curiosa i estadística es fa constància d’un xoc de trens ocorregut a Vinaròs el 15 de maig de 1923, tal com ens mostra la fotografia.

Castell de. En 1456 el justícia de Vinaròs, Domingo Pellicer, multa i condemna diversos musulmans del castell de Xivert, per deutes amb vinarossencs. (O. Bover Falcó. “Cinco musulmanes de Xivert”. Setm. “Vinaròs”, 7-IX-1991).

Renom d’una família marinera de Vinaròs. Té el seu origen, segons el Prof. Giner Sorolla, en els noms mal utilitzats dels primers motors instal.lats a les barques de pesca d’origen alemany. Així aquesta explicació es troba refrendada amb una propaganda de motors Diesel de la casa “Deutsche Werke Kiel” que apareix en “l’Heraldo de Vinaroz” del 24 de juny de 1928.

Nom d’una urbanització moderna de xalets construida amb el boom urbanístic dels anys finals del segle XX