Categoría: Letra X

Va ser a la década de 1980 que van començar a arribar a la nostra ciutat xinesos, instal.lant restaurants que oferien els seus menjars típics. Anys més tard oferien en les seues tendes o bazars tota classe d’adminículs i articles molt més barats però normalment de qüestionada qualitat.

Expresió molt típica de les nostra parla. No sabem si prové de l’època àrab com “xeic” o per transmissió d’emigrats a l’Argentina ja que aquesta locució és molt típica d’aquell país. És molt xocant la frase: “Xe, ja has vingut?” i popular l’altra que diu: “Xe, de Vinaròs i et queixes?”, impresa en enganxina en la dècada de 1970. Es diu també molt l’expressió “Xe, collons!”

Suplement del full dominical de la parróquia de Santa Magdalena, fundat i dirigit mer mossènMiquel Romero en juny de 1986, i que veia la llum mensualment. Sols van aparèixer deu números i s’imprimí en paper de diferents colors.

Espectacle còmic tarurí que s’oferia a la plaça de bous amb motiu de la festivitat de Sant Pere. Atreïa i congragava gran quantitat de espectadors de totes les edats, preferentment dels forasters dels pobles veïns. Com que la plaça s’omplia fins la bandera i el contracte no li era tant costós a l’empresa, aquesta se resarcia de les fortes quantitats que normalment li representaven les despeses que li reportaven les grans figures del toreig, que en algunes ocasions no es cobrien. Amb l’adveniment de la nova democràcia es va eliminar la festivitat i conseqüentment es va haver de deixar d’oferir aquesta simpàtica funció en la que s’havien fet famosos els valencians “Xarlot” (imitador) i sobre tot “Llapissera”. Altres també molt renombrats foren els que oferien l’espectacle de “El bombero torero”.

Residències d’estiu. Eren coneguts i denominats a principis de segle XX quan es van posar de moda com a “Villas”. Un dels primers fou el conegut com “La Paloma”, propietat dels pares dels germans Segarra Obiol, tocant a la Llevatera. Com llavors encara hi havia tant pocs xalets, aquest servien de punt de referència a la gent de la mar, als pescadors. Fou a partir dels anys vint que van començar a incrementar-se i construir-se els primer xalets, alguns molt luxosos i amplis, com el de Villa Noema, del sociòleg ulldeconenc Manuel Sales i Ferré, avui conegut com Villa Betania.L’enginyer Felipe Esteller, amb títol d’excel.lentíssim, va construir-se “La Sultana”, que encara es diu així. També d’eixe temps van fer-se els xalets del famós metge odontòleg Bernardino Landete i del pintor Pablo Béjar a Les Llevateres i alguns més de grans, però també en hi havia altres de més humils. Molts estaven fets d’una sola planta, amb menjador al centre i habitacions per tot l’envoltant. Encara queden alguns com a casetes de camp més prop del poble i que al seu frontispici es pot llegir el nom de “Villa…(tal)” i l’any de construcció, que sol anar de 1915 a 1930. Seria amb el “boom” turístic dels anys seixanta que s’han construit al llarg del onze kilòmetres de la nostra costa i formant carrers cap a l’ interior molts més xalets per gent del poble, forasters i estrangers, que han convertit la part menys productiva del nostre terme, quasi inútil per a cultius agrícoles, en deliciòs jardí i esplèndit paradís. Els terrenys que valien poc es van revaloritzar en pocs anys i s’han fet grans negocis amb la fortíssima especulació que creix de dia en dia encara a principis del segle XXI.