Categoría: Letra Z

Personatge del Nou Testament. Es troba representat a les pintures del presbiteri de l’Arxiprestal, del pintor Montcada Planas, en el miracle en que Jesús li retorna la vista a la muller agenollada.

Vegeu Colònia d’alemanys.

Vide “Sarsuela Marinera”.

Nom donat en sessió de l’Ajuntament del 26 d’octubre de 1965 a la part de la raval de Càlig, que comprén des dels semàfors de l’anomenat «desvio» fins l’eixida de la població per la Carretera Nacional 232, que es dirigeix cap a Morella, Saragossa, Vitòria i Santander.

(Sant Mateu 1662- 26-VIII-1733). Doctor en Dret, Mestre de Gramàtica i poeta. Nascut en 11 de novembre de 1662Va estudiar Gramàtica en Sant Mateu amb el seu oncle, mossèn Miquel Grifolla i Giner. A Sogorb es va perfeccionar en Retòrica. Viatjà a Roma en 1687 on va desempenyar un important treball durant cinc anys. Va impartir classes a Morella (1707), i Vinarós (1721). Per ser ja major i a causa d’una greu malaltia de gota no va poder aceptar el càrrec de professor de la Universitat de València i anà a ensenyar al seu poble, Sant Mateu, on va arrivar a tenir 250 deixebles. Va publicar diverses obres, entre elles: «Retorica brevis et compendiosa…», “Poesias varias», «Reglas de Urbanidad», història dels assedis de Sant Mateu, etc. És el primer Mestre de l’Aula de Gramàtica no religiòs que apareix en el transcurs de la seua existència. Es va fer càrrec de dita Aula de Gramàtica el 6 de gener de 1721 per un període de dos anys, retornant al seu poble (1723). Segons els novenaris del nostre patró, resulta que Pere Vicent Zapata va composar-suposem que no tots- els gojos a sant Sebastià en 1721, es a dir, poc després de ser nomenat per a dit càrrec prestigiòs, quan després seria substituït pel vinarossenc Fra Tomàs Locella, religiòs agustinià, que fins llavors impartia l’ensenyament a Xèrica. Va morir a Sant Mateu el 26 d’agost de 1733.

(Vinaròs). Comanant de Cavalleria. En 1897 va fer obsequi d’una llàntia de plata per a l’altar de S. Sebastià de l’ermita. La religiositat d’aquest contrasta amb la del segurament el seu pare, també Fernando Zanón, qui en 1854, volia llevar tots els noms dels sants dels carrers, com a primera providència, en ser nomenat alcalde. El cognom Zanon sols apareix durant el segle XIX, i era, suposadament, d’origen francés.