Des de la conquesta i pel manament del rei Jaume I en la carta pobla “et volo ut habeatis eclessiam” ja estava la que fou la nostra primitiva església dedicada a la Gloriosa Assumpció de la Mare de Déu, ja que era la devoció més tendra del Rei Jaume, com queda reflectit en el llibre dels furs: allí es prohibeix els Cristians tinguen les portes obertes (dels tallers u obradors) els diumenges i festes, i s’exceptua que els moros llauressen les seues terres qualsevol dia menys en les tres pasqües i el dia de la Gloriosa Assumpció de la Verge Maria. No de bades, porten aquesta advocació la majoria de les esglésies valencianes, des del segle XIII. Sugereixen els nostres historiadors locals diferents llocs on es trovaria aquesta primitiva església: Ràfels García que davant de l’actual però no precisament enfront, on es troba l’Ajuntament; Borràs Jarque, per la seua part, afirma que la primitiva església deuria ser segurament gótica i situada davant mateix de l’actual, o siga ocupant el lloc que actualment ocupa la Sala Capitular cosa improvable perquè el gòtic encara tardaria bastants anys a implantar-se. Joan Bover es decanta per l’opinió de Borràs i Gómez Sanjuán dubta entre la de Ràfels García i l’altra opinió que aporta Arturo Oliver que afirma que també es podria trobar situada en el carrer de Sant Joan, tocant del forn i 
del primitiu Ajuntament. Per tant, tot són opinions probables però de certa ni n’hi ha cap. De la primitiva església són els picaports gòtics segons opinió molt autoritzada de mossèn Manuel Milián i el riquíssim i artístic retaule que van cremar en la passada guerra civil de 1936 i dels que ens queden ara les fotografies, així com també l’antiga custòdia de Gaspar de Santalínea, era la que s’utilitzava en ella. Molt segurament allí devia celebrar missa el Papa Luna, amb motiu del compromís de Casp. Rodríguez Culebras suggereix que les esglésies primitives com la nostra eren d’un tipus de romànic que utilitza l’arc “fajón” (faixer) apuntat, com es veu encara en algunes esglésies més primitives dels pobles del nostre interior, Catí, Bel, etc.
PORTALADA RENAIXENTISTA. Finalment, el portal nou o portada renaixentista. El Rei Jaume I ja va deixar-nos ben clar el seu desig de que l’alqueria de Binalaròs tingués església, ja que en la Carta Pobla es recomana ben clar: «et volo ut habeatis ecclesiam». Aquesta primitiva església va perdurar fins la construcció de la nova i segons documentació existent abans de la guerra en l’Arxiu parroquial tenia els vuit altars o capelletes següents: de la Immaculada, de l’arcàngel Sant Miquel, de Jesús en la creu, del Socors, de Sant Josep, de les Ànimes, de Sant Pere i Sant Cristòfol i dels Sants Metges, Cosme i Damià. Aquesta primitiva església, d’estil gòtic del segon període, característic o dominant en la segona meitat del segle XIII, devia ser de menors dimensions que l’actual i fortificada, ben en consonància amb les muralles, ja que l’historiador Viciana, en 1562, quan descriu la nostra població afirma que estava molt ben defensada, amb 500 homes de combat, cinc capitans i quatre alferes, tots amb les seues banderes i que per entrar en combat, s’havien de repartir pels llenços de la muralla, quedant sobre l’església el Justícia, amb un alferes, l’abanderat i setanta joves forts i valents per tal d’acudir prompte allí on el perill siguès més gran. Aquesta església primitiva tindria també el seu campanar amb diferents campanes, pesant-ne una d’elles, la més grossa, 28 quintars, la qual cosa fa suposar que seria de bones proporcions. En algún punt es detalla que l’església primitiva es trobava enfront del Forn que hi havia “en la calle de la plaza de la Iglesia Mayor”, que és actualment el carrer de Sant Roc.
BENIFETS: D’entre els moltíssims benifets amb què comptava l’antiga església i documentats en l’arxiu parroquial abans de la guerra, n’enumerarem sols uns quants per no fer massa llarga la llista (1) i poder comprovar la religiositat existent en aquell temps i d època de febra constructora d’esglésies i ermites, emanada arran del Concili de Trento. L’1 d’abril de 1375? Joan Vives va fundar un benifet en l’altar major de l’Assumpció. El 24 de desembre de 1513 van fundar un altre benifet baix l’advocació de la mateixa Mare de Déu, Pere i Bernat Montfort, en compliment del testament dels seus pares, Antoni i Justina. El 20 de desembre de 1530, en l’altar de les Ànimes van fundar un altre Benifet, Antoni Roca, a nom de la seua mare, Ursola, vidua d’Antoni Roca.
CRIPTA. L’església conté diverses criptes, la principal a l’entrada de la façana que va ser utilitzada com a refugi durant els bombardejos de la guerra civil de 1936. Des de llavors la cripta no es vareobrir fins l’any 2008. Precisament eixe mateix any i poc desprès es va destapar també la cripta de l’altar del Roser.
EL PORTAL NOU: (Portada plateresca).El 1560, any que porta inscrita la portada plateresca apareix registrat un bateig al primer llibre de baptismes (1539-1599) en què es fa referència al portal nou i que fa suposar que es va inaugurar el dia 15 d’agost, festa de l’Assumpció (2). Diu així aquest bateig, entre les referències acostumades: «Elisabet filla de Mestre Sebastia Salvador, sastre, (…) y es estada la primera que es entrada per lo portal nou de la Iglecia y eixida per laltre». Hom atribueix aquesta portalada a l’arquitecte tortosí, seguidor de l’escola de Gil de Siloè, Miquel Joan Anglès, per la similitud d’obra seua amb el col.legi de Sant Domènech (1585) a Tortosa i també a Oriola. Aquest arquitecte va seguir els passos al seu protector, el bisbe tortosí Ferran de Loazes, qui va permaneixer en la nostra diòcesi de 1553 a 1560, anant després cap a Oriola. Possiblement també tingue alguna relació el que diu el canonge Matamoros, autor de la «Historia de mi pueblo» d’Alcanar que afirma que el capellà d’allí, Joan Bta. Anglès devia ser fill de l’arquitecte. A Vinaròs també va residir aquest capellà i se’l troba fent un bateig a una xiqueta abandonada en la porta de casa d’un altre constructor de la nostra església, el qual apareix escrit de diverses maneres, Valfangos, Volfanges, Valganges, Volsanyes, etc. (Volum I de batejos, full 152, r. nº 7). La portalada en questió és d’estil plateresc, encara que de l’última època, ja que aquest abarca un període de temps entre 1509 a 1563. Presenta formes decoratives difoses per un tipus de quadrilles d’escultors, tallistes i canters al reclam de diverses obres, amb un cert retard cronològic. La portalada és molt bella, amb un arc de mig punt, flanquejat per dos columnes amb capitells corintis adosades a pilars fins i acabada en senzill entaulament; la seua decoració es redueix a uns querubins al frontal de l’arc, amb medallons de Sant Pere i Sant Pau com a puntals de l’Esglèsia, en els carcanyols i amb acabament amb vasos i capelleta.
Aquesta guarda la imatge de la patrona de la parròquia, l’Assumpció, baix fina petxina, mentre dos angelets li sostenen una corona. Hi ha una llegenda grabada que diu: «Veni coronaberis. 1560«.Aquesta portalada que dóna dins de l’església a l’altar de Sant Antoni de Pàdua, estava oberta a principis de segle, com es pot comprovar per fotografies que així va publicar Sarthou Carreres. Pel que escriu Borràs Jarque, direm que és el mateix que en la revista “San Sebastián” transmet els articles abans esmentats en la bibliografia. Per tant, l’any 1917, ja Borràs Jarque estava preparant dades per a la seua Història de Vinaròs, una dotzena d’anys abans de la seua publicació, però prou tard per a poder tenir en el seu poder els quatre volums dels «Apuntes Històricos» de Ràfels García, que li van deixar a mossèn Bono per a extraure fragments que es van publicar entre els anys 1908-1910, a la revista “San Sebastián”. Obra de l’escultor vinarossenc Manuel Serrano García és l’actual imatge de la Verge, que es va reposar nova i beneïr solemnement el dia de la Immaculada de 1954 (any sant marià).