Febrer (de la Torre) i Solera, Manuel M.

(Vinaròs, 4-VII-1782-1834). Coronel Brigadier, Tinent del Rei a Alacant i Governador del seu castell. Ajudant General de Guerrilles. Segon Comanant del Ters de Vinarós. El 1810, manant els milicians vinarossencs i del Districte de Peníscola, va lluitar contra els francesos en les muntanyes de Morella, tancant-los el pas de la Plana. El 1805 demana per escriptura al Rei Carles IV, que, atenent a la nombrosa família, li concedesca la possibilitat de vendre 24 cases que té: «posee fabricadas en la parte del Huerto de la mencionada población de Vinaròs«. Cap a 1818 apareixen documents signats per ell a Madrid com Coronel dels Reals Exèrcits, Tinent del Rei de la plaça d’Alacant, de la Orde de la Flor de Lis de França per Sa Majestat Cristianíssima, Medalla de la Real Orde de Carles III, Medalla amb distintiu del 2on Exèrcit i Alcanyís, etc. i continua: «como poseedor que es del vínculo fundado en esta referida Villa por su bisabuelo D. Juan Bautista Febrer de la Torre mediante escritura de cesión y renuncia que su padre D. Juan Antonio Febrer otorgó a su favor…» es veu obligat a vendre algunes propietats, havent de recòrrer al Rei per a que li ho autoritze, per ser d’heretatge, «precisamente la casa de su habitación, una parte de almacén Bodega que se halla arruinado por las aguas». Té dona i fill, en el moment de la subhasta, i continua: «que por Agustin Vilarroya, Pregonero público de esta Villa, se sacó el dia de oy al pregón en altas e inteligibles voces… y havièndose encendido un pedazo de cerilla y apercibiéndose al público por el Pregonero que no havía mas tiempo para posturar aquella finca que el que durase encendida la se continuaron los pregones hasta entonces y quedó rematada dicha parte almacén en favor de Francisco de Paula Mayó, Maestro cerero y comerciante, vecino de esta Villa», «…se dignó su Magestad informarse sobre el particular de Don Jacobo Vasques García, Alcalde de la Villa de San Mateo, quien haviendose sersiorado mediante Justificación de la solicitud del Otorgante, resultó que de las Fincas que se compone el Mayorazgo de que se trata podían más bien enagenarse las veinte y dos casas citas en la calle de la Madalena de esta Villa»…»por el mérito contraido en grado heroico le ocasionaron la confiscación absoluta por el enemigo de los crecidos bienes que posehía y en todas sus cuantiosas fincas, vinculados y rentas con que vivia en la abundancia con su familia en la Villa de Vinaroz, de donde es natural. De sus resultas se vio precisado por un lado a contraer algunas deudas y por otro a poner la administración de sus fincas, concluida la revolución, en manos de una persona que lexos de repararlas las han destruido, particularmente en el viñedo, que forma la mayor parte de su riqueza en aquel País por disfrutarlas con exceso sin las correspondientes labores. En este estado, conociendo mi Pte. (=Poder dante) que no le era fàcil el pago de dichas deudas a que anelaba su delicado honor, al paso que se vehia precisado a continuar en esta Corte con su numerosa familia a causa de diversos asuntos que ha tenido y tiene que sostener de Real Orden…«. L’any 1802 s’ havia casat amb Paula González i Room i posteriorment amb Tomasa Villanueva i Escola. Com a Governador del castell d’Alacant des del 10 de març de 1815, no se li va donar possessió fins el 19 de desembre de l’any següent, per haver-se-li instruit una causa que es va sobresseir el 16 d’agost de 1816. Segons una «Relación histórica» que ell mateix va escriure el dia 9 d’agost de 1824, i que es conserva manuscrita, durant el Trienni no va obtenir més que persecucions, violències i patiments. Va desempenyar a Madrid càrrecs i va fer importants serveis al Rei i a l’Infant D. Francisco, i per presentar-se a l’Infant D. Carlos, va ser desterrat a La Coruña i després a Valladolid el 19 de juliol de 1821, dirigint-se a Alaejos; allí, mentre s’ocupava de destruir el «sistema convulsivo», va rebre l’ordre de presentar-se a Valladolid, donada pel comanant general del districte Carlos Espinosa, i va haver de patir presentacions diàries, insults i altres maltractaments. El 30 de desembre de 1821 va arrivar a Alacant a reincorporar-se en la seua Tinença del Rei. Va presidir allí un Consell de guerra contra els sargents primers del Regiment d’Infanteria de Navarra Juan Benester i Francisco González, acusats i convictes d’haver introduït en el quartel de Ciudad Real les proclames del conegut com «Cura de Tamajón», per direcció dels comanants del mateix cos. Als dos se’ls volia enviar al patíbul, però van sortir lliures, i sols González va patir un mes d’arrestament. Quan es van crear en març o abril de 1822 les comissions militars de província el brigadier Comte de Pinohermoso li va entregar el govern, però a causa de tenir un enfrontament amb el cap polític, Francisco Fernández Golfin, el qual volia entrar en el castell de Santa Bàrbera. El 7 de juliol de 1822 Pinohermoso el va destituir, però ell va aconseguir derrocar a Pinohermoso i aixecar-se amb el manament, encara que no per massa temps ja que va ser deposat i enviat a Badajoz a mitjan de novembre de 1822; però es va fugar i es va amagar a Madrid, i al mateix temps va aconseguir que la seua esposa sol.licités el trasllat a Zamora per així poder passar a França per a unir-se amb els realistes, la qual cosa va aconseguir «sorprendiendo la bozalidad de aquellos mandarines». Però es va revocar el trasllat i se li va manar tornar altra vegada a Badajoz. Va ajudar a fugar-se a diversos realistes que després ocuparien càrrecs importants com Villaboa, oidor de la Chancilleria de Valladolid i al tinent coronel Antonio González Ron, diputat a Corts en 1822-23. Va rebre i va protegir a Marcos, confident de Bessières, que acudia a Madrid buscant efectes de guerra. A meitat d’abril de 1823 va sortir de Madrid, va arribar a Alaejos i es va amagar a casa del sargent major retirat, Agustin Santander y Peña, realista. A finals d’abril de 1823 va arribar Merino, Santiago Villalobos, Francisco González, Victoriano Vinuesa i el tinent coronel Francisco Nava i Campomanes: Febrer els va rebre uniformat i es va unir als realistes. A Turégano va llevar la làpida. A pesar de tots aquests serveis, el dia 1 de febrer de 1828 va ser «impurificat» en 1ª instància i «purificat» en 2ª, el dia 22 de maig següent amb la indicació de que se le concedís la jubilació corresponent pels seus anys de servei, però que no sigués empleat ni proposat per a cap càrrec: pareix ser que un consell de guerra li va pesar tant com els seus serveis prestats. Es va retirar a viure a Vinaròs.