Feminisme

Ja l’11 de novembre de 1677 hi hagué a Vinarós un motí de dones a causa de l’impost de la «Peyta». Cap a les onze del matí van muntar al campanar i van tocar com a sometent, posant en peu a tota la Vila. Li van pegar foc a les cases del recaptador Manuel Meseguer, de Gaspar Prima, de l’escrivà Agustí Sabater, de l’Alcalde placer Batiste Piñol i del Regidor major, Agustí Reguart. A principis de segle, cap a 1920, les dones van protagonitzar també una manifestació l’Ajuntament pels preus del pa. A l’any següent les mestres van celebrar una assemblea de Feminisme Magistral a la que s’havien adherit homes mestres com Carles Salvador, Borràs Jarque i altres, demanant l’adhesió de tota Espanya. Vinarós compta des de l’adveniment de la democràcia amb un col.lectiu feminista. Entre les seues reivindicacions primeres es van trobar amb la de la supressió de les Reines i dames de les festes en juny de 1979 i dirigint una carta a l’alcalde Ramon Bofill a l’any següent, cas que no va ser atès i el d’imposar el nom de Clara Campoamor al carrer de santa Marta, canvi no acceptat pels propis veïns que van replegar signatures en contra. El Col.lectiu ha celebrat la seua festa del 8 de març, dia de la dona treballadora i ha organitzat diverses conferències entre els anys 1980 a 1985. Des de 1989, el col.lectiu compta amb una «Casa de la Dona» que va perdurar pocs anys, mentre va rebre subvenció de l’Ajuntament. (Vegeu id).