(Vinarós 8-IX-1657 – Castelló de la Plana, 25-VII-1717). Religiòs agustí, historiador, llatinista i poeta. Va vestir l’hàbit agustinià a Xàtiva el 10 de setembre de 1673. Durant els anys 1689 a 1691 va ocupar el càrrec de Mestre de Gramàtica de la nostra ciutat, predicant en algunes ocasions a l’església Parroquial. Traslladat a València va ressidir en diversos convents i després va ocupar càrrecs importants dins la seua orde i així fou prior del d’Oriola i del d’Aigües Vives. Va publicar diverses obres de caràcter principalment religiòs, a València, com un compendi d’Història Universal, en 1699, amb el títol de «Compendio histórico de los más principales sucesos del mundo». Altres obres conegudes d’aquest autor són: “Venerabilis servi Dei R. P. Magistri Agustini Pascual”, “Vita et Conciones Quadragesimales” (València 1744); “Octasticon in laudem Concionis”. Va morir el 25 de juliol de 1717, al convent de Sant Agustí de Castelló, a punt de complir els seixanta anys de vida.