Sent el nostre terme dels més extensos de la província i tenint la major part del terreny cultivable, es calculen en uns 63.000 els jornals de terra; estan la major part d’ells en mans dels agricultors de pobles veïns. Molts d’aquest propietaris són canareus, benicarlandos i d’altres orígens. Les finques més extenses del terme, ara moltes d´elles fragmentades són «La Sunyera», propietat de Mariano Sunyer i Español, de 1.000 jornals, avui fragmentada i venuda a petits propietaris; «La Parreta» d’uns 150 jornals, «La Closa d’Alejo», actualment fragmentada; el Mas d’Anglès, actualment fragmentada; «Mas de Pixa», de 22 jornals; «Carrer Major», d’uns 22 jornals; «Paret Blanca» d’uns 22 +18 jornals, «La Closa de Darsa», d’uns 60 jornals; etc. Cal recordar que els jornals que medeixen 3.333’33 metres quadrats (tercera part de la hectàrea), a Vinaròs medeixen 3.771, i així, segons cada poble, es medeix d’una manera diferent. Cal tenir en compte que moltes de les finques del terme pertanyen a propietaris dels pobles veïns, així ja en l’any 1874, 37 finques eren de propietaris de Benicarló. 219 eren de Càlig, 166 de Sant Jordi, 111 d’Ulldecona, 931 d’Alcanar i 70 a propietaris d’altres diferents localitats, la qual cosa li feia bona la frase de l’advocat Daniel Delmàs que en la seua obra “Una vinarossencada” ens retratava com “Del Maestrat andalussos”, per caràcter de poc esfoç que ens ha acompanyat i que també quan a D. Joan Ribera Gonel se li va encarregar fer un estudi per a construir un pantà a la vora del riu Servol per la zona de l’estret, ell es queixava de que era una idea mig descabellada ja que moltes finques estaven en mans de forasters ja que els vinarossencs son més donats a altres negocis o al comerç que a cultivar les terres.