Empresa de productes químics, fundada en 1927 per una família d’origen francés. La planta de Vinaròs havia pertenescut en 1920 a D. Enrique Boccara i Batistín Lavastre (Boccara et Fils) i després al Sr. Fressinier i era de sansa. Preferentment fabricava aigua oxigenada i perborat sòdic. Junt amb altres fàbriques de Benicarló, aquest subsector químic era el conjunt més important de tota Espanya en la fabricació de productes aromàtics, olis essencials i derivats del sofre. El 1966 va ser una multinacional nordamenricana la que va adquirir gran part del capital. L’Ajuntament socialista de Ramon Bofill va decidir que els terrenys eren massa pròxims al casc urbà i que impossibilitaven el creiximent de la ciutat per la part sud, declarant aquella part Zona Residencial i així se li van impedir modificar o reformar les seues instal.lacions des de 1986, com a consequència del Pla General d’Ordinació Urbana. 
Després d’un ple multitudinari de l’Ajuntament celebrat el dia 16 de setembre de 1987 de gran expectació i d’amotinament que fou televisat per diferents cadenes i en el que la Guardia Civil va haver de protegir la sortida a altes hores de la matinada dels regidors. La majoria socialista havia votat els acords pels quals impedien crèixer a la població per la part sud i a favor del seu desmantellament. Aquest es va provocar del lloc on s’ubicava, tancant una planta en desembe de 1992 i quedant tan sols 29 operaris, quan aquesta fàbrica havia comptat en certs moments amb més de 400 treballadors. Així, poc després, tots aquests, en febrer de 1993, es trobaven en una fase de regularització de trasllats i per tant en la disjuntiva de anar a viure a un altre emplaçament (Huelva, Barcelona, Saragossa, País Basc) o demanar la jubilació anticipada. La fàbrica, que ja no funcionava, va tancar definitivament les seues portes en març-maig de 2001, i ja, posteriorment, es pensava construir en els seus terrenys unes 650 vivendes.